Jardins penjants de Babilònia: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Plantilla |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 5:
|estat = [[Iraq]]
}}
Els '''jardins penjants de Babilònia''' (també anomenats els '''jardins de [[Semiramis]]'''), en temps de [[Nabucodonosor II]], i les muralles de [[Babilònia]] foren considerats una de [[les Set Meravelles del Món]]. Tant els uns com les altres se suposa que van ser construïts per [[Nabucodonosor II|Nabucodonosor]] pels volts de l'any [[600 aC]] (a l'actual [[Iraq]]). De tota manera, hi ha dubtes que els jardins arribessin a existir mai físicament.
Els jardins de Babilònia es troben extensament documentats per [[història|historiadors]] [[Antiga Grècia|grecs]] com [[Estrabó]] i [[Diodor de Sicília]], però d'altra banda hi ha pocs indicis que ens facin pensar en la seva existència. Algunes restes poc significatives provinents de les excavacions del palau de Babilònia han estat sobredimensionades, i no casen de cap manera amb aquelles descripcions meravelloses.
Algunes escoles de pensament creuen que, amb el pas dels anys, se'n va confondre la localització amb uns jardins que sí que van existir a [[Nínive]], tal com ho testimonien unes taules procedents d'aquesta ciutat [[Antiga Mesopotàmia|mesopotàmica]] on es mostren clarament uns jardins. Els escrits d'aquestes taules descriuen el possible ús de quelcom similar al [[cargol d'Arquimedes]] com a instrument per portar l'aigua fins a una altura determinada.
Segons les antigues cròniques, els jardins es van construir per alegrar Amitis, l'enyoradissa dona de Nabucodonosor. Amitis, filla del rei dels [[Imperi Mede|medes]], s'havia casat amb el rei babilònic per crear una aliança entre les dues nacions. El país d'on venia la noia, però, era verd i muntanyós, i Amitis trobava el terreny pla i àrid de la [[Antiga Mesopotàmia|Mesopotàmia]] molt depriment. El rei va decidir de recrear per a ella la seva pàtria nadiua amb la construcció d'una muntanya artificial amb un acabament enjardinat.
Els anomenats jardins penjants probablement no estaven "penjats" en el sentit d'estar suspesos per cables o cordes. El nom ve d'una traducció del mot grec ''kremastós'' o del llatí ''pensilis'', que significa més aviat que els jardins penjaven cap avall des dels extrems d'una terrassa o balconada.
El geògraf grec [[Estrabó]], que va descriure els jardins al {{segle|I|-|s}}, escrivia: "Es tracta d'unes terrasses amb volta aixecades l'una sobre l'altra, que se sostenen sobre pilars en forma de cub. Aquests pilars són buits per dintre i estan omplerts de terra perquè s'hi puguin plantar arbres de l'espècie més alta. Els pilars, les voltes i les terrasses estan fets de maó i asfalt."
| |||