Jaume Castell i Lastortras: diferència entre les revisions

 

==Biografia<ref>Ignasi Riera "Els catalans de Franco" Plaza y Janés Barcelona 1998. Pàg. 345-350</ref>==

Nascut el [[1915]] a [[Manresa]] en una família burgesa de segona generació, '''Jaume Castell Lastortras''' era fill de '''Jaume Castell i Molas''' ([[1889]] - [[1950]]), i oncle de [[Joan Rosell i Lastortras]] actual president de la [[CEOE]].

 

 

==La construcció del grup<ref>Francesc Cabana "La burgesia emprenedora" Editorial Proa, Barcelona 2011.Pàg. 237-245</ref>==

El [[1950]] començà el seu projecte de bastir un gran grup empresarial, comprant la petita [[Banca Suñer]] de [[Ripoll]], cosa que li va permetre entrar a l'exclusiu clan bancari. El [[1953]] compra a sucursal a [[Madrid]], del "Banc de Medina" i podrà establir-se a la capital de l'Estat. El [[1954]] canvia la denominació de [[Banca Suñer]] per la de [[Banco de Madrid]] que malgrat la denominació manté la direcció d'operacions a Barcelona.. Per aconseguir el llançament del banc es va envoltar de personalitats lligades al règim, així trobem de primer president a José Maria Martínez Ortega, comte d’Argilo, consogre de Franco, de secretari José María Martínez Bordiu, germà del gendre de Franco, Baró de Gotor. Com personalitats catalanes captarà pel Consell d’Administració en Josep Maria de Porcioles, notari i futur alcalde d BCN, Joaquim Viola, també futur alcalde, i Joan Antoni Samaranch futur president de la Diputació Provincial de Barcelona, entre d'altres. El Banc s'inaugurarà el [[1954]] amb un capital de 5 milions de pessetes. El [[1958]] s'elevava a 50 milions i posteriorment a 60 milions de pessetes. El [[1963]] serà ja de 90 milions. Quan la legislació bancària es flexibilitza i es crea la figura dels bancs industrial i de negocis, en crearà un, malgrat les pressions de les tradicionals famílies bancàries, gràcies a les seves relacions amb el règim. Serà el [[Banco Catalán de Desarollo]] ([[CADESBANK]]) amb domicili a Barcelona. S’inaugurarà el 1964 participat en un 25% pel Banco de Madrid i la resta amb participació d'amics catalans i del citat J. M. Martínez Bordiu. Poc després Jaume Castell presidirà els dos bancs. El [[CADESBANK]] iniciarà la construcció d'un gratacel de la Diagonal al costat de la Plaça Francesc Macià de Barcelona que s'inaugurà el 1970, que serà la seu de les seves oficines centrals.

 

Segons les memòries,<ref> [http://www.a16-01.com/pdfs/CAU/1973/CAU730901037.pdf Información bancària Banco de Madrid]</ref> el 1971 el fons propis són de 553 milions de pessetes. El Banc Català de Desenvolupament havia assolit en finalitzar dit exercici un passiu de 3.107.500.000 milions de pessetes. Comptava amb una oficina principal i quatre agències urbanes a Madrid, una oficina principal i dues agències urbanes a [[Barcelona]] i oficines a Bocairent, [[Platja d'Aro]], la [[Seu d'Urgell]], [[Manlleu]], [[Cadis]], [[Gijón]], [[La Corunya]], [[Alfredo Pinto|Pinto]] i [[Santa Cruz de Tenerife]],i [[Girona]]. Componien el Consell d'Administració les següents persones, com a president: '''Jaume Castell i Lastortras'''. Vicepresidents: Eustasio Villanueva Vadillo, i Joan Rosell Codinachs, pare de [[Joan Rosell i Lastortras]]. De consellers entre d'altres figuraven [[Joaquim Viola i Sauret]], procurador en Corts per Lleida, i futur alcalde de Barcelona, [[Joan Antoni Samaranch i Torelló]]. En José María Martínez-Bordiu, baró de Gotor. n'era el secretari. En [[Josep Maria de Porcioles i Colomer]], notari i futur Alcalde de Barcelona n'havia estat conseller del Banc fins al 1970. El [[1973]] la revista "Cambio 16" en un article del periodista Andreu Claret Serra el considerava un dels 50 catalans més amb més poder econòmic.

 

Al final de l'any [[1974]], Castell informava la premsa que el [[Grup Castell]] estava format per 120 empreses i una plantilla de més de 20.000 persones. El grup industrial era el més important amb 90 empreses. Les participacions més importants eren:

 

 

==L’ensorrada del Grup<ref>[[#| Francesc Cabana 2011]] pàg.243-245</ref> ==

El [[1975]] en plena [[transició democràtica]] fou el millor any per Jaume Castell i el seu grup. Els seus amics, homes de grup Castell havien arribat al cim del poder polític català de l’època, [[Joaquim Viola i Sauret]], alcalde de Barcelona, i en [[Joan Antoni Samaranch]] president de la Diputació Provincial.

El poder i la força de grup sembla considerable i agrupa un ventall ampli de sectors de tota classe. Aviat s’iniciaran les dificultats. La primera en saber-se el [[1977]] que davant l’impossibilitat de fer rendible l’empresa tèxtil [[Intelhorce]] comprada cinc anys abans a l’INI per motius polítics el Grup intentava tornar-la al venedor. Després les pèrdues del diari [[Tele-exprés]] i la disputa amb el grup [[Godó]], a qui hagué d'indemnitzar. Poc després el [[Banc d’Espanya]], després d’una investigació obliga al Banc de Madrid a prendre el control del seu filial, el Banc Català de Desenvolupament comprant-li les sucursals espanyoles entre altres mesures. No obstant en els inicis de la democràcia l'any [[1978]] Jaume Castell continuava sent considerat un dels homes més acabalats de [[Catalunya]] (apareixia encapçalant el grup del 100 homes forts de l'economia catalana a la revista [[Fomento de la Producción]]).<ref>[http://elpais.com/diario/1983/12/18/economia/440550003_850215.html DiariEl País 1883 "La pérdida de liderazgo de algunos 'hombres fuertes"]</ref>