Despotat de l'Epir: diferència entre les revisions

L'any [[1300]], Joan Orsini, fill del comte de [[Cefalònia]], va construir una fortalesa a l'illa de [[Leukas]] o [[Santa Maura]], que depenia de l'Epir però reclamaven els Orsini com a dot. Tomàs de l'Epir es va casar amb una néta de l'emperador Andrònicromà IId'Orient, deAndrònic BizanciII, enfortint el partir epirota favorable als romans d'Orient, mentre el partit angeví, representat per Tamara (germana de Tomàs, casada amb Felip de Tàrent) perdia seguidors i el 1306 els llatins foren expulsats del despotat.{{sfn|Nicol|2001|p=75}}

[[Joan II Orsini]] va morir el [[1335]] i va córrer el rumor que l'havia enverinat la seva esposa, que era partidària del romans d'Orient.{{sfn|Fine|1994|p=252-253}}{{sfn|Treadgold|1997|p=763}} Li succeí el seu fill [[Nicèfor II Àngel-Comnè|Nicèfor]] que va governar sota regència de la seva mare i va establir una estreta aliança amb l'Imperi Romà d'Orient. El 1336 Anna va entregar el poder a BizanciConstantinoble. El jove Nicèfor II fou tret del país i portat a Nàpols pel partit antibizantíanti-romà d'Orient i quant el [[1337]] les tropes enviades per l'emperador anaven a prendre possessió, Nicèfor II, que havia obtingut l'ajut de Caterina de Valois-Courtenay (que reclamava els drets successoris de Carles d'Anjou) i li havia donat una flota, es va presentar amb les naus i va lliurar batalla;{{sfn|Nicol|2001|p=112-113}}{{sfn|Fine|1994|p=254}} fou derrotat, però les tribus albaneses no varen acceptar la presència dels romans d'Orient, i es van revoltar; van ocupar [[Timoron]] (Timorindje) i van assetjar algunes fortaleses romanes d'Orient. Els romans d'Orient, molt millor armats i amb l'ajut de tropes deixades per l'emir d'[[Aidin]], van passar a l'ofensiva, van derrotar el revoltats, que es van refugiar a les muntanyes, i van reconquerir Timoron; els més beneficiats foren els serbis, que van ocupar algunes regions albaneses. Joan Àngel-Comnè fou establert com a governador o dèspota vassall de BizanciConstantinoble. El [[1340]] Nicèfor II es va tornar a presentar amb les restes de la seva flota i els vaixells obtinguts a [[Nàpols]], però fou derrotat pel dèspota romà d'Orient de l'Epir, Joan Àngel-Comnè, amb l'ajut de tropes enviades pel governador de Tessalònica i nord de Tessàlia Teodor SinadenosSinadè. Nicefor II, en veure que tot estava perdut, es va sotmetre a l'emperador, va renunciar als seus drets i es va casar amb la princesa Maria, filla de l'influent Joan Catacuzè (que era cosí de Joan Àngel-Comnè) establint-se a Constantinoble. En els anys següents l'Epir va passar a mans del rei de Sèrbia [[Esteve Dushan]]. El [[1355]] a la mort d'Esteve Dushan, les tribus albaneses sotmeses van quedar de fet lliures, especialment els [[Balsha]] (al nord) i els [[Thopia]] al sud. Nicefor II va tornar a l'Epir i fou reconegut dèspota al sud d'Albània fins a l'[[Acarnània]]. El [[1358]] va morir en els combats contra els serbis per l'extensió dels seus dominis ([[batalla d'Arta]]) i el cap albanès [[Carles Thopia]] es va fer amo de la regió. El despotat va passar tot seguit a formar part de [[Sèrbia]] que, va crear el [[Despotat de Sèrbia]] per al seu govern, un estat de curta durada, ja que no va poder evitar el domini definitiu de l'[[Imperi Otomà]].