El '''Despotat de l'Epir''', conegut igualment com a '''Despotat d'Arta''', va ser un dels estats grecs romans d'Orient sorgits després de l'ensulsiada de l'[[Imperi Romà d'Orient]]. El [[1204]], després de caure [[Constantinoble]] en mans dels [[Quarta Croada|croats]] i crear-se tot seguit l'[[Imperi Llatí de Constantinoble]], [[Miquel I Àngel-Comnè|Miquel Àngel-Comnè]], emparentat amb els emperadors romans, es va declarar independent a la [[regió de l'Epir]]. Al llarg de la seva existència, el Despotat de l'Epir gairebé no va conèixer anys de pau, ja que els estats més poderosos de la rodalia cobejaven el domini d'aquest territori. Tot i que havia sorgit amb desig d'independència , els successius governants d'aquest estat es van haver de sotmetre a vassallatge d'uns i altres: l'Imperi Llatí, la [[República de Venècia]], l'[[Imperi de Nicea]], el renovat [[Imperi Romà d'Orient]] i a [[Carles I d'Anjou]] i els seus descendents que no renunciaven a reinstaurar l'Imperi Llatí. Finalment va anar a parar als serbis, el rei dels quals va crear el [[Despotat de Sèrbia]] el [[1358]], un estat de curta durada, ja que no va poder evitar el domini permanent a la zona de l'[[Imperi Otomà]].
Encara que Miquel I es considera el creador del Despotat de l'Epir, el títol de [[dèspota]] no es va fer servir fins a [[Miquel II Àngel-Comnè]].
