El '''tractat de Gulistan''' fou un acord de pau signat entre l'[[Imperi rusRus]] i la [[dinastia qajar]] el [[12 d'octubre]] de [[1813]] al poble de [[Gulistan (Alt Karabagh)|Gulistan]], a [[Nagorno Karabagh]], a l'[[Azerbaidjan]], llavors un poble del [[Caucas]]. Rússia i Pèrsia [[Guerra russopersa (1804-1813)|estaven en guerra]] pel Caucas. El [[1812]] els perses havien patit dues serioses derrotes a [[Aslanduz]] i [[Lenkoran]] i van haver de demanar la pau. L'ambaixador de [[Imperi Britànic|Gran Bretanya]], Sir [[Gore Ouseley]], va negociar els termes. El tractat establia la pèrdua de [[Geòrgia]] (ja era russa de fet des del 1800), els [[khanat]]s de [[Khanat de Karabagh |Karabagh]], [[Khanat de Xaki|Shakki]], [[Khanat de Xirvan|Xirvan]], [[Bakú]], [[Quba]] i [[Gandja]]; [[Derbent]], el [[Daguestan]] i [[Mughan]] i una part del [[Mugan|Khanat de Talix]] o Talixtan. Rússia també tindria el dret exclusiu de navegació per la [[mar Càspia]] amb vaixells militars. Fou signat per [[Nikolai Fiódorovich Rtisxev]] per Rússia i [[Haji Mirza Abol Hasan Khan]] per Iran i abraçava onze capítols. Alguns punts poc clars en el límits territorials van portar a noves hostilitats el [[1826]].
