Tractat de Fredrikshamn: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja infotaules i altres canvis menors
m Majúscula
Línia 1:
{{Infotaula esdeveniment}}
El '''Tractat de Fredrikshamn''', també conegut com a '''Tractat de Hamina''' ({{lang-fi|Haminan Rauha}}, {{lang-sv|Freden i Fredrikshamn}}) fou un [[tractat de pau]] entre [[Suècia]] i l'[[Imperi rusRus]], signat el [[17 de setembre]] de [[1809]]. El tractat va marcar el final de la [[Guerra finlandesa]] i es va signar a la ciutat finlandesa de [[Hamina]] ({{lang-sv|Fredrikshamn}}). Els representants de Rússia van ser [[Nikolai Rumiàntsev]] i [[David Alopaeus]] (l'ambaixador rus a [[Estocolm]]), i els de Suècia el general d'infanteria [[Curt von Stedingk]] (exambaixador suec a Petersburg) i el coronel [[Anders Fredrik Skjöldebrand]].<ref>Pokhlebkin (1995)</ref>
 
Segons el tractat, Suècia cedia part de les províncies de [[Lapònia]] i [[Västerbotten]] (a l'est del [[riu Torne]] i del [[riu Muonio]]), [[Åland]] i totes les províncies a l'est a partir d'aquest punt. Els territoris cedits constituirien el [[Gran Ducat de Finlàndia]]; en 1812, es van sumar les províncies de [[Carèlia]] i petites porcions d'[[Uusimaa (històrica)|Uusimaa]] i [[Savònia (històrica)|Savònia]] (més tard anomenada ''Antiga Finlàndia''), que els russos havien conquerit durant el segle XVIII, i van conformar el [[província de Viipuri|Comtat de Víborg]]. Juntament amb la [[Dieta de Porvoo]] (1809) i el Jurament de Sobirania,<ref>Joseph R. Fisher, Edward Arnold (publ.). ''Finland and the Tsars 1809-1899''. 2. ed., Londres, 1901.</ref> el Tractat de Fredrikshamn va ser la pedra angular de l'autonomia del Gran Ducat, ja que li va permetre tenir la seva pròpia administració i institucions. Com a conseqüència, es va desencadenar l'inici d'un desenvolupament que revifaria la cultura finlandesa, popularitzaría el [[finès]] i portaria a la independència de Finlàndia el 1917.