Diferència entre revisions de la pàgina «Xaibànides»

2 octets eliminats ,  fa 2 mesos
cap resum d'edició
m (Bot estandarditza títols de seccions)
El primer shaybànida que fou nomenat governador (ostikan) d'Armènia fou el germà de l'anterior, [[Yazid ben Mazyad al-Shaybani|Yazid ben Mazyad ben Zaida al-Shaybani]], nebot de Man ben Zaida, que va exercir el càrrec dues vegades sota Harun al-Rashid (786-809) quan encara la política oficial era colonitzar armènia amb àrabs. Fou governador d'Armènia i l'Azerbaidjan, on va combatre als [[Khurramiyya]], i el [[795]], després de governar Armènia, fou enviat a sufocar la revolta del cap kharigita '[[al-Walid ben Tarif al-Shaybani]], membre de la seva pròpia tribu, que al front d'un exèrcit s'havia revoltat a la regió de Mebin i causava dificultats a les forces califals. Yazid el va enfrontar en batalla i va aconseguir matar al seu parent. Coincidint amb un atac khàzar fou nomenat governador d'Armènia (per segona vegada) i d'Azerbaidjan (799) i va aconseguir expulsar als khàzars. En temps del califa Al-Hadi va participar en la lluita contra el rebel persa [[Wandad-Hurmuzd]] al [[Tabaristan]]. Va morir el [[801]].
 
Yazid va establir molts àrabs del grup [[Ràbia]], més que del grup Bakr (o sigui Shaybànides) durant el seu primer govern (787-788) fins a formar una majoria de població. Es creu que aquestes colònies es van establir tant a Armènia com a [[Shirwan]] on descendents de Yazid es van crear un principat hereditari al segle IX. El catholicoscatolicós [[Hovhannes Joan V Drachkhanakertde Draskhanakert]], més conegut con [[Joan KatholikosCatolicós]] (899-931), diu que Yazid, en el seu govern, va robar a les esglésies armènies.
 
Mort Yazid el 801 elli va succeir en el seu govern el seu fill [[Asad ben Yazid]], que també va rebre el govern de [[Mossul]] i el 802 o 803 va exercir el govern un altra fill (germà d'Asad) [[Muhàmmad ben Yazid]]. Aquest es va establir a la fortalesa de [[Shamakhi]] al [[Shirvan]], des de on va governar, i a la part oriental d'[[Aghuània]] es va crear de fet un domini hereditari. El califa [[Al-Amín (abbàssida)|al-Amin]] va tornar a nomenar governador d'Armènia a Asad ben Yazid coincidint amb la revolta dels anomenats "conqueridors" (''mutaghalliba'', descendents dels primers àrabs establerts a la zona) a [[regne d'Ibèria|Ibèria]], Yahya ben Said (àlies Kawkal al-Subh o Estel de Matinada) i Ismail ben Shuaib. Asad va poder capturar als rebels però com que després els va alliberar, fou destituït del càrrec de governador.
 
El tercer fill de Yazid, [[Khalid ben Yazid ben Maziyad]], conegut també com a Mukhalid, va lluitar contra Ubayd Allah ben al-Sari a [[Egipte]] el [[812]] o [[813]]; va exercir per quatre vegades com a governador d'Armènia; la primera a l'inici del califat d'[[Al-Mamun (abbàssida)|al-Mamun]] (813); en aquest govern va tenir bones relacions amb els [[nakharars]] i va acceptar regals d'ells; la segona vegada (828-833) va combatre una rebel·lió a Armènia dirigida pel [[qaisita]] de [[Emirat de Manazkert|Manazkert]] [[Sevada al-Djahapi|Sawada o Sevada ben Abd al-Hamid al-Djahhafi]] i va lluitar contra el rebel ibèric Muhàmmad ben Attabi (que es va sotmetre) i contra Yazid ben Husn a [[Nakhitxevan]]. Fou igual de dur contra els armenis que contra els ''mutaghalliba''. Son germà Abdallah ben Yazid ben Maziyad va dirigir una expedició a Al-Gharbiyya (Egipte) el [[831]] o [[832]]. El 841 Khalid fou nomenat governador per tercera vegada pel califa [[Al-Mútassim]], però la seva arribada va provocar la revolta al país i fou cridat immediatament. No obstant el califa [[al-Wathik]] (842-845) el va nomenar per quarta vegada i es va presentar amb un exèrcit amb el que va sufocar qualsevol intent de revolta. Va morir a Dvin i fou enterrat en aquesta ciutat.
231.413

modificacions