Ernest Reyer: diferència entre les revisions

 

Totes impregnades d'un profund sabor wagnerià. A més va compondre l'escena dramàtica ''Madeleine du désert'', els cors a 4 veus ''Himne du Rhin; Les buveurs, Chant du paisans, Les assiégés'', etc. Finalment, col·laborà en la ''Revue Française, La Presse, Moniteur'', etc. i publicà un volum titulat ''Notes de musique'' (París, [[1875]]).

== Anàlisi tècnica ==

Reyer desconegué l'estil simfònic; no va compondre res per a orquestra. Això és degut probablement a la deficiència de la seva educació musical, que no li va permetre familiaritzar-se amb els procediments tècnics d'aquell gènere de música. Malgrat tot no es pot negar que Reyer fou un dels compositors més originals i interessants del [[segle XIX]], a pesar de les seves imperfeccions força freqüents de les seves obres, d'una [[Harmonia musical|harmonia]] no gaire pura a voltes ni variada, i l'orquestra no sembla massa curosa i amb l'esmerç i elegància d'altres compositors.