Pantaló: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Plantilla
m Plantilla
Línia 52:
Al llarg del temps la morfologia dels pantalons només ha variat en els detalls; la forma clàssica fou definida al llarg del {{segle|XIX}}. Així, al principi no era rar que els camals pengessin tot deixant els turmells al descobert; entorn del 1830 la llargada s'estabilitza en l'actual, és a dir, amb els baixos descansant sobre la sabata. Les traves dels baixos foren de rigor fins als volts de 1855; de llavors ençà tornen de tant en tant com a accessori optatiu. Les gires i la ratlla, així com la tapeta que cobreix la bragueta, s'atribueixen al príncep de Gal·les, futur rei Eudard VII, àrbitre internacional de la moda masculina en la segona meitat del {{segle|XIX}}. La [[bragueta]] sorgeix entorn de 1840 i en poques dècades desplaça l'anterior sistema "de davantal". Les travetes es generalitzen arran l'adopció de la cintura natural. Les butxaques poden tenir a veure amb la influència del pantaló militar. Altres característiques rellevants, com l'alçada de la cintura i l'amplada dels camals, fluctuen amb la moda.
 
D'ençà de les acaballes del {{segle |XIX}} els [[Pantaló de muntar|pantalons de muntar]] duien un eixamplament en forma de bossa a l'alçada de la cuixa, per tal de facilitar l'equitació; han desaparegut en la segona meitat del {{segle|XX}}, atès que l'ús de teixits elàstics permet practicar l'hípica amb pantalons rectes i fins arrapats.
 
Els calçons moderns, com ara els [[bombatxo]]s, els [[Pantaló de golf|pantalons de golf]] i, més recentment, els ''pirates'' i altres, s'han desenvolupat tenint com a punt de referència el pantaló llarg.