Ordinamenta et consuetudo maris: diferència entre les revisions

El llibre de les ''Ordinamenta et consuetudo maris'' es conserva en una versió veneciana annexada amb una còpia dels ''Statuta Firmanorum,'' (els estatuts de la comuna de [[Fermo]]) , impresa en un sol volum a [[Venècia]], i mitjançant la diligència i la cura, i de Marcus Marcellus a costa i sota els auspicis, que fou ciutadà de Venècia, i nadiu de Petriolo, un petit poble de les rodalies de [[Fermo]], a la impremta de Nicholaus de Brentis i Alexander de Badanis, el senyor Leonardo Loredano sent Dux , <small>AD.</small> MDVII "(1507). Se'n conserven dues còpies d'aquesta obra en els arxius municipals de [[Fermo]] i una altra a la [[Biblioteca Nacional de França|Bibliothèque nationale de]] França.{{efn|Una de les còpies de Fermo conté a més a més una ordenança sobre l'entorn marítim d'Ancona. Les ordenances estan "impreses" en paper i els estatuts de Fermo sobre pergamí. L'altra còpia, està impresa íntegrament sobre paper amb data del 1589 i és idèntica a la còpia francesa}}. Probablement la versió veneciana va ser una traducció feta del llatí original després de 1496, durant el temps que [[Trani]] va romandre sota domini venecià (14 anys, de 1496 fins 1509). La versió impresa apareix sota un títol llatí, amb un petit subtítol llatí (''edita per consules civitatis'' Trani).{{efn|“publicat pels [[consul]]s de la ciutat Trani”.}} ambdós possiblement originals. Algunes frases llatines que no s'han traduït també evidencien un treball de traducció d'un altre original. El text dels arxius de [[Fermo]] va ser cedit per l'arxiver, Filippo Raffaelle, per a la seva traducció a l'anglès en una edició crítica al ''[[Black Book of the Admiralty]].''<ref>[[Travers Twiss]], ed., [https://books.google.comcat/books?id=HPoUAAAAQAAJ ''Monumenta juridica: The Black Book of the Admiralty''], appendix, part iv, 522 n.1</ref>

El text de les ''Ordinamenta'' conté la data ''[[anno Domini]]'' 1063 i especifica la primera [[indicció]]. Això s'ha citat com "un fort argument a favor de l'autenticitat de les ordenances", ja que la primera indicció només coincideix amb el seixantè tercer any d'un segle cada tres-cents anys, i de fet hi va coincidir el 1063, però un copista culte, podia fer perfectament aquest càlcul.<ref>Twiss, 523 n.1.</ref> El text també es refereix a "electi consolidat en arte de mare", traduït al ''[[Black Book of the Admiralty]]'' per: "Consuls elect of the Guild of Navigators" ( "Cònsols elegits del Gremi de Navegants"). Encara que el terme "guild of Navigators" ("Gremi de Navegants") com a traducció de la paraula original en llatí, ''"arte de mare",'' no és exacte en absolut , ni tampoc ho seria "companyia" (típic de les "societas" llatines), ja que al segle XIV (1350) apareixen les ordenacions de [[Bernat de Cabrera]] amb un contingut semblant però amb el títol: ''"Ordinacions sobre lo fet de la mar"'',<ref>{{ref-llibre|títol=Antiguos tratados de paces y alianzas entre algunos reyes de Aragon y diferentes principes infieles de Asia y Africa desde el siglo XIII hasta el XV: copiados con órden de S.M. de los originales registros del Real y General Archivo de la Corona de Aragon, establecido en la ciudad de Barcelona|url=https://books.google.comcat/books?id=sOB8vZycvfUC&pg=PA78-IA1|any=1786|editorial=en la Imprenta Real|pàgines=78–}}</ref> títol que guarda un manifest paral·lelisme amb ''"Ordinamenta et consuetudo maris"'' i en el que en lloc del terme ''"arte de mare"'' apareix ''"fet de la mar",'' molt més adequat com a traducció de l'expressió ''"arte de mare".que "Gremi de Navegants".''<ref>Twiss, 525 n.1</ref> No obstant això, el terme ha estat vist per alguns com a evidència de l'existència d'una corporació de mariners a Trani a mitjans del segle XI.