Diferència entre revisions de la pàgina «Castell de Roqueta»

cap resum d'edició
m (Plantilla)
{{duplicat|Castell de la Roqueta}}
{{Infotaula edifici
| nom = Castell de Roqueta
| mapa_nom = Espanya Catalunya
| lat_dec = 41.528629
| long_dec = 1.484798
| localitzacio = Camí de Cal Maginet, sortint de Tous. [[Sant Martí de Tous]] (Anoia)
| designacio1 = BCIN
| designacio1_id = BCIN: 1503-MH<br />BIC: RI-51-0005657<br />[[Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya|IPAC]]: [http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=1699 1699]
}}
[[Fitxer:Castell de la Roqueta IMG 0038.JPG|miniatura|miniatura| Castell de la Roqueta. Dos arcs de mig punt adovellats en una imatge del novembre de 2013.]]
El '''castell de Roqueta''' és un edifici de [[Sant Martí de Tous]] (Anoia) declarat [[bé cultural d'interès nacional]]. Es troba dalt d'un turó, entre l'església de Santa Maria i el collet de Savinosa, a la banda sud-oest del terme, enfront de la [[Serra de Queralt (Bellprat)|serra de Queralt]].
 
== Descripció ==
El topònim "Ipsa Rocheta" del 960, és expressiu, d'antuvi, del caràcter muntanyenc i estratègic d'aquest castell. Situat a un sector de "la Marca", fou bastit contra els sarraïns. Dista una hora i mitja del nucli del poblat de Sant Martí de Tous.<ref name="patmapa"/> No se'n conserva quasi res, excepte restes de la base, bastit sobre roca i un mur comú al de les escasses restes de la [[capella (arquitectura)|capella]] del castell de la qual es conserven l'esmentat mur i algunes arcades de mig punt. Aquesta darrera part, denota un treball regular de pedra, no gaire gran i desigual. Roman qualque [[arc de mig punt]].<ref name="patmapa"/> De totes maneres, per poder arribar a les poques runes que en queden, hi ha dificultats, ja que la vegetació cobreix el recinte molt bé.<ref name="patmapa"/>
 
La part més vistent de les ruïnes la forma un llenç de paret de considerables dimensions orientat a migdia. Fa 3,3 m d'alt, una longitud de 8,2 m i un gruix de 90 cm. Reforçat interiorment amb una paret on s'obren dues arcades amb [[arcs de mig punt]] [[dovella|adovellats]]. Pertanyia a una sala de si fa o no fa la longitud del mur sud i una amplada de 4 m. Sembla que podria correspondre a la sala principal, o bé a la capella del castell, dedicada a sant Miquel. El mur oest és mig ensorrat i no resta res dels murs est i nord. Era cobert per una volta de pedra ara esfondrada. A la paret sud hi ha dues [[espitlleres]] situades a dos nivells. Al punt més alt del turó hi ha algunes restes del que havia estat una torre, segurament la part més antiga del castell. L'aparell és de petits blocs de pedra d'uns 12 cm d'alt per 25 cm de llarg disposats en filades horitzontals i units amb morter de sorra i calç.
No se'n conserva quasi res, excepte restes de la base, bastit sobre roca i un mur comú al de les escasses restes de la [[capella (arquitectura)|capella]] del castell de la qual es conserven l'esmentat mur i algunes arcades de mig punt. Aquesta darrera part, denota un treball regular de pedra, no gaire gran i desigual. Roman qualque [[arc de mig punt]].<ref name="patmapa"/>
 
De totes maneres, per poder arribar a les poques runes que en queden, hi ha dificultats, ja que la vegetació cobreix el recinte molt bé.<ref name="patmapa"/>
 
== Història ==
Documentat des del 960 en l'acta de confirmació feta pel [[comtat de Barcelona|comte de Barcelona i Osona]] [[Borrell II]] al seu [[vassall]] Isarn, fill de Sal·la, també surt esmentat com a senyal dels límits del [[castell de Queralt]] el 976.<ref name="patmapa"/>
 
El 1018, Hug, fill d'Ansulf - ja mort-, testà el "Castrum meum Rocheta" a favor del fill Alamany encara que no és segur que aleshores ja hagués estat conquerit el castell. Fou, doncs, del llinatge dels [[Cervelló (llinatge)|Cervelló]] -malgrat que el 1029, un cert cavaller, dit Humbert, el senyorejà també-. També sabem que un nebot d'Hug de Cervelló, el Bernat Sendred, estava en litigi amb l'església de Vic per causa de la delimitació del territori de Tous el 1030.<ref name="patmapa"/> El litigi acabà amb una sentència de la comtessa [[Ermessenda de Carcassona|Ermessenda]] i del seu fill [[Berenguer Ramon I]] a favor de la mitra vigatana. Un litigi posterior en la definició dels termes entre Bernat Sendred de Gurb-Queralt i Umbert de Cervelló es resolgué l'any 1030.
 
El 1043, el senyor d'aquest castell era l'Alemany de Cervelló i, de fet, l'església dedicada a Sant Miquel, va ser consagrada aquell any per l'[[Abat Oliba]]. Vers 1168 sembla que la castlania va recaure en Guillem de Montagut encara que la senyoria continuava en mans dels Alamany. Guerau Alamany, el 1193, el passà al fill Guillem de Cervelló.<ref name="patmapa"/>
}}
 
== Bibliografia ==
* {{ref-llibre| títol=Catalunya Romànica, vol. XIX El Penedès L'Anoia |editorial=Enciclopèdia Catalana |lloc=Barcelona |data=1992 |pàgines=p. 494 |isbn=84-7739-402-4}}
 
== Enllaços externs ==
* [http://www.catalunyamedieval.es/castell-de-la-roqueta-sant-marti-de-tous-anoia/ Castell de la Roqueta a Catalunya Medieval]
* [http://castellscatalans.cat/castells.html Castell de la Roqueta a Castells Catalans]
 
{{duplicat|ORDENA:Castell deDe laLa Roqueta}}
[[Categoria:Patrimoni monumental de Sant Martí de Tous]]
[[Categoria:Edificis de Sant Martí de Tous]]
126.110

modificacions