Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Enllaços a Google Llibres en català |
|||
Línia 44:
Mentrestant, [[Itàlia]] havia caigut en un caos polític. A la mort ([[950]]), possiblement enverinat, de [[Lotari II d'Itàlia|Lotari d'Arles]], el tron italià va ser heretat per una dona, [[Adelaida d'Itàlia]], respectivament filla, jove, i vídua dels tres últims reis d'Itàlia.
Un noble local, [[Berenguer d'Ivrea]], es va autodeclarar rei d'Itàlia, va segrestar Adelaida, i va intentar de legitimar el seu regnat forçant Adelaida a casar-se amb el seu fill Adalbert. Adelaida es va poder escapar a [[Canossa]] i va demanar la intervenció alemana. Luitdolf i Enric van envair Itàlia independemnent per aprofitar-se de la situació, però el [[951]] Otó frustrà les ambicions del seu fill i el seu germà envaint Itàlia essent ell el que va obligar a Berenguer a jurar-li fidelitat. A més, com que Otó era vidu des del [[946]], es va casar amb Adelaida.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Duckett |nom=Eleanor Shipley |títol=Death and Life in the Tenth Century |url=https://books.google.
Aquest matrimoni va provocar una altra rebel·lió quan Adelaida va tenir un fill, ja que Liutdolf va témer per la seva posició com l'hereu d'Otó, i el [[953]] es rebel·là en coalició amb Conrad el Roig i l'Arquebisbe de Magúncia. Tot i que Otó tingué un èxit inicial reafirmant la seva autoritat a Lorena, va ser capturat quan atacà Magúncia, i l'any següent la rebel·lió s'havia estès per tot el regne. No obstant això, Conrad i Luitdolf es van equivocar aliant-se amb els [[magiars]]. Les extenses ràtzies magiars al sud d'Alemanya el [[954]] va fer que els nobles alemanys s'unissin a unir-se i mitjançant el [[Règim d'Auerstadt]], Conrad i Luitdolf eren desposseïts dels seus títols i l'autoritat d'Otó es restablia. El [[955]] Otó va consolidar seva autoritat vencent les forces magiars a la [[Batalla de Lechfeld]].
| |||