Primera Guerra Balcànica: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Plantilla
m Majúscules
Línia 20:
|batalles1= '''Primera Guerra Balcànica''' - [[Segona Guerra Balcànica]]
|}}
La '''Primera Guerra Balcànica''' va ser un conflicte armat entre l'[[imperiImperi otomàOtomà]] i els països que conformaven la [[Lliga Balcànica]] ([[Grècia]], [[Sèrbia]], [[Montenegro]] i [[Bulgària]]). S'inicià el [[8 d'octubre]] de [[1912]] i acabà parcialment el [[30 de maig]] de [[1913]], amb la [[Batalla d'Adrianòpolis (1913)]] i el Tractat de Londres, que concedí considerables guanys territorials als països de la Lliga. Entre el tractat i la pau definitiva, però, es produïren diferents enfrontaments que s'han anomenat [[Segona Guerra Balcànica]].
 
== Orígens ==
Després de la independència dels diversos estats balcànics respecte a l'[[imperiImperi otomàOtomà]], durant el {{segle|XIX}}, [[Sèrbia]], [[Grècia]] i [[Montenegro]] anaren aconseguint guanys territorials. A començaments del {{segle|XX}} tots aquests estats desitjaven incorporar parts importants de l'imperi otomà a la zona de [[Rumèlia]], [[Albània]], [[República de Macedònia|Macedònia]] i [[Tràcia]]. Les tensions entre els mateixos estats balcànics per les seves aspiracions contraposades sobre aquests territoris havien disminuït i d'altra banda, la revolució dels [[Joves Turcs]] de juliol de [[1908]] havia imposat al soldà [[Abdul Hamid II]] la constitució de 1876. Això fou aprofitat per Grècia per annexionar-se [[Creta]], per l'[[imperi austrohongarès]] per annexionar-se [[Bòsnia]] i per [[Bulgària]] per declarar-se independent.
 
El setembre de [[1911]] [[Itàlia]] decidí annexionar-se la zona de la [[Tripolitània]], territori ambicionat des de feia temps, que envaí amb una [[Guerra italoturca|ràpida ocupació]], tot i que la resistència de diverses poblacions allargà el conflicte. Per desencallar-ho Itàlia decidí atacar Turquia directament, amb el bombardeig naval de [[Beirut]] i l'ocupació de les [[illes Espòrades]]. El govern turc demanà la pau i cedí algunes de les illes a Itàlia i donava autonomia a la Tripolitània i la [[Cirenaica]], que tot i així foren ocupades poc després per Itàlia sense oposició. Els èxits italians davant de Turquia animaren als estats balcànics, amb el suport de Rússia,<ref>{{Ref-llibre |cognom=Sondhaus |nom=Lawrence |títol=World War One: The Global Revolution |url=http://books.google.cat/books?id=LHoA4psTCp4C&pg=PA19&lpg=PA19&dq=italo+turkish+balcanic+war&source=bl&ots=MBqTAcXDj_&sig=cELElUazqNuy8hBY8Txp9R6QqYM&hl=ca&sa=X&ei=LOccUJu8McSLhQeukoHIDw&ved=0CDsQ6AEwAg#v=onepage&q=italo%20turkish%20balcanic%20war&f=false |llengua=anglès |editorial=Cambridge University Press |data=2011 |pàgines=p.19 |isbn=0521736269 }}</ref> que volia recuperar la seva influència als Balcans. Durant l'any [[1912]] es firmaren tractats de col·laboració entre Bulgària i Sèrbia (el març), Bulgària i Grècia (el maig) i entre Montenegro i Sèrbia i Bulgària (octubre). Tots aquests passos semblaven dur cap a un enfrontament armat.