|
El partit va ser fundat al febrer de 1993 en un 'Segon Congrés Extraordinari', declarant-se a si mateix com el successor del Partit Comunista de la RFSS de Rússia.<ref>American University (Washington, D.C.), y Moskovskiĭ gosudarstvennyĭ universitet im. </ref>
El seu líder és [[Guennadi Ziugànov|Gennadi Ziugánov]], co-fundador del partit a principis de 1993 al costat d'altres ex alts càrrecs de la [[Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques|URSS]] com Iégor Ligatxov i Anatoli Lukiànov, entre altres. Ziugànov va ser un crític de Aleksandr Iàkovlev, el "padrí de la [[Glàsnost|glásnost]]", al [[Comitè Central del Partit Comunista de la Unió Soviètica|Comitè Central del PCUS]], i després del col·lapse de la Unió Soviètica en 1991 es va fer actiu en el moviment "patriòtic nacional" rus, sent el president del Front de Salvació Nacional (per això alguns autors l'esmenten com a nacionalista).<ref>[http://www.heritage.org/research/russiaandeurasia/fyi108.cfm Who Are You, Comrade Zyuganov?]</ref><ref>{{ref-llibre|url=http://books.google.rucat/books?id=_1kkQYEq_P0C&pg=PA69&lpg=PA69&dq=Zyuganov+national-patriotic+movement&source=bl&ots=M8UxqcUtRu&sig=OQfk3V6pdxyZf1iI5YBgUoPhz0c&hl=ruca&ei=mb2-SZurDODZmQfm9LiwDg&sa=X&oi=book_result&resnum=1&ct=result|títol=The Communist Party in Post-Soviet Russia, by ''Luke March''|editorial=Books.google.ru|data=|consulta= 19 de febrer de 2011}}</ref><ref>{{ref-llibre|url=http://books.google.comcat/books?id=8wdQj-XmW4UC&pg=PA179&dq=communist+party+of+russian+federation+nationalist|títol=Russian politics and society - Google Books|editorial=Books.google.com|data=|consulta= 19 de febrer de 2011}}</ref> Entre els primers col·laboradors externs estava el filòsof eurasianista Aleksandr Dugin que va ajudar a redactar els primers documents del partit i va empènyer al mateix en la direcció del nacionalisme.
Va obtenir el 12,4% dels vots a la [[Duma]] en les primeres eleccions legislatives de 1993, i posteriorment va obtenir un fort creixement, més que cap altre partit, obtenint el 22% en les eleccions legislatives de 1995.
== Crítiques ==
D'acord amb l'analista de la Fundació Gorbatxov Dmitri Furman, les "característiques fascistoides [del partit] són tan notables que un ha de ser cec i sord per no notar-les."<ref>Russian fascism
por Stephen Shenfield. [http://books.google.comcat/books?id=qmTuwl8P8ocC&pg=PA51&dq=communist+party+of+russian+federation+nationalist&ei=EYTYSaS-DqKuzAT7kvW8AQ p. 51]</ref> El teòric marxista Borís Kagarlitski va escriure: "És suficient recordar que dins del propi moviment comunista, el partit de Ziugánov al principi no era l'única organització, ni la més gran. No obstant això, a poc a poc, la resta de les altres organitzacions comunistes van ser expulsades de la vida política. Això va ocórrer no perquè les organitzacions en qüestió eren febles, sinó perquè va ser el PCFR qui va rebre l'aprovació oficial del Kremlin com l'única oposició reconeguda."<ref>{{ref-web|autor=Name: *|url=http://www.greenleft.org.au/2001/432/26909|títol=RUSSIA: Is there life for KPRF after Yeltsin? 17 de enero de 2001 BY BORIS KAGARLITSKY|editor=Greenleft.org.au|data= 17 de gener de 2001|consulta= 19 de febrer de 2011|urlarxiu=https://archive.is/pYVX|dataarxiu= 29 de juny de 2012}}</ref> Andréi Brézhnev, nét del líder soviètic [[Leonid Bréjnev|Leonid Brézhnev]], va criticar l'abandó de l'ateisme per part del PCFR i l'acostament de Ziugánov a l'Església ortodoxa russa.<ref>{{Ref-notícia|url=http://www.nytimes.com/2002/08/10/world/the-saturday-profile-a-different-kind-of-brezhnev-in-the-making.html?pagewanted=all|obra=The New York Times|títol=THE SATURDAY PROFILE; A Different Kind of Brezhnev in the Making|data= 10 d'agost de 2002|consulta= 28 de març de 2010}}</ref> No obstant això, des de l'any 2004 Andréi és membre del PCFR.<ref>{{Ref-notícia|autor=|url=http://kp.by/daily/23387/33219/|títol=Как живут дети, внуки и правнуки брежневского Политбюро|pub-periódica=[[Komsomólskaya Pravda]]|trans_title=|llengua=ruso|data= 21 d'octubre de 2004|consulta= 16 de desembre de 2010}}</ref>
== Referències ==
|
