Peitoví-saintongès: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Plantilla de format de referències |
m Enllaços a Google Llibres en català |
||
Línia 103:
|editor=[[Sud Ouest]]
|consultat=22 de gener de 2011
}}</ref> Per a ells el terme peitoví-saintongès va ser creat el 1970 per charentesos<ref>Vegeu l'informe d'una conferència celebrada l'octubre de 1994 a Poitiers, al Consell de la Regió, en presència del president [[Jean-Pierre Raffarin]], i publicat el novembre de 1995 sota el títol de ''La langue poitevine-saintongeaise identité et ouverture''. Hi participaren una dotzena de ponents (cap dels quals era charentès, per cert!)</ref> i peitovins desitjosos de donar un nou impuls a la llengua peitovina (però ara sabem que aquest terme és molt més antic, es troba el 1905).<ref>Mémoires et documents de la Société de l’École des chartes : « comme en Poitevin-Saintongeais » : http://books.google.
Entre gener de 2007 i gener de 2010 el peitoví-saintongès deixà d'aparèixer en la llista d'idiomes de França, llengües d'oïl, al web de la DGLF del Ministeri de Cultura. Saintongès i peitoví eren considerades llengües separades de ple dret. Tanmateix, en una publicació de la DGLFLF de 2009 encara s'utilitzava el terme peitoví-saintongès.<ref>[http://www.culture.gouv.fr/culture/dglf/publications/Reference09_Langues_de_France.pdf ''Références 2009. Les langues de France'']</ref> La parla saintongesa és llengua autònoma de França des del 27 de gener de 2007 (cf. carta oficial de la DGLFLF de 27 de gener de 2007 signada per Xavier North). Com a tal, està inscrita en l'article 75.1 de la Constitució a títol de patrimoni nacional des de 28 de maig de 2008.
| |||