Pervâne: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
m Enllaços a Google Llibres en català
Línia 1:
{{Infotaula persona}}
[[Fitxer:Gök Medrese at Tokat.jpg|miniatura|Entrada de l'escola teològica «Gök Medrese» a [[Tokat]], construïda cap a 1270.]]
'''Muin al-Din Sulayman'''<ref>En turc: '''Muineddin''' de l'àrab: '''Mu'în al-Dîn''', mun al-dn {{lang|rtl|ar|معين الدين}}, ''Ajuda (?) de la Religió'' .</ref> o en turc '''Muineddin Süleyman''', conegut com a ''''''Pervâne'''''' (Pervaneh) o '''Parwâna''' (Parwana) fou un dels més influents [[visir]] del [[Soldanat de Rum]]. Entre [[1261]] i [[1277]] va tenir un paper essencial en la política a [[Anatòlia]] entre el Soldanat de Rum, els mongols [[Il-khanat|ilkhànides]] i els [[mamelucs]] durant el regnat de [[Bàybars I]]. La seva mort va inspirar diversos poetes. Segons la tradició dels [[mevlevis]] hauria estat un parent del místic Djalal al-din Rumi.<ref name="houtsma-704">{{en}} Op.cit, Martijn Theodoor Houtsma, T W Arnold, A J Wensinck, volum VI capítol Muʿīn al-Dīn Sulaimān Parwāna a [http://books.google.frcat/books?id=fWNpIGNFz0IC&pg=RA1-PA704].</ref>
 
== Biografia ==
Línia 25:
El febrer del 1265, Pervâne fou previngut que el sultà volia desfer-se d'ell. Llavors va fer escanyar el sultà a [[Ak Saray]]<ref name="houtsma-704" /> en el transcurs d'un banquet).<ref name="branning">{{en}} [http://www.turkishhan.org/history.htm History of the Anatolian Seljuks per Katharine Branning]</ref> L'hereu del tron, Ghiyath al-Din [[Kaykhusraw III]] fou nomenat sultà per Pervâne, encara que tenia menys de tres anys.<ref name="houtsma-639">{{en}} [http://books.google.cat/books?id=UZU3AAAAIAAJ&pg=PA639 op. cit. per Martijn Theodoor Houtsma, T W Arnold, A J Wensinck, capítol ''Kaikhuraw II, Ghiyâth al-Duniyâ wa 'l-Dîn b. Kaykubâd'' volum IV ]</ref> Pervâne va estar temptat de col·locar al tron al seu propi fill de tres anys sobre el tron dels sultans, però finalment va preferir casar-se amb la vídua de Kilidj Arslan i exercir les funcions de regent de Ghiyath al-Din Kaykhusraw III.<ref name="branning" /> El nou sultà es va casar amb una filla de Pervâne (segons una inscripció a Tokat).
 
El 1273/1274 Parvâne va demanar al khan Abaqa la revocació del governador mongol, Adjäy, germà del khan el que seria el primer indici de la incomoditat del visir amb l'autoritat mongola amb la qual fins aleshores s'havia avingut tan bé. D'altra banda el naufragi de l'estat seljúcida havia incitat a diversos amirs turcs a marxar de la regió i a emigrar cap Egipte o incitaren el sultà [[mameluc]] [[Bàybars I]] a intervenir contra el domini mongol. Molt probablement, Pervâne mateix estava secretament a l'origen d'aquestes negociacions.<ref name="houtsma-704" /> El 1275, Bàybars va arribar a [[Síria]], però Pervâne el va dissuadir d'entrar a Anatòlia central i el va encaminar cap al [[regne d'Armènia Menor|Regne armeni de Cilícia]]. [[Lleó III d'Armènia Menor|Lleó III o Levon III]] rei d'Armènia era tanmateix vassall dels [[ilkhànides]]; sabia feia un temps que Bàybars tenia la intenció d'envair el Soldanat de Rum, i en va advertir al seu senyor feudal, el khan Abaqa, diverses vegades, però Abaqa no el va creure i va acceptar en canvi les seguretats de Pervâne. Pel seu costat, Bàybars pensava que el millor camí per conquerir l'Anatòlia central era passar per Cilícia i al mateix temps era el mitja de castigar als armenis per la seva col·lusió amb els francs que enfrontaven als mamelucs a Síria. El saqueig de Cilícia no fou només per castigar els armenis, sinó també per privar els mongols d'una font d'avituallament<ref>{{en}} Angus Donal Stewart, op. cit., en línia a [http://books.google.frcat/books?id=tlgRqLA0EHsC&pg=PA50 ]</ref>
 
A la primavera del 1277, Bàybars va penetrar al sultanat seljúcida. El [[18 d'abril]] va derrotar l'exèrcit mongol a [[Elbistan]]. Pervâne que manava el contingent seljúcida, va fugir. El seu fill i el seu nét foren fets presoners pels mamelucs. Bàybars va fer una entrada triomfal a [[Cesarea de Capadòcia|Kayseri]] (23 d'abril). Esperava que Pervâne anés a retre-li homenatge, però aquest últim va continuar al costat mongol almenys nominalment, i es va refugiar a [[Tokat]] amb el jove sultà seljúcida.<ref name="houtsma-704" /> L'emir de Karaman es va revoltar altre cop. Bàybars va tornar a [[Síria]] abans de l'arribada dels mongols. Va morir, potser enverinat, a [[Damasc]] aquell mateix any 1277.<ref name="houtsma-589">{{en}} [http://books.google.frcat/books?id=p5U3AAAAIAAJ&pg=PA589, Martijn Theodoor Houtsma, T W Arnold, A J Wensinck, op. cit. capítol ''Baibars'', volum II]</ref> A la notícia de la derrota d'Elbistan el khan mongol [[Abaqa]] va marxar a [[Anatòlia]] (juliol de 1277) i va castigar durament a les poblacions musulmanes, i es diu que va fer matar a 200.000 persones. Al mateix temps sospitava de Pervâne, ja que aquest no havia lluitat eficaçment contra els exèrcits mamelucs en el moment de la batalla i no havia previngut als mongols que Bàybars s'acostava, en un doble joc que també havia irritat a Bàybars. Pervâne va anar al campament mongol a fer homenatge a Abaqa, que al principi va pensar a respectar-lo i se'l va emportar cap a l'est, però davant la insistència de les famílies dels que van morir a la batalla, el khan va fer executar a Pervâne el 2 d'agost de 1277.<ref name="houtsma-704" />
 
== Els successors ==
Línia 61:
== Bibliografia ==
* {{fr}} René Grousset, ''L’empire des steppes, Attila, Gengis-Khan, Tamerlan'', París 1938, quarta edició, 1965, en línia a [http://classiques.uqac.ca/classiques/grousset_rene/empire_des_steppes/grousset_steppes.pdf]
* {{en}} E.J. Brill's First Encyclopaedia of Islam, 1913-1936 (9 volums), per Martijn Theodoor Houtsma, T W Arnold, A J Wensinck, 1993 {{ISBN|978-900409796-4}}, en línia a [http://books.google.frcat/books?id=fWNpIGNFz0IC]
* {{en}} Peter Malcolm Holt, Ann K. S. Lambton, Bernard Lewis, The Cambridge History of Islam, presentació en línia a [http://books.google.cat/books?id=j15MBH-FIwkC], {{ISBN|978-052129135-4}}, Cambridge University Press, 1977, Capítol ''Anatolia in the period of the Seljuks''
* {{en}} Angus Donal Stewart, ''The Armenian Kingdom and the Mamluks: War and Diplomacy During the Reigns of Hetʻum II (1289-1307)'' presentació en línia a [http://books.google.frcat/books?id=tlgRqLA0EHsC], E. J. Brill 2001, {{ISBN|978-900412292-5}}, Capítol ''From the Rise of the Mamluks to the Truce of 684/1285''
 
== Notes i referències ==