La Fundació: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Robot posa data a plantilles de manteniment |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
{{FR|data=gener de 2020}}
{{Infotaula de llibre}}
'''''La Fundació''''' és el primer llibre de la [[Saga de "La Fundació"|trilogia de "La Fundació"]] escrita per [[Isaac Asimov]] (o [[Cicle de Tràntor]] com també es denomina). És una col·lecció de cinc relats curts que varen publicar-se per primera vegada en un llibre de forma conjunta per [[Gnome Press]] el [[1951]]. Quatre de les històries foren publicades originalment al magazín [[Astounding]], dirigit per [[John Campbell]] entre el [[1942]] i el [[1944]]. El nom que se'ls va donar a les històries va ser diferent
En les dècades següents, la trilogia va créixer i la seva trama es va ampliar per abastar dins del mateix fil narratiu la major part de la narrativa de ciència-ficció d'Isaac Asimov, incloent alguns llibres independents escrits abans de La Fundació, com les sèries de robots (iniciades amb [[Jo, robot]]).
Línia 11:
La història comença a [[Tràntor]], el planeta capital de l'[[Imperi Galàctic]], que ha existit durant 12.000 anys. Tot i que aquesta organització política de bilions de persones és aparentment estable i forta, l'imperi s'ha anat degradant a poc a poc durant centenars d'anys. L'únic que se n'adona és [[Hari Seldon]], un matemàtic responsable d'haver creat la ciència de la [[psicohistòria (ficció)|psicohistòria]], que permet predir el comportament de les masses de persones estadísticament. Seldon ha creat un projecte en secret sota les sospites del funcionariat imperial, que veuen com un perill el potencial de la psicohistòria. Així, la història comença quan és arrestat [[Gaal Dornick]], un matemàtic nouvingut al planeta capital per unir-se al projecte d'en Hari Seldon.
En Hari prediu que l'imperi s'esfondrarà en
=== Els enciclopedistes ===
Línia 18:
Terminus, un planeta petit, pobre en minerals i amb greus mancances de [[recursos naturals]], veu com els seus quatre planetes veïns ([[Anacreont (ficció)|Anacreont]], [[Smyrno]], [[Konom]] i [[Daribow]]) s'autoproclamen independents de l'Imperi Galàctic, formant així quatre nous regnes. Al tractar-se dels planetes més allunyats de [[Tràntor]] el seu accés a la cultura centralitzada de l'Imperi és limitat i, en conseqüència, els seus règims són pròxims a la barbàrie descrita per Seldon mig segle abans.
La posició de Terminus és delicada. Al tractar-se d'un
Tot i que els enciclopedistes creuen que estan encara sota la protecció de l'emperador, l'actual alcalde de Terminus, [[Salvor Hardin]], s'ha adonat del perill que corren. Tot i que Seldon va deixar clar que la finalitat de la colònia era l'enciclopèdia i que l'alcalde només tindria una funció merament administrativa, Hardin pren el control de Terminus. Gràcies als consells de [[Bor Alurin]] (l'únic psicohistoriador del planeta), Hardin aconsegueix que les quatre províncies s'encarin pel control del planeta en igualtat de condicions. D'aquesta manera s'estableix una situació de [[guerra freda]] on cap dels planetes veïns intentarà envair-lo per por a la represàlia dels altres.
Línia 25:
=== Els alcaldes ===
Tres dècades després de la primera [[Crisi Seldon]], les relacions entre la Fundació i els regnes veïns es basa en l'intercanvi de tecnologia tot usant la religió com a forma d'acceptació i control. Així, no tan sols controlen el desenvolupament tecnològic dels regnes, sinó que controlen també els mateixos sistemes veïns. Els [[sacerdot]]s, que són educats exclusivament a [[Terminus (ficció)|Terminus]], tenen el coneixement per usar la tecnologia mentre la resta de la gent pensa en ella com si fos màgia. El sistema de sacerdoci permet expandir el poder i les relacions de Terminus amb els quatre regnes i evita qualsevol intent de rebel·lió, tot gràcies als miracles que obra la religió gràcies a la tecnologia. Els estudiants d'altres planetes que s'inicien com a sacerdots tan sols se'ls confia com usar els artefactes, mentre que els més brillants, romanen a Terminus com investigadors i ciutadans del
El príncep Wienis de la corona d'Anacreont (creient de l'esperit galàctic i de la religió de Sheldon), és bel·licós i pretén controlar la Fundació. Fortuïtament es troba amb una antiga nau espacial de l'Imperi i demana a la Fundació que la restauri. Si la Fundació restaura la nau, regalarà a Anacreont un poder de guerra superior a la resta dels regnes; si no la repara, Wienis aconseguirà l'excusa
Finalment, les persones dels regnes acaben per reconèixer l'autoritat religiosa de la Fundació i que el poder dels reis prové del misticisme dels artefactes dels sacerdots i, per tant, el control absolut acaba en mans de la Fundació.
Línia 43:
Mallow inicia petits intercanvis comercials amb el líder de Korel, Comdore Argo Asper, el qual és reticent a adoptar la tecnologia. Hober Mallow especifica que només es tracten de negocis i que no té cap mena d'intenció d'expandir la religió. Finalment Mallow aconsegueix realitzar les vendes però no troba cap rastre de tecnologia avançada ni de les naus perdudes.
A [[Terminus (ficció)|Terminus]], Mallow és denunciat per traïció al només negociar i no estendre la religió. Mallow argumenta que la religió ha permès augmentar el control de la Fundació però que el comerç serà l'eina que realment portarà la Fundació a convertir-se en un autèntic Segon Imperi Galàctic. Mallow és arrestat per no haver ajudat
{{Fundació}}
|