La Fundació: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Robot posa data a plantilles de manteniment
Cap resum de modificació
Línia 1:
{{FR|data=gener de 2020}}
{{Infotaula de llibre}}
'''''La Fundació''''' és el primer llibre de la [[Saga de "La Fundació"|trilogia de "La Fundació"]] escrita per [[Isaac Asimov]] (o [[Cicle de Tràntor]] com també es denomina). És una col·lecció de cinc relats curts que varen publicar-se per primera vegada en un llibre de forma conjunta per [[Gnome Press]] el [[1951]]. Quatre de les històries foren publicades originalment al magazín [[Astounding]], dirigit per [[John Campbell]] entre el [[1942]] i el [[1944]]. El nom que se'ls va donar a les històries va ser diferent aldel que tenien al llibre. La cinquena història s'hi va afegir quan es va recopilar en forma de llibre.
 
En les dècades següents, la trilogia va créixer i la seva trama es va ampliar per abastar dins del mateix fil narratiu la major part de la narrativa de ciència-ficció d'Isaac Asimov, incloent alguns llibres independents escrits abans de La Fundació, com les sèries de robots (iniciades amb [[Jo, robot]]).
Línia 11:
La història comença a [[Tràntor]], el planeta capital de l'[[Imperi Galàctic]], que ha existit durant 12.000 anys. Tot i que aquesta organització política de bilions de persones és aparentment estable i forta, l'imperi s'ha anat degradant a poc a poc durant centenars d'anys. L'únic que se n'adona és [[Hari Seldon]], un matemàtic responsable d'haver creat la ciència de la [[psicohistòria (ficció)|psicohistòria]], que permet predir el comportament de les masses de persones estadísticament. Seldon ha creat un projecte en secret sota les sospites del funcionariat imperial, que veuen com un perill el potencial de la psicohistòria. Així, la història comença quan és arrestat [[Gaal Dornick]], un matemàtic nouvingut al planeta capital per unir-se al projecte d'en Hari Seldon.
 
En Hari prediu que l'imperi s'esfondrarà en elels pròxims 300 anys i que, després de la caiguda, la barbàrie i l'anarquia s'imposaran durant 30.000 anys fins que no aparegui un segon imperi. És impossible evitar que l'imperi desaparegui. Tot i això, Hari traça un pla per tal de reduir el temps de barbàrie i destrucció a tan sols 1.000 anys, de forma que la humanitat no perdi els coneixements actuals. Després de moltes negociacions, en Hari Seldon aconsegueix que els governants de l'Imperi traslladin a tot l'equip i familiars a un planeta on puguin iniciar el projecte d'elaboració d'una [[Enciclopèdia Galàctica]] que contingui tots els coneixements acumulats per la humanitat. Així doncs, tot ells es traslladen a un remot planeta sense interès comercial que es troba a l'altra punta de l'imperi: [[Terminus (ficció)|Terminus]]. Malgrat que l'imperi creu que ha guanyat a Seldon, allunyant-lo de la capital, en realitat ja estava predit que a Terminus començaria el seu gran projecte; la Fundació.
 
=== Els enciclopedistes ===
Línia 18:
Terminus, un planeta petit, pobre en minerals i amb greus mancances de [[recursos naturals]], veu com els seus quatre planetes veïns ([[Anacreont (ficció)|Anacreont]], [[Smyrno]], [[Konom]] i [[Daribow]]) s'autoproclamen independents de l'Imperi Galàctic, formant així quatre nous regnes. Al tractar-se dels planetes més allunyats de [[Tràntor]] el seu accés a la cultura centralitzada de l'Imperi és limitat i, en conseqüència, els seus règims són pròxims a la barbàrie descrita per Seldon mig segle abans.
 
La posició de Terminus és delicada. Al tractar-se d'un planeta planeta pla de científics i proper a les quatre capitals de les noves províncies, el líder [[Anacreont (ficció)|Anacreont]] comença a interessar-se per Terminus perquè li oferirà un avantatge tecnològic important. Entre altres coses, Terminus és l'únic planeta de la zona que disposa d'Energia Nuclear eficaç.
 
Tot i que els enciclopedistes creuen que estan encara sota la protecció de l'emperador, l'actual alcalde de Terminus, [[Salvor Hardin]], s'ha adonat del perill que corren. Tot i que Seldon va deixar clar que la finalitat de la colònia era l'enciclopèdia i que l'alcalde només tindria una funció merament administrativa, Hardin pren el control de Terminus. Gràcies als consells de [[Bor Alurin]] (l'únic psicohistoriador del planeta), Hardin aconsegueix que les quatre províncies s'encarin pel control del planeta en igualtat de condicions. D'aquesta manera s'estableix una situació de [[guerra freda]] on cap dels planetes veïns intentarà envair-lo per por a la represàlia dels altres.
Línia 25:
 
=== Els alcaldes ===
Tres dècades després de la primera [[Crisi Seldon]], les relacions entre la Fundació i els regnes veïns es basa en l'intercanvi de tecnologia tot usant la religió com a forma d'acceptació i control. Així, no tan sols controlen el desenvolupament tecnològic dels regnes, sinó que controlen també els mateixos sistemes veïns. Els [[sacerdot]]s, que són educats exclusivament a [[Terminus (ficció)|Terminus]], tenen el coneixement per usar la tecnologia mentre la resta de la gent pensa en ella com si fos màgia. El sistema de sacerdoci permet expandir el poder i les relacions de Terminus amb els quatre regnes i evita qualsevol intent de rebel·lió, tot gràcies als miracles que obra la religió gràcies a la tecnologia. Els estudiants d'altres planetes que s'inicien com a sacerdots tan sols se'ls confia com usar els artefactes, mentre que els més brillants, romanen a Terminus com investigadors i ciutadans del planteaplaneta.
 
El príncep Wienis de la corona d'Anacreont (creient de l'esperit galàctic i de la religió de Sheldon), és bel·licós i pretén controlar la Fundació. Fortuïtament es troba amb una antiga nau espacial de l'Imperi i demana a la Fundació que la restauri. Si la Fundació restaura la nau, regalarà a Anacreont un poder de guerra superior a la resta dels regnes; si no la repara, Wienis aconseguirà l'excusa perfecteperfecta paraper començar, juntament amb la resta de regnes, una croada contra Terminus. Terminus es troba davant d'una nova crisi.
 
Finalment, les persones dels regnes acaben per reconèixer l'autoritat religiosa de la Fundació i que el poder dels reis prové del misticisme dels artefactes dels sacerdots i, per tant, el control absolut acaba en mans de la Fundació.
Línia 43:
Mallow inicia petits intercanvis comercials amb el líder de Korel, Comdore Argo Asper, el qual és reticent a adoptar la tecnologia. Hober Mallow especifica que només es tracten de negocis i que no té cap mena d'intenció d'expandir la religió. Finalment Mallow aconsegueix realitzar les vendes però no troba cap rastre de tecnologia avançada ni de les naus perdudes.
 
A [[Terminus (ficció)|Terminus]], Mallow és denunciat per traïció al només negociar i no estendre la religió. Mallow argumenta que la religió ha permès augmentar el control de la Fundació però que el comerç serà l'eina que realment portarà la Fundació a convertir-se en un autèntic Segon Imperi Galàctic. Mallow és arrestat per no haver ajudat a un monjo missioner de la Fundació destinat a Korell. Al final es descobreix que tot va ser una trampa de Korell per forçar un enfrontament amb la Fundació. Mallow guanya les eleccions a Alcalde i es converteix en líder de Terminus.
 
{{Fundació}}