Portadora: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi |
m Enllaços a Google Llibres en català |
||
Línia 2:
[[Fitxer:Mane - Prieuré de Salagon, comporte.jpg|miniatura|Portadora francesa amb agafadors horitzontals. Les portadores catalanes tenen agafadors inclinats cap avall.]]
Una '''portadora'''<ref name="moll01">[http://moll.mandevila.eu/portadora DCVB: Portadora.]</ref> o '''semal''' (Girona)<ref name="Magriñà2006">{{ref-llibre|autor=Rogeli Montalà Magriñà|títol=Evolució del treball de la terra a Catalunya|url=https://books.google.
== Mesures ==
Línia 15:
=== Tapa ===
Moltes portadores disposaven de tapadores de fusta, més menys ajustades a la boca. Aquestes tapadores permetien protegir la càrrega, impedint eventuals entrades de pols o de materials no desitjats des de l'exterior.<ref name="Espinosa1822">{{ref-llibre|autor=José Espinosa|títol=Cartilla agraria, o sea La práctica de la agricultura y de la ganaderia, según los autores más clásicos de estos tiempos|url=https://books.google.
=== Transport ===
En trajectes curts els agafadors permetien el transport d'una portadora carregada (60-70 kg) per part de dues persones: una a cada costat subjectant un agafador. També hi havia la possibilitat d'emprar un parell de vares auxiliars. Passant cada vara o barra per sota d'un agafador, el transport era més fàcil (sempre amb dues persones). A més facilitava el pas per camins estrets.<ref name="Quinto1861">{{ref-llibre|autor=Agustin de Quinto|títol=Novisima quia de labradores jardineros, hortelanos y arbolistas: ó tratado práctico de agricultura y economia rural|url=https://books.google.
== Transport de mesquita ==
A vegades es feien servir les portadores per al transport de mesquita,<ref name="opti">{{Optimot|mesquita|mesquita}}</ref> carregades per dues persones, per a ser utilitzada com [[adob]] en els camps de conreu, per exemple, a l'Uruguai -entre molts altres llocs-: ''"transporten el contingut de les latrines (mesquita), que barregen en la proporció d'una part d'excrements i dues d'aigua; batent la barreja amb una perxa, deixant-la fermentar uns 15 dies, i després amb unes portadores, la bolquen a les feixes preparades prèviament".<ref name="Torregrosa1908">{{ref-llibre|autor=Francisco Torregrosa|títol=Agricultura uruguaya|url=https://books.google.
== Referències ==
|