Principat de Tarragona: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m bot: - com objectiu repoblar + com a objectiu repoblar |
m Enllaços a Google Llibres en català |
||
Línia 1:
El '''Principat de [[Tarragona]]''' fou una concessió de govern feudal atorgada pel bisbe [[Oleguer de Barcelona]] en [[1128]] [[Robert d'Aguiló]] amb autorització del Papa, i com a donació efectuada per [[Ramon Berenguer III]], [[comte de Barcelona]], per a repoblar i fer fructíferes les terres del [[Camp de Tarragona]], que havien quedat despoblades durant la dominació musulmana.
A la mort del bisbe concessionari, [[Oleguer de Barcelona]], les donacions havien de ser de pactades de nou i el bisbe que el succeí, [[Bernat Tort]] proposà un nou acord de cessió els termes del qual no satisferen a [[Robert d'Aguiló]] i el nou arquebisbe, amb l'aprovació del papa [[Lleó IX]], restituí el govern d'aquestes terres al domini del comte [[Ramon Berenguer IV de Barcelona]] en [[1151]].<ref>Buenaventura Hernández, Francisco Morera, [http://www.google.com/books?id=qMF8CirMwMgC&pg=PA23&dq=%22principado+de+tarragona%22&ei=NfXVSZrdE5mYyATuiJjlAg&hl=
== Origen històric: la "Croada" de Tarragona i la reconquesta catalana ==
Línia 19:
== Robert d'Aguiló, concessionari del territori pontifici a títol de «príncep de Tarragona» ==
El 14 de maig de 1129, el bisbe Oleguer de Barcelona firmà la carta de cessió de la sobirania de la Ciutat i el Camp de Tarragona, a Robert Bordet de Culley, conferint-li el títol de «príncep de Tarragona». Es tractava d'un cavaller normand que després de casar-se en segones núpcies amb la filla d'un noble català passaria a ser conegut com a [[Robert d'Aguiló]] -forma catalanitzada del seu lloc de naixement Culley o Aculley (actual [[Rabodanges]] en [[Orne]], França)<ref>Miret i Sans, ‘La familia de Robert Burdet‘, Segundo congreso de historia de la corona de Aragón, I, 56-58</ref><ref>Norman and Anglo-Norman Participation in the Iberian Reconquistac .1018 -c .1248, Lucas Villegas-Aristizábal</ref><ref>The Normans in Europe, Elisabeth M. C. Van Houts http://books.google.
Aquesta cessió de sobirania era, realment, un pacte feudovassallàtic, del qual en quedaven exclosos els béns eclesiàstics. El [[Camp de Tarragona]] es constituïa, per tant, com un territori en [[tinença feudal|tinença]] o donació feudal subordinada a l'[[Arquebisbat|Arquebisbat de Tarragona]] i a [[Ramon Berenguer III]], amb el bisbe [[Oleguer de Barcelona|Oleguer Bonestruga]] presidint la metròpolis eclesiàstica tarragonina i, després de retre homenatge al prelat, amb Robert d'Aguiló governant «[[la honor]]» o tinença amb el títol de ''princeps'' de Tarragona, i en qualitat de defensor i protector. És a dir, lògicament, comptant amb el beneplàcit tant del Papa [[Gelasi II]] -al qui Oleguer de Barcelona havia acudit a retre obediència en 1117- i del comte de Barcelona, Ramon Berenguer III, qui, en última instància, era el senyor al qual s'infeudava el tinent.
| |||