Jaume Caçador: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Afegida la seva filiació. |
Cap resum de modificació |
||
Línia 4:
== Biografia ==
Fill de Wilhelm Jäger (Guillem Caçador), sabater de Basel (Basilea), que després fou mercader a Vic, i de la seva segona esposa Angelina<ref>{{Ref-llibre|cognom=Garcia Espuche|nom=Albert|títol=La gent del carrer Montcada, vol. 2|url=|edició=|llengua=|data=2020|editorial=Ajuntament de Barcelona|lloc=|pàgines=147.|isbn=}}</ref>. Germà de [[Guillem Caçador (Bisbe Alger)|Guillem Caçador]], [[bisbat d'Alguer|bisbe d'Alguer]], seguí la carrera eclesiàstica i fou successivament [[canonge]] de [[catedral de Vic|Vic]], [[catedral de Girona|Girona]], [[catedral de Tarragona|Tarragona]] i [[catedral de Barcelona|Barcelona]]. A la seva època a Tarragona, ocupà l'[[ardiaconat de Sant Fructuós]] amb el domini annex d'[[Illa d'Eivissa|Eivissa]]. A Barcelona entrà en contacte amb [[Ignasi de Loiola]] i el seu grup reformador ([[1522]]), els quals defensaren la seva candidatura al bisbat de Barcelona enfront de [[Carles de Cardona]], candidat de la noblesa.
[[Bisbe de Barcelona]] des de [[1546]], un cop nomenat president de la Generalitat, fins a [[1561]], i va ser consagrat al monestir de [[Sant Tomàs de Riudeperes]]. Es preocupà per la reforma de la diòcesi, i especialment pels sacerdots, les monges, les visites pastorals i la predicació popular; comptà amb l'ajut dels [[jesuïtes]], la fundació dels quals afavorí, fundant el col·legi de la companyia a l'antic convent de monges de Montalegre. Restaurà el palau episcopal. Des del [[1559]] tingué com a auxiliar el seu nebot, [[Guillem Caçador (Bisbe Barcelona)|Guillem]], qui el succeí en el càrrec.
| |||