Rússia: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot elimina espais sobrants |
|||
Línia 24:
== Història ==
{{AP|Història de Rússia}}
=== Història primerenca ===
{{further|Regió d'Escítia|Colonització grega||Eslaus primerencs|Eslaus orientals|Huns|Pobles turquesos|Prehistòria de Sibèria}}
{{Vegeu també|Protoindoeuropeu|Protouralià}}
El [[pastoralisme nòmada]] es va desenvolupar a l'[[estepa pòntica]] als començaments de l'[[eneolític]].<ref name="Belinskij">{{Cite journal|author=Belinskij A, Härke, H|title=The 'Princess' of Ipatovo|journal=Archeology|volume=52|issue=2|year=1999|url=http://cat.he.net/~archaeol/9903/newsbriefs/ipatovo.html|archiveurl=https://web.archive.org/web/20080610043326/http://cat.he.net/~archaeol/9903/newsbriefs/ipatovo.html|archivedate=10 de juny de 2008|accessdate=26 de desembre de 2007}}</ref>
A l'[[antiguitat clàssica]] l'estepa pòntica era designada com [[Regió d'Escítia|Escítia]]. A partir del segle VIII aEC, els comerciants [[grecs antics|grecs]] van portar la seva civilització als emporis comercials de [[Tanais]] i [[Fanagòria]]. Exploradors grecs, sobretot [[Píteas]], fins i tot van anar més enllà del modern [[Província de Kaliningrad|Kaliningrad]], al mar Bàltic. Els [[Roma antiga |romans]] estaven assentats a la part occidental del [[Mar Caspi]], on el seu [[Imperi Romà|imperi]] s'estenia cap a l'est.<ref>{{Cite book|author=Jacobson, E.|title=The Art of the Scythians: The Interpenetration of Cultures at the Edge of the Hellenic World|publisher=Brill|year=1995|page=38|isbn=978-90-04-09856-5}}</ref> Als segles III-IV EC un regne gòtic semi-llegendari dit [[Oium]] va existir al sud de Rússia fins que va ser destruït per els [[huns]]. Entre els segles III i VI EC, el [[Regne del Bòsfor]], una [[entitat política]] hel·lenística que va tenir cert èxit a les colònies gregues,<ref>{{Cite book|author=Tsetskhladze, G. R.|title=The Greek Colonisation of the Black Sea Area: Historical Interpretation of Archaeology|publisher=F. Steiner|year=1998|page=48|isbn=978-3-515-07302-8}}</ref> també es va veure aclaparat per les invasions nòmades dirigides per tribus bèl·liques; tals com els com els huns i els [[àvars eurasiàtics]].<ref>{{Cite book|author=Turchin, P.|title=Historical Dynamics: Why States Rise and Fall|publisher=Princeton University Press|year=2003|pages=185–186|isbn=978-0-691-11669-3}}</ref> Un [[Pobles turquesos|poble turc]], els [[khàzars]], va manar a les baixes estepes de la conca del [[Volga]] fins al segle X (entre la [[Mar Càspia]] i la [[Mar Negra]]).<ref>{{Cite book|author=Christian, D.|title=A History of Russia, Central Asia and Mongolia|publisher=Blackwell Publishing|year=1998|pages=286–288|isbn=978-0-631-20814-3}}</ref>
Els avantpassats dels moderns [[russos]] són les [[Llista de pobles i tribus antigues eslaves|tribus eslaves]], que segons alguns estudiosos haurien habitat les zones boscoses dels [[Aiguamolls de Pinsk]].<ref>{{Cite book|last=For a discussion of the origins of Slavs, see Barford, P. M.|title=The Early Slavs|publisher=Cornell University Press|pages=15–16|isbn=978-0-8014-3977-3|year=2001}}</ref> Els eslaus orientals es van establir gradualment a la Rússia occidental en dues onades: una que es desplaçava des de [[Kiev]] fins a les actuals [[Súzdal]] i [[Múrom]], i una altra que va anar des de [[Pòlatsk]] fins a [[Nóvgorod]] i [[Rostov]]. Des del segle VII els eslaus orientals van constituir la major part de la població de la Rússia occidental<ref>{{Cite book|author=Christian, D.|title=A History of Russia, Central Asia and Mongolia|publisher=Blackwell Publishing|year=1998|pages=6–7}}</ref> i van assimilar els nadius [[Pobles ugrofinesos|ugrofinesos]], incloent els [[Volga finès|merya]], els [[Volga finès|muromians]], i els [[Volga finès|meshchera]].
===Rus de Kíev===
El primer estat eslau oriental va ser el ''Rus'' o [[principat de Kíev]], que va adoptar el [[cristianisme]] per la important influència de l'[[Imperi Romà d'Orient]] el [[988]], començant així la fusió entre les cultures eslava i romana d'Orient que caracteritzaria la russa durant els següents set segles. El [[Rus de Kíev]] es desintegraria finalment en diversos regnes que competirien entre si per figurar com a hereus de la seva civilització i pel predomini territorial a la zona i que van acabar sota domini [[mongol]].
===Gran Ducat de Moscou===
[[Fitxer:Nowgorod 2005 Millenium Monument.jpg|miniatura|esquerra|Monument al mil·lenari de Rússia, a la ciutat de [[Nóvgorod]], obra de Mikhaïl Mikeixin i Víktor Gàrtman (1862) ]]
Després del {{segle|XIII|s}}, [[Moscòvia]] va arribar progressivament a dominar l'antic espai cultural.
Després del {{segle|XIII|s}}, [[Moscòvia]] va arribar progressivament a dominar l'antic espai cultural. Arribat el {{segle|XVIII|s}}, el principat de Moscou havia arribat a convertir-se en el vast [[Imperi Rus|Imperi rus]], incloent-hi des de [[Polònia]] a l'est fins a l'[[oceà Pacífic]] a l'oest. L'expansió cap a l'oest va avivar la consciència russa de retard respecte als països europeus i va acabar amb l'aïllament dels primers temps. Els successius règims del {{segle|XIX}} van respondre a les esmentades pressions amb una combinació d'un tímid reformisme i fortes repressions. El [[feudalisme]] rus va ser abolit formalment el [[1861]], però en uns termes desfavorables per a la pagesia i va servir per a incrementar les pressions revolucionàries. Entre l'abolició de la [[servitud]] i el començament de la [[Primera Guerra Mundial|Primera Guerra mundial]] el [[1914]], les reformes de [[Piotr Stolipin]], la [[constitució]] de [[1906]] i la [[duma]] estatal van introduir notables canvis en l'[[economia]] i la [[política]] del país; tanmateix, els [[tsar]]s no van estar a l'altura de les circumstàncies per a cedir poder autoritari. L'últim [[monarca]], el [[tsar]] [[Nicolau II de Rússia|Nicolau II]], va regnar fins al [[1917]].▼
===Rússia Imperial===
{{Article principal|Imperi Rus}}
▲
===Revolució de febrer i República russa===
Entre l'abolició de la [[servitud]] i el començament de la [[Primera Guerra Mundial|Primera Guerra mundial]] el [[1914]], les reformes de [[Piotr Stolipin]], la [[constitució]] de [[1906]] i la [[duma]] estatal van introduir notables canvis en l'[[economia]] i la [[política]] del país; tanmateix, els [[tsar]]s no van estar a l'altura de les circumstàncies per a cedir poder autoritari. L'últim [[monarca]], el [[tsar]] [[Nicolau II de Rússia|Nicolau II]], va regnar fins al [[1917]].
====Rússia soviet i guerra civil====
La derrota militar en la [[Primera Guerra Mundial|Primera Guerra mundial]] i l'escassetat de menjar va aplanar el camí de la [[Revolució russa]] de [[1917]], que va col·locar en el poder els [[bolxevics]] dirigits per [[Vladímir Lenin]]. Entre [[1922]] i [[1991]], la història de Rússia és essencialment la història de la Unió Soviètica, un [[estat federal]] que va ocupar una extensió territorial similar a la de l'antic Imperi rus. La [[Unió Soviètica]] es va configurar com un estat [[socialista]] de partit únic sota la direcció del [[partit comunista|Partit Comunista]], abolint-se la propietat privada dels mitjans de producció i instaurant-se un sistema d'economia planificada. A finals dels anys 80, sent crítica la debilitat de la seva estructura econòmica i política, certs canvis en l'executiva del partit i en l'economia van marcar el final de la Unió Soviètica.
===Rússia post-soviètica (1991 – l'actualitat)===
La història de la [[Federació Russa]] pròpiament dita és curta, i es remunta el seu naixement a la [[dissolució de la Unió Soviètica]] a finals del [[1991]]. Tanmateix, Rússia ha existit com a estat durant més de mil anys, i fou durant bona part del {{segle|XX|s}} el nucli de l'URSS, de qui Rússia ha reivindicat ser el successor legítim en l'escena internacional. De tota manera, diversos analistes sostenen que amb la dissolució de la Unió Soviètica, Rússia va perdre la seva condició de superpotència en haver d'emprar grans esforços per a consolidar el nou sistema econòmic i polític.
| |||