Joan Binimelis i Garcia: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Plantilla
m neteja i estandardització de codi
Línia 1:
{{Infotaula persona}}
'''Joan Binimelis i Garcia''' ([[Manacor]], 1538/39 - [[Palma]], 1616) fou un sacerdot, metge, historiador, geògraf, cartògraf i astrònom mallorquí.
 
Va fer els primers estudis a [[Mallorca]]. Durant la dècada del 1560 va estudiar [[Medicina]] a la Universitat de [[València]]. Tornà a Mallorca, feu alguns viatges i s'ordenà [[sacerdot]]. Aconseguí alguns càrrecs i beneficis dins de la diòcesi de Mallorca. Va escriure algunes obres sobre [[matemàtiques]], medicina, [[astronomia]] i [[història]] en [[català]], [[castellà]] i [[llatí]] i realitzà un mapa descriptiu de Mallorca i un plànol de Palma no conservat; gairebé tots aquests textos s'han transmès només per via manuscrita i alguns s'han perdut.
 
És conegut sobretot per la ''[[Història general del Regne de Mallorca]]'',<ref>{{Ref-web|url = http://www.vives.org/files/2010/10/moll.pdf|títol = Joan Binimelis i la història de Mallorca o aspectes diversos d'un text oblidat|consulta = 11/4/2015|llengua = Català|editor = Xarxa Vives d'universitats - Universitat de Barcelona|data = |nom = Antoni Lluís|cognom = Moll Benejam}}</ref> la primera crònica exclusivament mallorquina. Binimelis va escriure la ''Història'' en català a l'entorn de [[1595]] i la va traduir o adaptar ell mateix al castellà entre [[1597]] i [[1601]] (la versió castellana es va editar per primer cop el [[1927]]). La ''Història'' de Binimelis ultrapassa la mera crònica: és una summa [[enciclopèdia]] amb informacions històriques, geogràfiques, mèdiques, cosmològiques, polítiques, de salut pública, etc. Aquesta acumulació conforma un text bigarrat, que en les versions castellanes està dividit en set llibres. El text català de la ''Història'' que ha arribat fins als nostres dies és incomplet. La crònica binimeliana és una mostra paradigmàtica de la historiografia renaixentista, cultivada en català per [[Pere Antoni Beuter]], [[Martí de Viciana]], [[Antoni Viladamor]], [[Pere Gil i Estalella|Pere Gil]]. Encara que va tenir una mala transmissió, la Història és coneguda per la tradició posterior i és citada i aprofitada per [[Joan Dameto i Cotoner|Joan Dameto]] i [[Vicenç Mut i Armengol|Vicenç Mut]]; durant el {{segle|XVIII|s}} és copiada i estudiada per erudits com Guillem de Terrassa.