Bismut: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi |
Història |
||
Línia 109:
El '''bismut''' és un [[element químic]] de la [[taula periòdica]] el símbol del qual és '''Bi''' i el seu [[nombre atòmic]] és 83. Aquest [[metall]] del [[bloc p]], pesant, fàcil de trencar i blanc cristal·lí, s'assembla químicament als elements que el precedeixen al grup, [[antimoni]] i [[arsènic]] (encara que aquests se solen considerar com [[Metal·loide|semimetalls]]). S'obté com un subproducte [[refinat]] del [[coure]] (Cu), [[plom]] (Pb) i [[Estany (element)|estany]] (Sn). És el metall amb el major [[diamagnetisme]] i, després del [[mercuri (element)|mercuri]], és el metall amb menys [[conductivitat tèrmica]].
El bismut elemental pot aparèixer de forma natural, encara que la seva sulfur i òxid formen minerals comercials importants. Existeix en la natura com a metall lliure i en minerals. Els principals dipòsits estan a Sud-amèrica, però als Estats Units s'obté principalment com a subproducte del refinat dels minerals de coure i plom.
L'element lliure té una densitat que és el 86% de la del plom. És un metall trencadís amb un color blanc platejat quan està acabat de produir, però sovint es veu en l'aire amb un tint de color rosa a causa de l'oxidació de la superfície. L'òxid que aquest element té a la superfície creix de manera desproporcionada, i hi ha més gruix a les vores que a l'interior, i per aquest motiu presenta una varietat de colors tan diferents que va des del blau fins al groc. El bismut és l'element més natural diamagnètic i té un dels valors més baixos de conductivitat tèrmica entre els metalls, en excepció del mercuri.
Línia 119:
Alguns minerals que contenen bismut són la [[galenobismutita]]: PbBi<sub>2</sub>S<sub>4</sub> o la [[bismutinita]].
== Història ==
[[Fitxer:Bismuth_symbol.png|miniatura|esquerra|Símbol [[Alquímia|alquímic]] pel Bismut|51x51px]]El bismut era conegut en èpoques molt primerenques, ja que es se'l troba en estat natiu i també en compostos. Durant molts segles, però, no es reconegué clarament com un metall diferent, i se'l confonia amb el plom, l’antimoni o l’estany. Els miners durant l’edat mitjana aparentment creien que el bismut era un estadi en el desenvolupament de l'argent a partir dels metalls bàsics. En els escrits del segle XV del monjo alemany Basil Valentine, aquest element es coneix com a ''Wismut'', un terme que pot haver estat derivat d'una frase alemanya que significa "massa blanca". Fou emprat en aliatges de bronze pels [[inques]] d’Amèrica del Sud durant el segle XVI. El seu nom alemany fou llatinitzat a ''bisemutum'' pel mineralòleg [[Georgius Agricola]], que en reconegué les seves característiques distintives i descrigué com obtenir-lo dels seus minerals. El polonès [[Caspar Neumann (químic)|Caspar Neumann]] a principis del segle XVIII també el reconegué com un metall diferent. Finalment el bismut fou reconegut com a metall específic a mitjan segle XVIII i les obres sobre la seva química foren publicades el 1739 pel químic alemany [[Johann Heinrich Pott]] (1692—1777) i el 1753 pel francès [[Claude François Geoffroy]] (1729-1753).<ref>{{Ref-web|url=https://www.britannica.com/science/bismuth|títol=Bismuth|consulta=13 juliol 2020|llengua=en|editor=Encyclopædia Britannica, inc.|data=21 gener 2020|obra=Encyclopædia Britannica}}</ref>
== Disponibilitat, producció i preu ==▼
Aquest material és dos cops més abundants que l'or en l'escorça terrestre. Cada any es produeixen aproximadament 8900 tones de Bismut. Els països més productors de bismut són Xina (6500 tones), Perú (1100 tones) i Mèxic (850 tones) (dades del 2010).▼
Durant la segona guerra mundial, aquest material tenia un preu de 2,75 $/kg. Durant els anys del 1950-1964, per tal d'estabilitzar el mercat, el preu va augmentar fins a 4,96 $/kg.▼
== Característiques principals ==
[[Fitxer:Bismut cristalitzat 4206.jpg|miniatura|esquerra|Bismut cristal·litzat, sintetitzat per [[Marc Boada]]]]
Linha 154 ⟶ 161:
El bismut metàl·lic no es considera tòxic i presenta una amenaça mínima per al medi ambient. Els compostos del bismut són generalment molt poc solubles però han de ser manejats amb cura, ja que només es disposa d'informació limitada dels seus efectes i destinació en el medi ambient.
▲== Disponibilitat, producció i preu ==
▲Aquest material és dos cops més abundants que l'or en l'escorça terrestre. Cada any es produeixen aproximadament 8900 tones de Bismut. Els països més productors de bismut són Xina (6500 tones), Perú (1100 tones) i Mèxic (850 tones) (dades del 2010).
▲Durant la segona guerra mundial, aquest material tenia un preu de 2,75 $/kg. Durant els anys del 1950-1964, per tal d'estabilitzar el mercat, el preu va augmentar fins a 4,96 $/kg.
[[Fitxer:Wismut Kristall und 1cm3 Wuerfel.jpg|miniatura|A l'esquerra, cristall sintètic de bismut. La superfície iridescent és una capa molt fina d'òxid. Al costat hi ha un cub d'1 cm<sup>3</sup> d'alta puresa]]
== Referències ==
| |||