Setge de Leith: diferència entre les revisions

El rei anglès Enric VIII va enfurir pel fet que els escocesos van renegar de l'acord inicial, i va declarar la guerra a Escòcia entre 1544–1549, un període que l'escriptor [[Walter Scott]] més tard va batejar com "Rough Wooing". El maig de 1544 un exèrcit anglès va arribar a Granton i va conquerir Leith per instal·lar artilleria pesada per l'assalt al [[Castell d'Edimburg]], però es va retirar després de cremar la ciutat i el [[Holyrood House]] durant tres dies. Tres anys més tard, seguint una altra invasió anglesa i victòria a Pinkie Cleugh el 1547, els anglesos van intentar establir un "[[La Palissada]]" a Escòcia.<ref name="lynch">Lynch, p.69</ref> Leith era d'importància estratègica a causa de la seva funció vital com a port d'Edimburg, gestionant el seu comerç estranger i els subministraments essencials. Els anglesos van arribar a Leith l'11 de setembre de 1547 i van acampar a Leith Links. L'enginyer militar Richard Lee va explorar al voltant de la ciutat el 12 de setembre per veure si era defensable. El 14 de setembre els anglesos van començar a cavar una trinxera al sud-est de Leith prop del [[Fiord de Forth]]. William Patten va escriure que la feina va ser feta tant per exercici quant a defensa, des de l'exèrcit només quedat per cinc dies.<ref>Patten, William, ''The Expedition into Scotland of Edward Duke of Somerset'' (Richard Grafton, London, 1548), reprinted in [https://books.google.comcat/books?id=kLiGTV0qzv8C&source=gbs_navlinks_s ''Tudor Tracts'', London (1903)] pp.136-7, 141: see also Pollard, Tony, (2009), p.181-2.</ref>