Séfer HaRazim: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot elimina espais sobrants
m Enllaços a Google Llibres en català
Línia 3:
 
== Introducció ==
Aquest [[llibre]] és diferent del [[Sefer Raziel HaMalach|Séfer Raziel HaMalach]], el qual li va ser lliurat a [[Adam]] pel mateix àngel, però que prové de la mateixa [[tradició]], i grans parts del ''Séfer HaRazim'' es van incorporar al ''Séfer Raziel'' amb el seu títol original. Aquest és un text poc ortodox. Les lleis jueves tradicionals de puresa formen part de la [[cosmogonia]]. Es creu que és un llibre de referència per a la [[màgia]] jueva. En el llibre s'invoca als àngels en lloc de [[Elohim|Déu]], per realitzar gestes sobrenaturals. El text en si mateix va ser considerat part del [[judaisme ortodox]] sota la influència de l'hel·lenisme, però aquest [[text]], juntament amb altres obres, és considerat una [[heretgia]] pel [[judaisme rabínic]] modern.<ref name="Gager1999">{{cite book|author=John G. Gager|title=Curse Tablets and Binding Spells from the Ancient World|url=https://books.google.comcat/books?id=rmhw2eVJnS0C&pg=PA106|year=1999|publisher=Oxford University Press|isbn=978-0-19-513482-7|pages=106–|language=anglès}}</ref>
 
== Descobriment ==
El text va ser redescobert al [[segle XX]] per Mordechai Margaliot, un acadèmic jueu que va visitar [[Oxford]] en [[1963]], fent servir diversos fragments oposats a la [[Geniza]] del Caire. Mordechai va suposar que diversos fragments de [[literatura]] màgica jueva compartien una font comuna, i estava segur que podria reconstruir aquesta font comuna. Ho va aconseguir en [[1966]] quan va publicar el ''Séfer HaRazim.'' La primera [[Traducció lingüística|traducció]] a l'idioma anglès del llibre, va ser realitzada per Michael A. Morgan en [[1983]], el llibre va ser imprès en l'estiu de [[2007]]. Existeix una nova edició acadèmica del [[manuscrit]] principal, la qual inclou fragments de la Geniza del Caire escrits en [[hebreu]] i en judeo-àrab. La traducció al [[llatí]] va ser preparada per Bill Rebiger i Peter Schäfer en [[2009]], amb plans per a una [[Traducció lingüística|traducció]] i comentaris en [[alemany]].<ref name="Smith2009">{{cite book|author=David Raymond Smith|title='Hand this man over to Satan': Curse, Exclusion and Salvation in 1 Corinthians 5|url=https://books.google.comcat/books?id=SU6vAwAAQBAJ&pg=PA107|date=13 April 2009|publisher=Bloomsbury Publishing|isbn=978-0-567-26746-7|pages=107–|language=anglès}}</ref><ref name="Arnold2014">{{cite book|author=Clinton Arnold|title=The Colossian Syncretism: The Interface between Christianity and Folk Belief at Colossae|url=https://books.google.comcat/books?id=iWbDCAAAQBAJ&pg=PA51|date=1 December 2014|publisher=Wipf & Stock Publishers|isbn=978-1-4982-1757-6|pages=51–|language=anglès}}</ref>
 
== Datació del text ==
Línia 12:
 
== Estructura i contingut ==
El llibre està dividit en set seccions, sense incloure un prefaci que detalla la recepció i la transmissió del llibre. Cadascuna de les primeres sis seccions correspon a un [[cel]], i conté una llista d'àngels, i instruccions per realitzar un o més ritus màgics. Solament el [[Tron]] de [[Elohim|Déu]] es troba en el setè cel. Existeix una tensió entre la [[cosmogonia]] ortodoxa del llibre, i la [[Pràctica|praxi]] no [[Ortodòxia|ortodoxa]] encarnada en aquests ritus màgics, el llibre ha estat editat per un [[escriba]] rabínic, però la [[religió]] popular continguda en el llibre roman intacta. Alguns dels rituals pretenen facilitar la [[Guariment|curació]], la [[profecia]], atacar als enemics, i guanyar bona [[Fortuna (mitologia)|fortuna.]] El número set, la importància dels noms divins i la màgia, tenen un significat en la [[literatura]] [[Màgia|màgica]] d'Orient Mitjà. El [[text]] demostra un fort [[sincretisme]] entre la [[tradició]] jueva i la [[Grècia|grega]], un exemple d'això és l'oració al [[Divinitat|Déu]] del [[Sol]] [[Hèlios|Helios]], per invocar-ho durant la nit. L'oració ve precedida per instruccions per invocar a diversos àngels i al Sol.<ref name="AitkenPaget2014">{{cite book|last1=Aitken|first1=James K.|authorlink1=James K. Aitken|last2=Carleton Paget|first2=James|authorlink2=James Carleton Paget|title=The Jewish-Greek Tradition in Antiquity and the Byzantine Empire|url=https://books.google.comcat/books?id=kv6GBAAAQBAJ&pg=PA255|year=2014|publisher=Cambridge University Press|isbn=978-1-107-00163-3|page=255|language=anglès}}</ref><ref>Michael A. Morgan ''Sepher Ha-Razim: The Book of Mysteries.'', Chico, CA: Scholars Press, 1983., pg. 71</ref>
 
== Referències ==