Diferència entre revisions de la pàgina «Joan el Sense Fe»

3 octets eliminats ,  fa 6 mesos
m
neteja i estandardització de codi
m (neteja i estandardització de codi)
m (neteja i estandardització de codi)
* la princesa Maria d'Aragó ([[1455]]-?), morta molt jove
 
Abans, en [[1417]], havia tingut amb [[Leonor d'Escobar]] un fill, al que varen posar [[Alfons VI de Ribagorça|Alfons d'Aragó]], primer [[ducat de Vilafermosa|duc de Vilafermosa]]. Sembla que es tractava d'un matrimoni [[morganàtic]] que Joan va intentar anul·lar per casar-se amb [[Blanca I de Navarra]] i així poder ser rei.
A més, amb alguna noble del llinatge dels Avellaneda, tingué a [[Joan d'Aragó (arquebisbe)|Joan d'Aragó]], [[arquebisbe de Saragossa]].
 
=== Guerra civil navarresa ===
{{principal|Guerra civil navarresa}}
Incomplint el testament de la seva primera esposa, en el qual lliurava el [[Regne de Navarra]] al príncep [[Carles de Viana]], Joan tan sols concedí a aquest la lloctinència del regne, cosa que motivà un conflicte entre pare i fill. Això va desencadenar una [[Guerra civil navarresa]] entre els [[Guerra civil navarresa#Agramontesos i beaumontesos|beaumontesos]], partidaris de Carles, i els [[Guerra civil navarresa#Agramontesos i beaumontesos|agramontesos]], partidaris del rei. El [[1452]] s'enfrontaren a la [[batalla d'Oibar]]<ref>{{es}} Jesús María Usunáriz Garayoa, ''[http://books.google.cat/books?id=LT1RaZEqhR8C&pg=PA89&dq=batalla+navarra+1452&hl=ca&ei=w5iOTL7oApCRONjquIoL&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=2&ved=0CCwQ6AEwAQ#v=onepage&q=batalla%20navarra%201452&f=false Historia breve de Navarra]'', p.89</ref> ([[Navarra]]) on Carles fou derrotat, fet presoner i desheretat. Un cop Carles fou alliberat, el [[1452]], Joana Enríquez va mostrar tota l'animadversió possible vers aquest, i conspirà contra ell per tal que el fill que en aquells moments acabava de parir, l'infant [[Ferran el Catòlic|Ferran]], fos l'hereu del regne. Carles llavors marxà cap a Nàpols per restar sota la protecció del seu oncle, [[Ferran I de Nàpols]].
 
El [[1454]] Joan II fou nomenat [[Lloctinent de Catalunya|lloctinent general de la Corona d'Aragó]] per part del seu germà [[Alfons el Magnànim]]. El [[3 de desembre]] de [[1455]] Joan el Sense Fe i [[Gastó IV de Foix]], van signar el [[Tractat de Barcelona (1455)|Tractat de Barcelona]] per acordar la successió al tron del [[Regne de Navarra]].<ref>{{es}} Lluís Cutchet, ''[http://books.google.cat/books?id=doYFnCyvhMMC&pg=PA18&dq=barcelona+1455+foix&hl=ca&ei=MZKOTLOADMzeOP7_5b4K&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CC0Q6AEwAA#v=onepage&q=barcelona%201455%20foix&f=false La Ciudadela de Barcelona: Cataluña vindicada]'', p.18</ref>
=== Guerra civil catalana 1462-1472 ===
{{principal|Guerra civil catalana}}
El rei Joan II va aconseguir mantenir la fidelitat d'Aragó, València i Sicília mentre Catalunya s'oposà a ell i el desposseí de la corona. L'exèrcit de la [[Generalitat de Catalunya]], sota les ordres d'[[Hug Roger III de Pallars Sobirà|Hug Roger III]], va assetjar la reina [[Joana Enríquez|Joana]] i el seu fill Ferran a la fortalesa de [[Girona]]. La reina es va mantenir ferma en la defensa de la ciutat fins que van arribar les tropes del rei, que ajudades per tropes franceses de [[Lluís XI de França|Lluís XI]] van aixecar el setge. El preu de l'ajuda francesa foren 200.000 [[dobler]]s d'or a pagar en un any. Com a garantia de pagament, però, s'empenyoraren els comtats de [[comtat de Cerdanya|Cerdanya]] i el [[comtat de Rosselló|Rosselló]], que passarien al regne francès en cas de no efectuar-se el pagament, com així fou.
 
Al llarg de la Guerra civil la Generalitat de Catalunya oferí la corona a diversos nobles, entre ells [[Enric IV de Castella]], que fou nomenat [[comte de Barcelona]] i senyor del principat, però a qui la noblesa castellana l'obligà a abandonar Catalunya. També foren designats [[Pere el Conestable de Portugal]], que fou vençut per l'infant Ferran a la [[batalla de Calaf]], i [[Renat I de Nàpols]]. Joan II va mantenir les lluites fins i tot cec i amb setanta anys, ajudat pel seu fill Ferran. El [[1472]] va aconseguir entrar a [[Barcelona]], obligant als rebels a rendir-li obediència. Aquell mateix any es realitzà la [[Capitulació de Pedralbes]], que posà fi al conflicte armat entre els dos bàndols i on el rei es mostrà clement amb els vençuts.
1.983.917

modificacions