Diferència entre revisions de la pàgina «Joaquim Casas i Carbó»

m
neteja i estandardització de codi
m (Plantilla)
m (neteja i estandardització de codi)
}}
'''Joaquim Casas i Carbó''', també conegut com a '''Joaquim Casas-Carbó''', ([[Barcelona]], [[22 de febrer]] de [[1858]]<ref>{{Ref-web|url=https://www.familysearch.org/ark:/61903/3:1:939D-689C-J2?i=219&wc=QZ7W-XRJ%3A335015101%2C335015102%2C335473101&cc=2015324|títol=Naixements.1858.Llibre 1.Registre num.803.Foli 218|consulta=28 de juliol de 2018|llengua=|editor=Arxiu Municipal Contemporani e Barcelona|data=22 de febrer de 1858}}</ref> - [[10 de maig]] de [[1943]]) fou un advocat, [[editor]] i [[escriptor]] [[catalans|català]]. Fill dels empresaris Joaquim Casas i Gatell i Madrona Carbó i Ferrer, i cosí germà del pintor [[Ramon Casas i Carbó]]. Al costat del seu amic [[Pompeu Fabra i Poch|Pompeu Fabra]], fou un dels principals responsables de la campanya lingüística (1890) a la revista ''[[L'Avenç]]'' que va posar les bases de la normativització de la [[Català|llengua catalana]].<ref name="Avenç">{{ref-web|url= http://www.uoc.edu/lletra/revistes/revistalavenc/
|títol= L'Avenç: la modernització de la cultura catalana|consulta= 01-03-2008 | autor = Ramon Pla i Arxé |editor = www.uoc.edu}}</ref> També va escriure articles polítics i va realitzar nombroses traduccions. Milità en el moviment catalanista —de la [[Lliga Regionalista]] passà al [[Centre Nacionalista Republicà]] (1906)— però fou marginat pel [[Noucentisme]].
Publicà els llibres ''Catalònia (Assaigs nacionalistes)'' (1908), ''Set Odes'' (1933), ''El problema peninsular'' (1933), ''Blancs, negres, grocs'' (1935), ''Del present i del pròxim avenir'' (1935).
 
El 1891 va publicar un assaig on va defensar l'origen cèltic dels catalans.<ref>{{ref-llibre|títol=El antisemitismo en España: la imagen del judío, 1812-2002|pàgines=243|cognom=Álvarez Chillida|nom=Gonzalo|editorial=Marcial Pons Historia|lloc=Madrid|data=2002|isbn=84-95379-44-9}}</ref> Va realitzar una conferència a l'[[Ateneu Barcelonès]] el dia [[23 d'abril]] de [[1896]] amb el títol "''Catalunya trilingüe''". La intervenció fou publicada junt amb un "Auto-comentari" signat el [[13 de març]] de [[1908]] en el llibre ''Catalònia'' (''Assaigs nacionalistes'') Crida l'atenció el subtítol de la conferència "''Estudi de biologia lingüística''", coherent amb l'època en què es va escriure. Avui seria considerat un estudi sociolingüístic. Aquest assaig és una reflexió de la situació, els orígens i les perspectives de la situació [[Sociolingüística del català|sociolingüística catalana]], en la línia del que farà posteriorment [[Delfí Dalmau]]. La rigorositat del termes emprats i la minuciosa anàlisi de la realitat i dels orígens d'aquesta realitat s'aparta totalment del discurs efusiu de cert [[catalanisme]] i forma part del que podríem anomenar el discurs de la modernitat que travessa tot el {{segle|XX}}. En l'assaig hi predomina l'anàlisi i la descripció de la realitat i dels mecanismes sociopolítics i psicosocials que hi intervenen. Delimita acuradament el domini lingüístic del [[català]] "llengua autòctona i que com a tal dóna caràcter de nacionalitat" enfront del [[castellà]] i el [[francès]] "llengües importades i que amb caràcter purament complementari viuen superposades a la catalana dins d'aquest territori".
 
Usa el concepte de ''superposició'', adoptat posteriorment per la [[sociolingüística]] i es refereix a la "col·lectivitat lingüística" com a sinònim de [[comunitat lingüística]]. L'autor descriu teòricament la situació d'un idioma normalitzat, d'una [[llengua nacional]] i conclou que per tal que algun parlant pugui continuar conservant l'ús de la seva llengua dins d'una comunitat on la llengua nacional i general és una altra, haurà d'utilitzar mecanismes defensius.
 
Un altre dels mecanismes sociolingüístics -que anomena ''lleis''- de "les relacions entre dugues llengües en contacte" és "la llei de la imitació i del respecte de l'inferior al superior". Amb la qual cosa s'avança més de seixanta anys als escrits de [[Rafael Ninyoles i Monllor|Rafael Lluís Ninyoles]] (v. ''[[Conflicte lingüístic valencià]]'', 1969 i ''Idioma i prejudici'', 1971). Casas-Carbó presenta quatre models d'estat segons la diversitat sociolingüística i la [[política lingüística]] que practiquen:
1.996.113

modificacions