Tobna: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi |
m Enllaços a Google Llibres en català |
||
Línia 4:
Fou l'antiga ''Tobuna'' o ''Tubonis''.<ref>''Itinéraire historique et descriptif de l'Algérie: comprenant le Tell et le Sahar''a, per Louis Piesse. Hachette, 1862. Page 427</ref> o ''Thubunae'' construïda pels romans i que va esdevenir municipi sota [[Septimi Sever]]; estava dotada de ciutadella que la defensava dels atacs de nòmades. Als Itineraris figura a un dia de marxa de Makkara, un dia de Ngawus, 2 dies d'al-Ghadir. 2 dies de Msila, 2 dies de [[Biskra]] i 5 de Bighay. El 427 hi va estar el comte [[Bonifaci d'Àfrica|Bonifaci]] es va trobar amb [[Sant Agustí]]. Sota els bizantins fou cap de districte i van construir una gran fortalesa.
No se sap quan fou conquerida pels àrabs però va haver de ser als primers anys del {{segle|VIII}}. Del {{segle|VIII}} al X, sota les dinasties de la zona, va tenir una importància estratègica destacada; tenia una guarnició o djund i les fortificacions foren reforçades per muralles; sota el governador califal [[Umar ibn Hafs ibn Uthman ibn Kabisa ibn Abi Sufra|Úmar ibn Hafs]] (768-771) fou assetjada pel berber [[kharigita]] dels [[kutama]] Abu-Kurra<ref>''Recherches sur l'origine et les migrations des principales tribus de l'Afrique septentrionale et particulièrement de l'Algérie'', per Antoine-Ernest-Hippolyte Carette, Imprimerie impériale, 1853. pàg. 364</ref> però la ciutat va resistir.;<ref>''Histoire de l'Afrique du Nord. Des origines à 1830'' per Charles-André Julien, 1994, pàgs. 866 {{ISBN|978-222888789-2}}</ref> el 795 fou nomenat governador del [[Zab]] pel califa, amb seu a Tobna, i poc després va esclatar una revolta a l'[[Ifríqiya]] (octubre del 799) en la qual Tammam ibn Tamim at-Tamimí, governador de [[Tunis]] i membre d'un clan [[tamimita]] (els Malik ibn Zayd Manat) però hostil al clan tamimita d'Ibrahim, es va revoltar contra el governador Muhàmmad ibn Muqàtil al-Akkí (797-799) que residia a [[Kairuan]], i el va enderrocar ocupant el seu lloc (799-800); Ibrahim va sortir de Tobna amb les seves forces en ajut del governador enderrocat però quan va aconseguir restaurar-lo no va obtenir l'aprovació del califa, el qual, per raons de política interna, va convidar a Ibrahim ocupar ell mateix el lloc de governador i, a canvi d'un arranjament financer, el [[9 de juliol]] del [[800]] [[Harun ar-Raixid]] li va conferir la condició d'emir hereditari d'Ifríqiya.<ref>[http://books.google.
Després del domini [[aglàbida]], va passar als [[fatimites]] vers 909 i després, quan el califa fatimita va marxar cap a [[Egipte]], fou part del domini [[zírida]].<ref>''Grands personnages de l'histoire ancienne de l'Algérie: des origines à 1830'', PEr Djamel Souidi. Editions du Tell, 2005. {{ISBN|9961773292}}</ref> Els zírides la van perdre més tard davant els [[hammàdides]]. [[Al-Bakri]] l'esmenta com la vila més important entre Kairuan i [[Sigilmasa]]; tenia un carrer comercial i diversos barris fora de les muralles, un cementiri, jardins i hortes ben regades; s'hi cultivava el cotó. Però durant la disputa pel Magreb amb els omeies de [[Còrdova]], la ciutat de [[Msila]] fou la més beneficiada i Torbna en va quedar com a dependència. A mitjan {{segle|XI}} l'arribada dels [[Banu Hilal]] va afectar a la seva prosperitat. Segons [[Ibn Khaldun]] la ciutat fou arruïnada pels [[hilàlides]] igual que Msila, i tota la regió arrasada i assolada. Tobna no es va poder refer i Biskra va ocupar el seu lloc.
| |||