|
Conscient de la seva inferioritat numèrica i armamentística, va reproduir la tàctica guerrillera que coneixia des de la [[Guerra del Francès]], emparant-se en l'accidentat relleu i el suport de gran part de la població civil. El 7 de desembre de 1833, la [[diputació de Biscaia]] i la [[diputació d'Àlaba]] el van nomenar cap de les seves tropes. Molt popular entre els seus soldats (l'anomenaven "Oncle Tomás"), no va dubtar en mostrar-se cruel en la repressió dels liberals ni a emprar el terror per a mantenir controlat el territori (per exemple, amb els [[afusellaments de Deredia]]).
[[Fitxer:Plaza de Zumalacárregui.jpg|miniatura|Plaça de Zumalacárregui, [[València]]]]
Durant l'any 1834 es van succeir les victòries en importants accions, com l'assalt a un comboi d'armes entre [[Logronyo]] i [[Cenicero]], les accions d'Alegria d'Àraba i Venda d'Echavarri, fins al punt de provocar la dimissió de [[José Ramón Rodil Campillo]] en el comandament de l'exèrcit enemic. Però va acabar l'any amb una amarga derrota a la [[batalla de Mendaza]] i una prudent retirada a la [[batalla d'Aquijas]]. Però el març i abril de 1835, amb l'acció de Larremiar contra [[Francisco Espoz Mina]] i l'acció d'Artaza contra [[Gerónimo Valdés]], va desfer la tropa isabelina que es va veure obligada a desmantellar totes les estratègiques guarnicions ( [[Maeztu]], [[Altsasu]], [[Elizondo]], [[Doneztebe]], [[Urdazubi]], entre altres), únicament restant les de capital de les províncies basques ([[Pamplona]], [[Sant Sebastià]], [[Bilbao]] i [[Vitòria]]) i alguns ports de la costa. El gruix de l'exèrcit isabelí es va retirar a la riba sud de l'Ebre i Zumalacárregui va signar amb [[Jerónimo Valdés de Noriega]] el [[Conveni d'Elliot]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Orellana |nom=Francisco José |títol=Historia del General Prim |volum=vol.1 |url=https://books.google.escat/books?id=BfHbPxC6mqsC&pg=PA660&dq=Convenio+para+el+canje+de+prisioneros+propuesto+por+lord+Elliot,+comisionado+al+efecto+por+S.M.+brit%C3%A1nica,+que+ha+de+servir+de+regla+a+los+generales+en+jefe+de+los+ej%C3%A9rcitos+beligerantes+en+las+provincias+de+Guip%C3%BAzcoa,+Alava,+Vizcaya,+y+en+el+reino+de+Navarra&hl=ca&sa=X&ved=0CB4Q6AEwAGoVChMIipPc_IHoxwIVSLkUCh2cyACK#v=onepage&q=Convenio%20para%20el%20canje%20de%20prisioneros%20propuesto%20por%20lord%20Elliot%2C%20comisionado%20al%20efecto%20por%20S.M.%20brit%C3%A1nica%2C%20que%20ha%20de%20servir%20de%20regla%20a%20los%20generales%20en%20jefe%20de%20los%20ej%C3%A9rcitos%20beligerantes%20en%20las%20provincias%20de%20Guip%C3%BAzcoa%2C%20Alava%2C%20Vizcaya%2C%20y%20en%20el%20reino%20de%20Navarra&f=false |llengua=castellà |editorial=Centro editorial artístico de Miguel Seguí |data=1852 |pàgines=660 |isbn=}}</ref> Controlant ja la major part de les províncies basques, animat per aquests èxits (i per la necessitat d'aconseguir diners i suport internacionals), [[Carles Maria Isidre de Borbó]] li ordenà el 1835 prendre Bilbao, malgrat l'opinió contrària de Zumalacárregui -que hagués preferit atacar Vitòria- i des d'allí obrir-se camí cap a [[Madrid]]. L'operació va començar amb èxit, a l'obrir-se pas cap a Bilbao en vèncer el [[Joaquín Baldomero Fernández Álvarez Espartero|general Espartero]] en el port de Descarga, va assetjar la capital biscaïna el 10 de juny de 1835; però, en la seva obstinació per reconèixer personalment les fortificacions enemigues i les posicions dels seus homes, el dia 15 va pujar a la balconada d'un edifici per observar les operacions i va resultar ferit en una cama per una bala perduda de l'exèrcit isabelí. Immediatament va ser traslladat 60 quilòmetres més enllà, al poble de [[Zegama]] assegut en una butaca requisada en una fonda i a coll dels seus voluntaris. Es va allotjar a casa d'una cosina i va morir el 24 de juny de 1835, probablement de [[septicèmia]]. Com que la ferida presentava poca importància, alguns historiadors opinen que va ser una mort molt estranya i recorden que el general tenia molts enemics dins dels cercles de l'aristocràcia carlista. No obstant això, no s'ha pogut aportar cap prova sòlida en aquest sentit. Altrament es coneix el seu rebuig a ser atès per un metge, pel fet que fos anglès.
== Literatura ==
|
