Triàsic: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Enllaços |
m Enllaços a Google Llibres en català |
||
Línia 54:
No és del tot cert què va causar aquesta extinció, que estigué acompanyada per gegantesques erupcions volcàniques (fa 208-213 milions d'anys), l'esdeveniment volcànic més important des que el planeta es refredà i estabilitzà, quan el supercontinent de Pangea es comença a trencar. Altres possibles causes per aquesta extinció inclouen un refredament global o fins i tot l'impacte d'un [[bòlid]], per al qual el cràter d'impacte de la [[Llac Manicouagan|Reserva Manicouagan]] (Quebec) es proposà com a candidat. Tanmateix, s'ha descobert que l'impacte d'aquest cràter tingué lloc fa uns 214 milions d'anys, mentre que la frontera Triàsic-Juràssic ha estat fixada a fa uns 202 milions d'anys. Les dues dates estan sent precisant amb mètodes de [[datació radiomètrica]]. Així que l'[[impacte de Manicouagan]] podria no haver estat la causa directa de l'extinció en massa per uns 12 milions d'anys.<ref>{{ref-publicació|nom=J.P. |cognom=Hodych |cognom2=Dunning |nom2=G.R. |autor2= |títol=Did the Manicouagan impact trigger end-of-Triassic mass extinction? |publicació=Geology |volum=20 |data=1992 |pàgines=pp.51.54 |llengua=anglès }}</ref>
El nombre exacte d'extincions està en disputa. Alguns estudis suggereixen almenys dos períodes d'extinció cap al final del Triàsic, separats per entre dotze i quinze milions d'anys. Però en contra d'això hi ha una recerca recent sobre la fauna nord-americana. Al [[bosc petrificat]] d'[[Arizona]] hi ha una seqüència de sediments terrestres carnians-norians. Una anàlisi el 2002 no va trobar cap canvi important al paleoambient. Els [[fitosaure]]s, el fòssil que hi és més comú, només van canviar al nivell de gènere, i el nombre d'espècies continuà essent el mateix. Alguns [[etosaure]]s i dinosaures primitius tampoc no canviaren. Tanmateix, els fitosaures i els etosaures són dos grups que foren completament aniquilats per l'extinció Triàsic-Juràssic.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Cockell |nom=Charles |cognom2=Koeberl |nom2=Christian |cognom3=Gilmour |nom3=Iain |títol=Biological Processes Associated with Impact Events |url=https://books.google.
Aquestes extincions dins el Triàsic i cap al seu final permeteren als dinosaures ocupar els molts nínxols que havien quedat buits. Els dinosaures es farien cada cop més dominants, abundants i diversos; i així foren durant els següents 150 milions d'anys.
| |||