Jordi Fornas i Prat: diferència entre les revisions

La seva carrera esportiva abastà 26 temporades, repartides en dues etapes: de [[1970]] a [[1978]] en [[trial]], i de [[1982]] a [[1998]] en velocitat. Fou durant la segona etapa quan aconseguí els seus èxits internacionals.<ref name="moto">[[#lweb|Ajuntament Gallifa 2012]].</ref>

 

[[Fitxer:Jordi Fornas Montesa Cota 247 Trial Moia 1971.JPG|Jordi Fornas amb la Montesa Cota 247 al trial de Moià de 1971.|miniatura]]

Tot i que a ell li agradava la velocitat, Fornas debutà en trial perquè no va obtenir el permís dels seus pares per a córrer en aquella disciplina. Amb una Montesa ''[[Montesa Cota 247|Cota 247]]'' de segona mà disputà el seu primer trial a l'estiu de 1970, a [[Sant Llorenç Savall]]. Ja amb una moto nova, assolí el primer èxit esportiu el [[1973]] en acabar a la segona posició al Trial de [[Sevilla]], puntuable per al [[Campionat d'Espanya de trial 1973|Campionat d'Espanya]], dins la categoria "junior". Des d'aleshores fins a [[1976]] participà en diverses proves arreu de Catalunya, entre elles els [[Tres Dies de Trial de Santigosa]], fins que canvià de model i passà a competir amb la nova i més lleugera [[Montesa Cota 74/123/172|Cota 172]]. Aquell mateix any, 1976, aconseguí la victòria en la seva categoria als [[Tres Dies dels Cingles de Trial|Tres Dies dels Cingles]] i al Trial d'[[Alcanyís]] ([[Aragó]]).

D'ençà de [[1977]] començà a espaiar més la seva participació en trials, fins que se'n retirà definitivament el [[1978]] després de participar en els Tres Dies dels Cingles en la categoria de [[Sidecar Trial|sidecar]]. Encara tornaria, però, a participar en els Cingles amb la seva antiga Cota 247 en alguna altra ocasió: els anys [[1985]] i [[1986]] ho féu en categoria de ''veterans'' i el [[1992]] i [[1993]] en la de motos clàssiques. Aconseguí així la fita d'haver competit en totes les categories federatives del trial (júnior, sènior, sidecar, veterans i clàssiques).

 

=== 1982 - 1998: Velocitat ===

El 1982, quatre anys després d'haver-se retirat del trial, Fornas es va comprar una vella [[Montesa Impala]] [[Montesa Impala#Sport 250|250 Sport]] i la preparà amb la idea de córrer-hi curses de velocitat, tot instal·lant-hi un motor de 175 [[centímetre cúbic|cc]]. La seva primera cursa amb aquella moto fou la [[Pujada a Sant Feliu de Codines|pujada de muntanya Riells-Sant Feliu]] d'aquell mes de setembre, acabant-hi en setena posició a la categoria júnior 250cc. El 1983, ja en categoria sènior i amb el motor de 250 cc a l'Impala, continuà disputant força [[pujada de muntanya|pujades de muntanya]], arribant a guanyar la de [[Sant Feliu de Codines]] en categoria 250cc sènior.<ref name="moto" />

El [[1984]] adquirí una {{bike|Yamaha}} TZ 250 de [[Gran Premi de motociclisme|Gran Premi]], però el motor no estava en condicions i hagué d'instal·lar-n'hi un de [[Montesa Cappra]]. Amb aquella moto protagonitzà dues temporades discretes: el [[1985]] caigué al circuit urbà del [[Grau de València]] i, un cop guarit, intentà sense èxit classificar-se per a les [[24 Hores de Montjuïc]] amb una Montesa 350 llogada, formant equip amb Joaquim Aguilà i Àlex Medina. En ser, però el primer equip de reserva, Fornas va poder sortir a la pista a fer el ''warm up'' previ a la cursa, esdevenint així el darrer pilot a pilotar una Montesa al [[circuit de Montjuïc]]; el [[1986]] va participar sense èxit al [[Critèrium Solo Moto]] alternant la Impala 250 i la Yamaha/Montesa 250 en funció del circuit, unes motos ja totalment desfasades.

==== Curses de clàssiques ====

[[Fitxer:Jordi Fornas Assen Dutch TT 1992 Montesa Impala.JPG|Jordi Fornas al [[Gran Premi dels Països Baixos de motociclisme|Dutch TT]] d'Assen amb la Montesa Impala 250 Blitz (1992).|miniatura|esquerra]]

La primavera de [[1987]] s'apuntà a una cursa internacional de motos clàssiques organitzada per la IHRO (''International Historical Racing Organization'') a [[Gandia]], [[Safor]]. No li deixaren córrer perquè les motos havien de ser de Gran Premi i no de turisme com la seva Impala, però aquesta experiència l'esperonà a continuar: transformà de cap a cap la seva Impala Sport i la convertí en una Montesa de Grand Prix. Amb aquella moto, ja homologable, competí poc després al [[Circuit Paul Ricard]] i tot seguit al [[Circuit de Jerez|Circuit de Xerès]], on aconseguí la quinzena posició de la general, la primera de 250cc, la primera d'una màquina catalana i la segona d'un pilot català (el primer fou Joaquim Folch amb una Matchless G50 de 500cc). Aquest fet tingué molt de ressò als mitjans de l'època.<ref name="moto" />

Aquell mateix any obtingué la victòria en totes les pujades de muntanya en què va participar, entre elles la de [[Pujada a Sant Feliu de Codines|Sant Feliu]] i la [[Sant Cugat]]-[[Tibidabo]], on va repetir èxit l'any següent. El 1987 aconseguí també victòries en curses de velocitat a [[Lleida]] i [[Saragossa]] i, a partir de l'any següent, inicià una reeixida carrera internacional dins la categoria de motos clàssiques, tot competint arreu d'[[Europa]] en circuits de primer nivell amb la seva Montesa ''Blitz''.

 

==== Èxits internacionals ====

De [[1988]] a [[1996]], Jordi Fornas disputà curses en circuits de renom com ara el d'[[Assen]], [[Misano]], [[Circuit de Monza|Monza]], [[Circuit de Donington Park|Donington Park]] o [[Circuit de Paul Ricard|Paul Ricard]], assolint-hi nombroses victòries i podis. La seva carrera fou tan remarcable que, al final de [[1992]] la IHRO li concedí el ''IHRO Trophy'', un trofeu anual atorgat al millor pilot de la temporada.<ref name="moto" /> Tot i que gairebé tots els seus triomfs els assolí amb la Montesa Blitz, el [[1993]] va córrer i guanyar també amb una [[Bultaco Metralla#Kit Amèrica|Bultaco 250 kit Amèrica]] que li oferiren per un any.

Finalment, el [[1997]] reduí la seva activitat esportiva i el [[1998]], després de 17 temporades consecutives i més de 100 curses de velocitat disputades, Jordi Fornas va abandonar la competició definitivament un cop hagué acabat el Campionat de Catalunya en tercer lloc final.