Jordi de Trebisonda: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 4:
== Biografia ==
Va néixer el [[4 d'abril]] de [[1396]] i va arribar a [[Itàlia]] vers el [[1428]], convidat pel noble venecià Francesc Barbar, per ensenyar grec a [[Venècia]] després de la marxa de Franciscus Philelphus. El senat de la república li va donar la ciutadania. Va aprendre llatí amb [[Vittorino da Feltre]], que també era mestre de [[Teodor Gaza]]. Uns anys després va deixar Venècia i va intentar establir-se com a professor a algunes ciutats fins que ho va fer a Roma (potser el [[1435]], però no hi ha constància clara), on fou mestre de filosofia i literatura, pagat pel govern del Papa. Va agafar molta fama i va rebre visitants (que el volien escoltar) de molts llocs com Itàlia, França i Alemanya. Va assistir al [[concili de Florència]] el [[1439]]. Fou secretari dels papes [[Eugeni IV]] i [[Nicolau V]].
Durant anys fou considerat la màxima eminència de Roma com a erudit, professor de grec i traductor de textos grecs, però l'arribada d'altres erudits protegits pel papa Nicolau i la superior reputació de la versió de l'obra d'Aristòtil ''Problemata'', feta per [[Teodor Gaza]], li van fer perdre posicions. Els atacs de Laurentius Valla per censurar a [[Quintilià]], que van comportar una llarga polèmica entre els dos, li van fer perdre prestigi, però més tard es van reconciliar. També va tenir fortes discussions amb el florentí [[Poggio Bracciolini]], i pel seu caràcter irritable, li va contestar malament davant dels altres secretaris del papa.
Bessarió, el cardenal, fou per molt de temps el seu patró però va perdre el seu favor pels seus atacs a [[Plató]] i per mantenir les tesis d'[[Aristòtil]]. Va deixar de ser professor vers el [[1450]] i després fou secretari de dos Papes.
A més de les seves tasques com a professor i secretari papal, va traduir nombroses obres d'autors grecs al llatí, però per la pressa en voler cobrar les traduccions, algunes van aparèixer defectuoses o mutilades. Va perdre el favor de Nicolau V perquè, segons diu ell mateix, no va voler permetre que les seves versions d'alguns filòsofs i pares grecs apareguessin signades per altres, i va anar a [[Nàpols]] a la cort d'[[Alfons el Magnànim]], que li va donar una pensió respectable. Aviat es va reconciliar amb el Papa per mediació de Francisus Philelphus, i va tornar a Roma el [[1453]].
Línia 23:
**1. Πρὸς τὸν ῾υψηλότατον καὶ Δειώτατον Βασιλέα Ῥωμαίων Ἰωάννην τὸν Παλαιολόγον, ''Epistola ad excelsissimum sacratissimumque Regem Romanorum Joannem Palaeologum''.
**2. Πρὸς Ἰωάννην τὸν Κουβοκλήσιον περὶ τῆς ᾿εκπορεύσεως τοῦ Ἁγίου Πνεύματος, ''Ad Joannem Cuboclesium de Processione Spiritus Sancti''.
**3. Περὶ τῆς ᾿εκπορεύσεως τοῦ Ἁγίου Πνεύματος, καὶ περὶ τῆς μιᾶς ἁγίας καθολικῆς Ἐκκλησίας, τοῖς ἐν Κρήτῃ Δείοις ἀνδράσι ἱερομονάχοις τε καὶ ἱερεῦσι, ''De Processione Spiritus Sancti, et de Una Sancta (Catholica Ecclesia, Divinis Hominibus, qui in Creta Insula sunt, Hieromonachis et Sacerdotibus''.
**4. ''Rhetorica, Libri V''.
**5. ''De Octo Partibus Orationis ex Prisciano Compendium'', (també ''De Octo Partibus Orationis Compendium'').
Línia 38:
**15. ''Eusebius Pamphili de Praeparatione Evangelica a Georgio Trapezuntio traductus''.
**16. ''Joannes Chrysostomus super Matthaeum''.
**17. ''Rhetoricorum Aristotelis ad Theodecion Libri Tres''.
**18. ''Opus insigne Beati Patris Cyrilli Patriarchae Alexandriae in Evangelium Joannis''.
**19. ''Joannis Chrysostomi de Laudibus et Excellentia Sancti Pauli Homiliae quatuor per Georq. Trapezuntium e Graeco traductae''.
Línia 44:
**21. ''Almagesti Ptolemaei Libri XIII''.
**22. ''Scti Gregorii Nysseni De Vitae Perfection, sive Vita Moysis''.
**23. ''Scti Basilii Mayni adversus Apologiam Eunomii Antirrheticus, Libri V''.
**24. ''Historia Sanctorum Barlaam et Josaphal''.
| |||