Joscelí II: diferència entre les revisions

== Família==

fill de [[Joscelí I d'Edessa|Joscelí I de Courtenay]] i de Beatriu d'Armènia. Es casà amb [[Beatriu de Saona]] amb qui va tenir a:

* [[Agnès de Courtenay]], casada amb [[Amalric I de Jerusalem|Amauri o Amalric I]], rei de Jerusalem

* Isabel de Courtenay, casada el [[1159]] amb [[Toros II]], príncep de la [[Petita Armènia]]

 

== Biografia ==

El [[13 de setembre]] del [[1122]] Joscelí de Courtenay ([[Joscelí I d'Edessa]]) i [[Galerà del Puiset]], [[comtat d'Edessa|senyor de Bira]] foren capturats per l'ortúquida [[Nur al-Dawla Balak]] i empresonats a [[Kharpert]], i en el captiveri se'ls va unir [[Balduí II de Jerusalem]] que havia intentat alliberar-los el [[18 d'abril]] del [[1123]]. Mig centenar d'armenis van aconseguir apoderar-se de la ciutadella per un ardit i els presoners van poder fugir, però encara que Joscelí aconseguí escapar i arribar fins a [[Şanlıurfa|Edessa]], Balduí i Galerà foren capturats de nou.{{sfn|Grousset|1934|p=613-626}} Mort poc després Balak a mans del seu successor [[Timurtash]] Ibn Ghazi, aquest va acceptar alliberar Balduí contra rescat. Per garantir el pagament del rescat, foren intercanviats Yvette de Jerusalem, de cinc anys d'edat, per Joscelí, el fill del comte, d'uns 12 anys, i per altres deu joves nobles francs, que foren retinguts a Xaizar. Alep tornà llavors a [[Ak Sunkur al-Bursuki]], atabeg de Mossul, que va fer una inspecció als emirats sirians i s'encarregà dels ostatges el 15 de març del 1125. Però fou derrotat pels francs el juny del [[1125]] a [[Azaz]], i el botí permeté a aquests últims acabar el pagament del rescat.{{sfn|Grousset|1934|p=654-667}}

 

 

[[Fitxer:Map County of Edessa 1131-1150-fr.svg|miniatura|upright=1.8|Final del Comtat d'Edessa, del 1131 al 1150 ]]

El [[1142]], Joan II Comnè provà de nou l'annexió d'Antioquia i, per tal de neutralitzar Joscelí, exigí d'aquest que li enviés la seva filla Isabel com a ostatge. Però no va poder prendre la ciutat, ja que els nobles organitzaren aixecaments, puix que no volien una ocupació romana. La mort de Joan Comnè el 8 d'abril del 1143 posà fi a les pretensions romanes sobre Antioquia.{{sfn|Grousset|1935|p=146-153}}

 

== Referències ==

{{referències}}

== Bibliografia ==

* {{ref-llibre|nom=René|cognom= Grousset|títol=Histoire des croisades et du royaume franc de Jérusalem - I. 1095-1130 L'anarchie musulmane|lloc= París|editorial=Perrin|any= 1934}}