Diferència entre revisions de la pàgina «Rússia»

23 bytes afegits ,  fa 2 mesos
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors
(Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors)
{{Vegeu també|Protoindoeuropeu|Protouralià}}
 
El [[pastoralisme nòmada]] es va desenvolupar a l'[[estepa pòntica]] als començaments de l'[[eneolític]].<ref name="Belinskij">{{Cite journalref-publicació|authorautor=Belinskij A, Härke, H|titletítol=The 'Princess' of Ipatovo|journalpublicació=Archeology|volumevolum=52|issueexemplar=2|yearany=1999|url=http://cat.he.net/~archaeol/9903/newsbriefs/ipatovo.html|archiveurlarxiuurl=https://web.archive.org/web/20080610043326/http://cat.he.net/~archaeol/9903/newsbriefs/ipatovo.html|archivedatearxiudata=10 de juny de 2008|accessdateconsulta=26 de desembre de 2007}}</ref>
 
A l'[[antiguitat clàssica]] l'estepa pòntica era designada com [[Regió d'Escítia|Escítia]]. A partir del segle VIII aEC, els comerciants [[grecs antics|grecs]] van portar la seva civilització als emporis comercials de [[Tanais]] i [[Fanagòria]]. Exploradors grecs, sobretot [[Píteas]], fins i tot van anar més enllà del modern [[Província de Kaliningrad|Kaliningrad]], al mar Bàltic. Els [[Roma antiga |romans]] estaven assentats a la part occidental del [[Mar Caspi]], on el seu [[Imperi Romà|imperi]] s'estenia cap a l'est.<ref>{{Cite bookref-llibre|authorautor=Jacobson, E.|titletítol=The Art of the Scythians: The Interpenetration of Cultures at the Edge of the Hellenic World|publishereditorial=Brill|yearany=1995|pagepàgina=38|isbn=978-90-04-09856-5}}</ref> Als segles III-IV EC un regne gòtic semi-llegendari dit [[Oium]] va existir al sud de Rússia fins que va ser destruït per els [[huns]]. Entre els segles III i VI EC, el [[Regne del Bòsfor]], una [[entitat política]] hel·lenística que va tenir cert èxit a les colònies gregues,<ref>{{Cite bookref-llibre|authorautor=Tsetskhladze, G. R.|titletítol=The Greek Colonisation of the Black Sea Area: Historical Interpretation of Archaeology|publishereditorial=F. Steiner|yearany=1998|pagepàgina=48|isbn=978-3-515-07302-8}}</ref> també es va veure aclaparat per les invasions nòmades dirigides per tribus bèl·liques; tals com els com els huns i els [[àvars eurasiàtics]].<ref>{{Cite bookref-llibre|authorautor=Turchin, P.|titletítol=Historical Dynamics: Why States Rise and Fall|publishereditorial=Princeton University Press|yearany=2003|pagespàgines=185–186|isbn=978-0-691-11669-3}}</ref> Un [[Pobles turquesos|poble turc]], els [[khàzars]], va manar a les baixes estepes de la conca del [[Volga]] fins al segle X (entre la [[Mar Càspia]] i la [[Mar Negra]]).<ref>{{Cite bookref-llibre|authorautor=Christian, D.|titletítol=A History of Russia, Central Asia and Mongolia|publishereditorial=Blackwell Publishing|yearany=1998|pagespàgines=286–288|isbn=978-0-631-20814-3}}</ref>
 
Els avantpassats dels moderns [[russos]] són les [[Llista de pobles i tribus antigues eslaves|tribus eslaves]], que segons alguns estudiosos haurien habitat les zones boscoses dels [[Aiguamolls de Pinsk]].<ref>{{Cite bookref-llibre|lastcognom=For a discussion of the origins of Slavs, see Barford, P. M.|titletítol=The Early Slavs|publishereditorial=Cornell University Press|pagespàgines=15–16|isbn=978-0-8014-3977-3|yearany=2001}}</ref> Els eslaus orientals es van establir gradualment a la Rússia occidental en dues onades: una que es desplaçava des de [[Kiev]] fins a les actuals [[Súzdal]] i [[Múrom]], i una altra que va anar des de [[Pòlatsk]] fins a [[Nóvgorod]] i [[Rostov]]. Des del segle VII els eslaus orientals van constituir la major part de la població de la Rússia occidental<ref>{{Cite bookref-llibre|authorautor=Christian, D.|titletítol=A History of Russia, Central Asia and Mongolia|publishereditorial=Blackwell Publishing|yearany=1998|pagespàgines=6–7}}</ref> i van assimilar els nadius [[Pobles ugrofinesos|ugrofinesos]], incloent els [[Volga finès|merya]], els [[Volga finès|muromians]], i els [[Volga finès|meshchera]].
 
===Rus de Kíev===
414.660

modificacions