Bàrcino: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Espais als encapçalaments |
|||
Línia 14:
Bàrcino apareix en un moment de gran impuls urbà, que va prolongar-se fins a la mort d'August, l'any [[14]] dC. La ciutat tenia la típica estructura romana de les ciutats, amb una forma octogonal i amb una distribució en quadrícula dels habitatges i edificis que conformaven la ciutat. Bàrcino era una ciutat petita comparada amb altres ciutat de la península: el clos emmurallat delimitava unes 10 hectàrees i en la seva màxima esplendor demogràfica va assolir els 2.000 habitants.
Una part significativa de l'antiga Bàrcino és visible al subsòl arqueològic del [[Museu d'Història de Barcelona]], on també es conserven testimonis dels seus monuments i de la vida quotidiana dels seus habitants.<ref>{{Ref-web|títol=MUHBA Plaça del Rei {{!}} MUHBA|url=https://ajuntament.barcelona.cat/museuhistoria/ca/muhba-placa-del-rei|consulta=2020-07-14}}</ref>
[[Fitxer:Barcino marble barcelona.jpg|miniatura|Marbre amb la inscripció "COL IVL AVG FAV PAT BARCIN" ("Colonia Julia Augusta Faventia Paterna Barcino").]]
Línia 47:
Quant als edificis, a Bàrcino hi havia per una part els habitatges, que en la seva gran majoria eren ''domus'' i ''insulae'',<ref name=insulae>Josep M. Gurt i Esparraguera i Rafael Hidalgo Prieto, ''[http://books.google.cat/books?id=9vcY1YXQP64C&pg=PA77 L'urbanisme a la ciutat hispana al llarg de l'antiguitat tardana]'', p.77</ref> i per l'altra banda els edificis d'ús públic. Com a colònia de població reduïda, no hi ha constància que s'hi construïssin grans edificis com un [[amfiteatre]] o com un [[Circ romà|circ]], ja que era una ciutat de mida molt reduïda on la vida quotidiana estava bastant limitada. Malgrat això, recents estudis de l'arqueòloga [[Jordina Sales]] sustenten la hipòtesi d'una arena o amfiteatre a l'indret on actualment hi ha l'església de [[Santa Maria del Mar]] (antigament anomenada Santa Maria de les Arenes, potser com un topònim romanent de l'època romana), fora, per tant, de les muralles, al qual amfiteatre s'accediria per l'actual carrer de l'Argenteria, que arrencava davant de la porta de llevant de la muralla romana.<ref>[http://edicionimpresa.lavanguardia.es/premium/epaper/20110320/54129923038.html "La Arena de Barcino: La investigación de una historiadora sitúa un anfiteatro en el lugar donde ahora se alza Santa Maria del Mar"] (pàgines 1-3 del suplement ''Vivir''), La Vanguardia, 20 de març de 2011</ref>
Els ciutadans de Bàrcino tenien un [[Teatre romà|teatre]] i també unes [[Termes romanes|termes]], termes que va donar la prestigiosa família aristocràtica anomenada Minici Natal. La [[Vil·la romana de la Sagrera]] és, fins al moment, la vil·la (casa de camp, amb part productiva i part de residència luxosa) més important que s'ha documentat a l'entorn immediat de la ciutat. Dins la ciutat hi havia ''domus'', cases separades les unes de les altres on vivia una família.<ref>{{Ref-web|títol=MUHBA Domus Avinyó {{!}} MUHBA|url=https://ajuntament.barcelona.cat/museuhistoria/ca/muhba-domus-avinyo|consulta=2020-07-14}}</ref> <ref>{{Ref-web|títol=MUHBA Domus de Sant Honorat {{!}} MUHBA|url=https://ajuntament.barcelona.cat/museuhistoria/ca/muhba-domus-de-sant-honorat|consulta=2020-07-14}}</ref>Era normal, perquè Bàrcino era una colònia de militars retirats que tenien un sou elevat. També hi havia les ''insulae'',<ref name=insulae/> com s'ha dit, que eren blocs de pisos (màxim 4), amb poques habitacions en cada planta i de material poc resistent, on vivia la gent més humil o d'economia mitjana.
En qualsevol cas, Bàrcino gaudia d'una economia força elevada, ja que mantenia molt terreny de cultiu i era una zona portuària on es feia molt comerç de vins, cereals, marisc i peix.
Línia 56:
=== Temple d'August===
{{AP|Temple d'August de Barcelona}}
El [[Temple romà|temple]] de Bàrcino estava dedicat a [[August]], primer emperador i fundador de Bàrcino. Va ser construït pocs anys després de la fundació de la ciutat, segurament cap al darrer quart del {{segle|I|-|s}}. Era un edifici de planta rectangular, sobre [[pòdium]], [[hexàstil]] (6 x 11 columnes) i [[perípter]], d'uns 35 metres de llarg per 17,5 d'amplada, unes dimensions considerables per a la ciutat, i amb dues columnes ''in antis''. Entre la columnata d'[[ordre corinti]] se situava la ''cella'', un habitacle que contenia la imatge o escultura de l'emperador August, accessible des del [[fòrum]]. Les cerimònies no es feien a l'interior del temple sinó a l'exterior, en el mateix fòrum, cap a la façana principal del temple. Sembla que, a més del Temple d'August, el conjunt estava presidit per un o dos temples menors més. Del Temple d'August avui se'n conserven quatre columnes i un part del [[podi]] de l'angle est (carrer Paradís).<ref>{{Ref-web|títol=MUHBA Temple d'August {{!}} MUHBA|url=https://ajuntament.barcelona.cat/museuhistoria/ca/muhba-temple-daugust|consulta=2020-07-14}}</ref>
===Aqüeductes ===
Línia 68:
[[Fitxer:Cementiri romà barcino.jpg|miniatura|Detall de la [[Via sepulcral de la plaça de la Vila de Madrid|necròpolis situada a l'actual plaça de la Vila de Madrid]], disposada al voltant d'un dels camins que sortien de la ciutat, i que se suposa que fou activa entre mitjan segle I i mitjan segle III. Fou descoberta el [[1954]]<ref name="duran">[[Agustí Duran i Sanpere|DURAN, Agustí.]] ''Barcelona i la seva història''. Barcelona, 1972. Ed. Curial.</ref>]]
En el món romà estava prohibida la [[inhumació]] a l'interior de les ciutats. Generalment les famílies adinerades feien monuments funeraris en els camins d'entrada de les ciutats, amb plaques que recordaven el nom de la família i del difunt. A Bàrcino hi ha evidències arqueològiques de necròpolis al voltant de les carreteres que arribaven a la ciutat com les descobertes arran de los obres de reforma de les [[Drassanes de Barcelona]] a la dècada del 2010 restes que s'han datat entre els segles I dC i IV<ref>{{ref-notícia |url=http://www.ara.cat/cultura/Drassanes_Reials-necropolis-arqueologia-restes_0_655734569.html|títol=Descoberta la primera necròpolis de Barcelona sota les Drassanes Reials|data=01/03/2012 |obra=diari Ara|consulta=30 abril 2013}}</ref>
També s'han descobert restes d'una [[Via sepulcral de la plaça de la Vila de Madrid|necròpolis romana de la plaça de la Vila de Madrid]] avui dia restaurada a l'aire lliure, que conserva 85 elements funeraris, sobretot del {{segle|II|s}} dC al [[segle III|III]], amb els tipus més freqüents de sepultura romana de categoria humil: ''[[cupae]]'', [[ara (altar)|ares]], [[estela|esteles]], cobertes de ''[[tègula|tegulae]]'' o d'àmfora o fosses.<ref>{{Ref-web|títol=MUHBA Via Sepulcral Romana {{!}} MUHBA|url=https://ajuntament.barcelona.cat/museuhistoria/ca/muhba-sepulcral-romana|consulta=2020-07-14}}</ref>
=== Les muralles ===
| |||