Amasya: diferència entre les revisions

[[Invasió mongol d'Anatòlia|Ocupada pels mongols]] després del [[1231]], va formar part dels dominis dels [[Il-Khan]], però va retornar als seljúcides sota Tadj al-Din Altintash, fill del darrer soldà seljúcida de Rum, Masud II (soldà fins al [[1308]]). El [[1341]], va passar a Habil-oghlu i poc després a [[Ala al-Din Eretna]], emir del [[Beylik d'Eretna]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Ágoston |nom=Gábor |cognom2=Masters |nom2=Bruce Alan |títol=Encyclopedia of the Ottoman Empire |url= http://books.google.cat/books?id=QjzYdCxumFcC&pg=PA41&dq=Amasya+eretna&hl=ca&ei=r1F9TvPSMMay8gPznICNAQ&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=2&ved=0CDQQ6AEwAQ#v=onepage&q=Amasya%20eretna&f=false |llengua=anglès | editorial=Infobase Publishing |data=p.41 |pàgines=2009 |isbn=0816062595 }}</ref> Ali Beg Eretna-oghlu va perdre Amasya davant Hadjdj Shadgeldi, però aquest es va enfrontar llavors al seu aliat Malik Ahmad, que reclamava la ciutat que també intentava recuperar el cadi dels Eretna-oghlu, Burhan al-Din (vertader governant de l'emirat); a la mort de Shadgeldi, el seu fill Ahmad va conservar la ciutat amb ajut de l'otomà [[Baiazet I]]. Finalment, aquest la va ocupar vers [[1390]]; després de la Batalla d'Ankara contra Tamerlà ([[1402]]) el fill de Baiazet I, Mehmet Çelebi, es va refugiar a Amasya, que li va servir de base en la lluita contra els seus germans. A partir del [[1413]], fou per un temps residència dels prínceps hereus que n'eren designats sovint governadors. El [[1486]], els otomans hi van construir una gran mesquita. Fou un centre cultural d'Anatòlia durant segles i, al {{segle|XIX}}, fou un centre de trànsit. El [[29 de maig]] del [[1555]], s'hi va signar el [[tractat d'Amasya]] amb Turquia, que va posar fi a la guerra.

 

 

== Personatges il·lustres ==