Anoia: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Tipografia
m Tipografia
Línia 10:
L''''Anoia''' és una [[Comarques de Catalunya|comarca]] de [[Catalunya]], situada als àmbits territorials del [[Penedès]] i les [[Catalunya Central|Comarques Centrals]]. Es troba a la zona sud-oriental de la [[Depressió Central]],el lloc més alt és [[Sant Jeroni]] a 1.237 metres d'altitud, als vessants dels [[Riu Anoia|rius Anoia]] i [[Llobregós|Llobregrós]]. La seva capital i ciutat més poblada és [[Igualada]]. Aquesta és travessada pel riu Anoia principalment a través de l'anomenat Barri del Rec.
 
Amb una població de 120.738  habitants (2019),<ref>{{Ref-web|url=http://www.idescat.cat/emex/?id=06#h1fffff|títol=Idescat. Territori. El municipi en xifres. Anoia|consulta=2016-11-18|editor=www.idescat.cat}}</ref> és la tercera comarca més poblada del centre del país. Més de la meitat de la seva població viu al centre i al sud, la zona de la [[conca d'Òdena]], i en canvi, la zona septentrional és la més despoblada i muntanyosa, en l'àrea coneguda com a [[Alta Anoia]], on a tot estirar hi viuen unes 6.000 persones.
 
L'economia de la comarca gira al voltant de l'[[agricultura]] i la [[indústria]], amb extensions de [[conreu]] predominantment de [[Agricultura de secà|secà]], però també d'[[olivera]], d'[[ametller]], d'[[avellaner]] i [[vinya]]. La indústria de la comarca destaca en el [[tèxtil]], el [[cuir]] i la indústria [[Fàbrica de paper|paperera]], seguides per la [[Metal·lúrgia|metal·lúrgica]], el [[Alimentació|sector alimentari]] i la [[construcció]]. Altres activitats econòmiques destacades són la [[ramaderia]], sobretot la [[porc]]ina i l'[[avicultura]]. Fins a finals del {{segle|XX|s}} hi va haver [[Mineria de carbó|mines de carbó]] i [[lignit]] a la comarca, situades a la rodalia de [[Calaf]].
Línia 21:
Limita al nord amb el [[Solsonès]]; a l'oest amb la [[Segarra]], la [[Conca de Barberà]] i l'[[Alt Camp]]; al sud amb l'[[Alt Penedès]], i a l'est amb el [[Baix Llobregat]] i el [[Bages]].
 
La comarca actual difereix lleugerament de la considerada fins fa uns anys, resultat de la [[divisió comarcal de 1936]] reformada el [[1987]]. Per una llei de gener de [[1990]], la [[Generalitat de Catalunya]] modifica els límits d'algunes comarques, entre les quals hi ha l'Anoia. El municipi de la [[Molsosa]], de 26.72 km² i amb una població de 135  habitants ([[1968]]), se segrega de la comarca de l'Anoia i s'agrega a la comarca del [[Solsonès]]. El municipi de la Molsosa és situat a cavall de les comarques de l'Anoia, Solsonès i [[Bages]], a ponent de la [[serra de Castelltallat]].
 
La comarca es constitueix en tres unitats geogràfiques bàsiques; la [[Conca d'Òdena]], situada a la part central, l'[[Alta Segarra]] i el [[Pla de Montserrat]], que és la part que limita amb el Baix Llobregat a partir del "congost de Capellades" o zona de transició entre el Penedès, la vall del baix Llobregat i el Vallès. Fora d'aquestes tres unitats trobem [[el Bruc]], que es troba una vegada passat el Port del Bruc, i la Llacuna, entre Montserrat i el Pla de Montserrat.
Línia 132:
En la [[Guerra de Successió Espanyola|Guerra de Successió]] tota la comarca prengué el partit de l'arxiduc [[Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic|Carles d'Àustria]] i fins s'establí a Igualada un hospital per a la guarnició alemanya, però la vila i la comarca caigueren definitivament en poder de Felip V a la fi de juny de [[1713]] i la vila veié perduts els seus antics privilegis el [[1719]], quan el governador i capità general, [[Albert Octavius t'Serclaes de Tilly|comte de Tilly]], nomenà un consell de la vila sense cap mena d'intervenció popular.
 
Els segles XVII i XVIII foren, però, uns segles de vitalitat comarcana, com indica el constant progrés de poblament que féu passar la seva densitat demogràfica de 12.32  habitants per km² el [[1719]] a 23.14 el [[1787]]. La major part d'aquesta creixença correspon a la vila d'Igualada, que en aquest temps augmentà un 200%, però també cresqueren totes les poblacions, en especial la Pobla de Claramunt, on des del [[1584]] s'hi enregistra la indústria paperera, que ompliria en poc temps de molins paperers tota la conca de l'Anoia, en especial Capellades, on tenia molta fama el paper de barba, que hom exportava a [[Sud-amèrica]]. Igualment els adobats igualadins i els teixits, escampats arreu, mantenien juntament amb l'agricultura i especialment la vinya una notable prosperitat en tota la comarca.
 
El viatger [[Francisco de Zamora]], que per l'octubre de [[1788]] va travessar la comarca de Calaf a Igualada, Piera i Martorell o sigui agafant l'antic camí ral a Jorba, parla d'un primer molí paperer a Copons, de les fàbriques d'adobar pells, teixits, indianes d'Igualada i esmenta la gran quantitat de molins paperers que observà d'Igualada a Piera.