Josep Ribot i Calpe: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Plantilla
m neteja i estandardització de codi
Línia 1:
{{Infotaula persona}}
'''Josep Ribot i Calpe''' ([[Barcelona]], [[30 de juliol]] de [[1888]] - [[18 de març]] de [[1974]]), va ser un [[dibuixant]] i il·lustrador que va exercir durant el primer terç del {{segle|XX}}, malgrat no ser especialment conegut ni divulgat.
 
Contemporani de [[Joan Junceda]], [[Lola Anglada]], [[Josep Obiols i Palau|Josep Obiols]] o Joan Vila [[d'Ivori]], la seva importància rau a pertànyer a una generació d'artistes que, lluny de les avantguardes artístiques, cercaren una identitat entre il·lustració i país que sucumbí arran del [[guerra civil espanyola|conflicte bèl·lic del 1936]].
 
== Formació i aprenentatge ==
Fill de pare gironí i de mare valenciana, de Borriol, de ben petit va mostrar una especial inclinació i afecció pel [[dibuix]], que va estudiar a l'escola de l'[[Ateneu Obrer de Barcelona]] i més endavant a l'[[escola de la Llotja]] de la mà de [[Fèlix Mestres]], de qui va ser deixeble i amb qui el va unir una gran amistat.
 
Durant els primers anys del {{segle|XX}}, Josep Ribot va realitzar els seus primers àlbums de dibuixos, alhora que treballava com aprenent o meritori en diversos tallers d'artistes locals. Sense deixar els seus estudis a la Llotja, alternava altres sessions de dibuix a l'agrupació artística, feia petits encàrrecs, va començar a guanyar algun premi, etc.
Línia 14:
 
== Treball artístic ==
L'any [[1914]], va establir-se com a professional independent. Aquests anys van ser els d'una etapa artística marcada per certs èxits professionals, on va crear tota mena d'il·lustracions i treballs per a la indústria gràfica.
 
L'any [[1915]] va ser important per diversos motius: va guanyar un premi per una il·lustració d'un [[goigs|goig]] de la Mare de Déu de la Mercè, patrona de Barcelona; també es va instal·lar a Barcelona l'Institut Gràfic [[Oliva de Vilanova]], on Josep Ribot va ser un dels principals col·laboradors d'aquesta impremta pionera de les arts gràfiques i de l'edició de llibres de bibliòfil. Per altra part, arran d'un viatge a [[Ripoll]], va gestar una renovació gràfica de la capçalera del periòdic catalanista ''La Veu Comarcal'' ([[1915]]) i més endavant ho va fer també amb altres publicacions ripolleses com ''Delit'' ([[1917]]), ''El Catllar'' ([[1920]]), i ''Scriptòrium'' ([[1930]]).