Josepa de Leuchtenberg: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m |thumb|right -> |miniatura
m neteja i estandardització de codi
Línia 4:
'''Josefina de Leuchtenberg, reina de Suècia i Noruega''' ([[Milà]] [[1807]] - [[Estocolm]] [[1876]]). Duquessa de Leuchtenberg amb el tractament d'altesa sereníssima que esdevingué reina de [[Suècia]] i [[Noruega]] a conseqüència del seu matrimoni amb el rei [[Òscar I de Suècia|Òscar I de Suècia i Noruega]].
 
Nascuda a [[Milà]] el dia 14 de març de [[1807]] sent filla del príncep [[Eugeni de Beauharnais]] i de la princesa [[Augusta de Baviera]]. Josefina era néta per via paterna del vescomte [[Alexandre de Beauharnais]] i de [[Josefina de Beauharnais]], esposa de [[Napoleó I de França]], per via materna era néta del rei [[Maximilià I de Baviera]] i de la princesa [[Maria de Hessen-Darmstadt]].
 
Els Leuchtenberg foren els únics membres del cercle de la reialesa creat per Napoleó que se salvà de la crema realitzada al [[Congrés de Viena]] de [[1815]]. Eugeni de Beauharnais rebé el principat de Leuchtenberg de mans del seu sogre. Durant el govern bonapartista, Eugeni havia esdevingut virrei d'[[Itàlia]] i formava part del cercle més reduït dels Bonaparte.
Línia 22:
A través de la seva mare i de la Casa Reial de [[Baviera]], la duquessa Josefina era descendent del rei [[Gustau I de Suècia]] i d'una princesa sueca germana de [[Carles X de Suècia]]. La duquessa Josefina donà legitimitat històrica a la recent dinastia dels Bernadotte unint-los dinàsticament amb els Vasa, antics reis de [[Suècia]] durant l'edat mitjana.
 
Pocs dies després de la seva arribada a [[Suècia]], la duquessa perdé tots els seus noms que la vinculaven amb la Casa dels Bonaparte. Malgrat tot, Josefina aporta com a dot a la Casa de Suècia una magnífica col·lecció de joies entre les quals destaques peces encara avui en posició de la Casa Reial de Suècia, de Dinamarca i de Noruega, tals com la [[Tiara Leuchtenberg]] o la [[Tiara d'Esmeraldes Leuctenberg]].
 
Interessada en la jardinera, la pintura i especialment activa en obres de beneficència. Malgrat ser una catòlica fervent no tingué problemes per abraçar el protestantisme.