José María Forqué Galindo: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot elimina espais sobrants |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 5:
== Biografia ==
De jove es va traslladar a [[Madrid]], on va estudiar arquitectura. Allí, les seves inquietuds teatrals en l'àmbit universitari el van conduir a interessar-se pel cinema després de la seva col·laboració amb [[Pedro Lazaga]] a ''[[María Morena (pel·lícula)|María Morena]]'' en [[1951]]. La seva primera pel·lícula com a director i guionista va ser ''[[Niebla y sol]],'' del mateix any. En [[1955]] codirigí amb [[José Antonio Nieves Conde]] ''[[La legión del silencio]]'', que va suposar una de les més importants contribucions espanyoles al clima ideològic de la [[guerra freda]].
Va incidir en aquest assumpte, ja en solitari, amb ''[[Embajadores en el infierno]]'' ([[1956]]). Aquesta pel·lícula, basada en una novel·la de [[Torcuato Luca de Tena]], tractava de les vivències d'un grup de soldats espanyols de la [[Divisió Blava]] en la seva reclusió en un camp de concentració soviètic. Va ser est el seu primer gran èxit, al qual va seguir, en [[1957]], una de les seves obres cims, ''[[Amanecer en puerta oscura]]'', que va ser guardonada amb l'[[Ós de Plata]] del [[Festival Internacional de Cinema de Berlín]] i va comptar amb un guió del dramaturg [[Alfonso Sastre]].
▲De jove es va traslladar a [[Madrid]], on va estudiar arquitectura. Allí, les seves inquietuds teatrals en l'àmbit universitari el van conduir a interessar-se pel cinema després de la seva col·laboració amb [[Pedro Lazaga]] a ''[[María Morena (pel·lícula)|María Morena]]'' en [[1951]]. La seva primera pel·lícula com a director i guionista va ser ''[[Niebla y sol]],'' del mateix any. En [[1955]] codirigí amb [[José Antonio Nieves Conde]] ''[[La legión del silencio]]'', que va suposar una de les més importants contribucions espanyoles al clima ideològic de la [[guerra freda]].
▲Va incidir en aquest assumpte, ja en solitari, amb ''[[Embajadores en el infierno]]'' ([[1956]]). Aquesta pel·lícula, basada en una novel·la de [[Torcuato Luca de Tena]], tractava de les vivències d'un grup de soldats espanyols de la [[Divisió Blava]] en la seva reclusió en un camp de concentració soviètic. Va ser est el seu primer gran èxit, al qual va seguir, en [[1957]], una de les seves obres cims, ''[[Amanecer en puerta oscura]]'', que va ser guardonada amb l'[[Ós de Plata]] del [[Festival Internacional de Cinema de Berlín]] i va comptar amb un guió del dramaturg [[Alfonso Sastre]].
Aquesta pel·lícula explorava el bandolerismo andalús del segle XIX. Comença plantejant el tema de la colonització i la lluita de classes de l'[[Andalusia]] minera d'aquesta època, esquitxat per nocions pròpies dels anys 1950, com el del «compromís». Però el desenvolupament d'aquestes premisses hauria estat inviable al cinema de l'Espanya de [[1957]], per la qual cosa es produeix un lliscament cap a les passions humanes i el seu tema es canalitza com el clàssic gènere de les pel·lícules de bandolers. El final, que entronca amb el tema del bandit generós, arrenca al film els seus moments més dramàtics, desembocant en una actualització de la paràbola del «bon lladre», deixant enrere l'inicial alè de rebels socials que caracteritzava el seu pla inicial.
Linha 74 ⟶ 73:
== Premos ==
;[[Festival Internacional de Cinema d'Osca]]<ref>{{ref-web|títol=Premio Ciudad de Huesca Carlos Saura|url=http://www.huesca-filmfestival.com/historia/premio-ciudad-huesca/#|obra=[[Festival Internacional de Cine de Huesca]]|consulta= 4 de gener de 2018|lloc=Huesca}}</ref>
Linha 85 ⟶ 83:
|}
* [[Premi Nacional de Cinematografia]] ([[1994]])
* [[Goya d'honor]] (1994)
*Dirigí en 1957 la pel·lícula ''[[Amanecer en puerta oscura]]'', premiada al [[Festival Internacional de Cinema de Berlín]], Ós de Plata, Premi Extraordinari del Jurat.
Linha 93 ⟶ 91:
== Enllaços externs ==
* [https://web.archive.org/web/20051208005741/http://www.culturalianet.com/art/ver_e.php?nombre=6181 Filmografia]
{{autoritat}}
{{ORDENA:Forque Galindo, Jose Maria}}
| |||