Juan García Gómez-Caminero: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Robot normalitza infotaula persona
m neteja i estandardització de codi
Línia 19:
Al juliol de [[1936]] era Inspector general de l'Exèrcit.<ref name="p.334">Michael Alpert (2013). ''The Republican Army in the Spanish Civil War, 1936-1939''. [[Cambridge University Press]], pàg. 334</ref> Abans de l'esclat de la contesa havia realitzat diverses visites d'inspecció a diferents guarnicions militars, com Burgos o Pamplona.<ref>Gabriel Cardona (1983). ''El poder militar en la España contemporánea hasta la Guerra Civil'', Siglo XXI Editores, pág. 238</ref> Després del retorn d'aquesta última ciutat, va redactar un informe al [[Ministeri de la Guerra d'Espanya|Ministre de la Guerra]] on va assenyalar que s'havia de rellevar del seu comandament al general [[Emilio Mola]], ja que "podia constituir un perill".<ref>Guillermo Cabanellas (1975). ''La guerra de los mil días: nacimiento, vida y muerte de la II República Española'', Editorial Heliasta, pág. 354</ref> Després va ser enviat pel govern per mantenir l'ordre en les guarnicions de la zona del [[Duero]]. El 19 de juliol, procedent d'Orense, Gómez-Caminero va arribar a León i li va ordenar al general [[Carlos Bosch y Bosch]] que subministrés armes a la [[Columna de miners asturians]] que havia arribat a la ciutat i que marxava cap a Madrid, cosa que Bosch finalment va fer malgrat les seves resistències inicials.<ref>Guillermo Cabanellas (1975). ''La guerra de los mil días: nacimiento, vida y muerte de la II República Española'', Editorial Heliasta, pág. 492</ref> No obstant això, possiblement davant el caire que anava prenent la situació, aquella mateixa tarda Gómez-Caminero va travessar la frontera i va passar al [[Estat Nou (Portugal)|Portugal salazarista]], tornant a Espanya per [[Província de Badajoz|Badajoz]] per reincorporar-se a les ordres del govern republicà.<ref name="p.334" />
 
El [[10 d'agost]] va substituir al general [[Ángel Rodríguez del Barrio]], que es trobava greument malalt, com a vocal de la Sala Militar del [[Tribunal Suprem d'Espanya|Tribunal Suprem]].<ref name="p.193" /> Per això, va ser membre del tribunal que va jutjar i va condemnar a mort al general [[Joaquín Fanjul Goñi]]. A principis de [[1937]] passa a la reserva per haver complert l'edat reglamentària.
 
Alguns historiadors assenyalen que va morir a la fi de 1937,<ref name="p.193" /> mentre que [[Michael Alpert]] assenyala que va morir en 1938.<ref name="p.334" />
Segons el diari ABC, va morir el 14/12/1937 a [[Rocafort]] (València).
 
== Obres ==