Juan Hidalgo de Polanco: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
enllaç |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 4:
Va néixer en una família de músics i en rebé formació musical. L'any [[1631]] va ingressar com a arpista i clavicordista a la ''[[Real Capilla]]'', on va romandre la resta de la seua vida, esdevenint una de les figures musicals més importants de la Cort. L'any 1658 va posar música a l'obra d'[[Antonio de Solís]] ''Triunfos de amor y fortuna'' (Triomfs d'amor i fortuna) que es va estrenar el 27 de febrer d'aquell mateix any. També va posar música a diversos textos de [[Pedro Calderón de la Barca]], col·laboració que es va iniciar l'any 1658 amb ''El laurel de Apolo'' (''El llorer d'Apol·lo''), que va ser una de les primeres obres musicals a ser denominada com a ''[[sarsuela]]''. Entre 1659 i 1660, per a commemorar la [[Pau dels Pirineus]] i els matrimonis entre membres de les cases reials francesa i espanyola, van estrenar-se ''La púrpura de la rosa'' i ''Celos aun del aire matan''. Amb Calderón de la Barca, va tornar a col·laborar en nombroses ocasions però també va col·laborar amb altres dramaturgs de l'època com ara [[Juan Bautista Diamante]], [[Francisco de Avellaneda]] o [[Juan Vélez de Guevara]].
Va dominar la música teatral i profana de la Cort espanyola fins a la seua mort. Va ser un compositor molt prolífic i va gaudir de gran popularitat al llarg de tota la seua carrera. El seu paper en la història del teatre musical espanyol pot comparar-se al de [[Henry Purcell]] a [[Gran Bretanya]] o al de [[Jean-Baptiste Lully]] a [[França]]. Va compondre almenys set obres religioses al·legòriques, per a ser representades a les festes del [[Corpus Christi]]. Entre les seues obres per a la cort hi ha cançons per a setze comèdies, diverses sarsueles i semi-òperes, i dues [[òpera|òperes]] de gran qualitat. També va deixar un 113 [[villancet]]s i ''tonos humanos'' i [[música litúrgica]] (se'n coneixen dues misses, dos [[motet]]s i un responsori a vuit veus, ''Deum astro filamante'').
La major part de la seva producció, guardada al Reial Alcàsser de Madrid, va desaparèixer en l'incendi de l'edifici en [[1734]]. Fou enterrat a la capella de Nuestra Señora de los Remedios de l'església madrilenya de San Ginés.
| |||