Aquesta hegemonia a totatot Armènia va provocar que els [[nakharar]]s i [[ishkhan]]s del país proposessin a Aixot Medz fer-lo rei ([[884]]), però per això calia demanar el permís al Califa. Fou l'ostikan [[Ahmed ben Isa ben Shaikh]], amic particular d'Aixot qui va transmetre la petició al califa Al-Motamid. Aquest va enviar al príncep una corona reial que l'ostikan li va entregar personalment. El patriarca [[Jordi II Xifilí]], assistit pel bisbe de Siunia Hovhannes, el va consagrar públicament a Bagaran. Aquest coronament es pot datar entre l'abril del [[885]] i febrer del [[886]] segons l'historiador [[Samuel d'Ani]]. Cal esmentar que l'emperador romà d'Orient Basili I (que va morir l'[[1 de març]] del [[886]]) va enviar també (per mitjà del patriarca romà d'Orient [[Foci]]) una corona reial a Aixot amb un tros de la verdadera creu de Crist, i es va concloure un tractat d'amistat entre Armènia i Bizanci. I cal dir també que aquest acte va suposar el fi de l'[[ostikan]] com a governador califal, ja que des de llavors els ostikans de Dvin (com els [[emirat de Manazkert|emirs de Manazkert]]) foren un mes dels prínceps d'Armènia feudataris d'Aixot, només que de religió musulmana en comptes de cristians.
