Júlia Otero Pérez: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot elimina enllaços superflus a articles d'anys |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 4:
| l_employer = Mitjans | organitzacio = [[Onda Cero]] i [[TV3]]<br/>[[TVE]]<br/>[[Cadena SER]] i [[Punto Radio]]
}}
'''Júlia Otero Pérez''' ([[Monforte de Lemos]], [[província de Lugo]], [[6 de maig]] del [[1959]]) és una [[periodista]] [[catalans|catalana]], d'ascendència [[Galícia|gallega]] i nascuda a [[Galícia]].
== Trajectòria ==
Resideix a [[Barcelona]] des dels tres anys. Veïna de menuda del barri del [[Poble-sec]] de [[Barcelona]],<ref>{{ref-web |url=http://elviajero.elpais.com/articulo/viajes/Poble/Sec/lejos/focos/elpviavia/20080329elpviavje_4/Tes|títol=Poble Sec, lejos de los focos|consulta= 19 de maig | data = 29 de març de 2008 | editor=El Viajero |llengua=castellà}}</ref> es llicencia en [[Filologia]] Hispànica. S'introdueix casualment amb 17 anys en el món de la [[comunicació]], al programa ''Protagonista, el cine'', a l'emissora [[Ràdio Sabadell]], gràcies a un amic. En poc de temps es converteix en presentadora i directora d'aquest programa. Entre els 19 i els 24 anys, Júlia s'enfrontà a un tumor abdominal, que la portà a la sala d'operacions en sis ocasions, encara que en cap moment deixà la seva tasca a la ràdio.
El [[1980]] fitxa per l'emissora [[Ràdio Joventut]] de [[Barcelona]] i un any després arribà a [[Ràdio Miramar de Badalona|Ràdio Miramar]] de [[Barcelona]], on va obtindre càrrecs de responsabilitat.
Línia 13:
El 1983 la contracta la Cadena [[COPE]] per a dirigir i presentar un programa nocturn: ''Crónica del alba''. Uns anys després comença la seua carrera televisiva, que compagina amb la radiofònica durant un temps. S'inicia en la televisió el [[1987]] amb el programa de debats ''Una historia particular'' en [[La 2]] de [[Televisió Espanyola]], el mateix any en què es casa amb el periodista [[Ramon Pellicer]] (matrimoni que durarà sis anys). Un any després el [[1988]], comença a presentar el programa ''[[3x4]]'', amb el que obté gran popularitat. Otero presenta en els anys següents, i sempre a [[Televisió espanyola]] els programes ''La Lluna'' (TVE Catalunya), ''La Luna'' ([[1989]]), ''[[Telepasión española]]'' ([[1990]]) i ''[[La ronda (programa de televisió)|La Ronda]]'' ([[1991]]).
A partir del 1991 la comunicadora torna a la ràdio, amb el programa ''[[La Radio de Julia]]'' a [[Onda Cero]] que comença essent nocturn, per a passar després de convertir-se en èxit, a la franja de tarda. Otero va presentar i va dirigir aquest programa fins al [[1999]]. Durant aquest període fa incursions a la televisió, el 1992 presenta ''Jocs de Nit'' a [[TV3]], el [[1993]] dirigeix el concurs ''[[Los cinco sentidos]]'' a [[Antena 3]], ''[[Un paseo por el tiempo]]'' (1995) de nou a [[TVE]] i a [[Telecinco]] ''[[La semana que viene]]'' (1998), un magazín nocturn. Durant el 1997 és columnista del periòdic [[La Vanguardia]].
El [[1999]] l'[[ONCE]] ven les emissores d'[[Onda Cero]] al Grup [[Telefónica]]. Els nous propietaris decideixen retirar de la graella el programa de Julia Otero, a pesar que era líder d'audiència, i la substitueixen per [[Marta Robles]]. Aquesta decisió va estar marcada per la polèmica, es va acusar el mitjà de basar-se en raons polítiques per al cessament. ''La radio de Julia'' comptava entre la seua llista de col·laboradors amb [[Manuel Delgado Ruiz]], [[Almudena Grandes]], [[Enrique Gil Calvo]], [[Joaquín Leguina Herrán]], [[Juan Adriansens]], [[Jorge Verstrynge]], [[Luisa Isabel Álvarez de Toledo]], [[Lluís Racionero i Grau]], [[Fernando Sánchez Dragó]], [[Juan José Armas Marcelo]], [[Òscar Nebreda]], [[Pablo Motos i Burgos]], [[Eduardo de Vicente]], [[Juanjo de la Iglesia]], [[Daniel Monzó]], [[Académica Palanca]], [[Jordi Estadella i Gràcia]], [[Adolfo Fernández Oubiña]], [[Miguel Ángel Coll]], [[Juan Herrera]], [[Curry Valenzuela]], [[Carlos Boyero]], [[Lucía Etxebarria de Asteinza]], [[Josep Borrell i Fontelles]], [[Anna Balletbò i Puig]], [[Xosé Manuel Beiras]], [[Fernando Fernández de Trocóniz Marcos]] i [[Ana Palacio Vallelersundi]] (mesos després nomenada Ministra d'Afers Exteriors).
| |||