Benifaió: diferència entre les revisions

'''Benifaió''' és un [[municipi]] del [[País Valencià]], situat a la comarca de la [[Ribera Alta]]. Té 11.930  habitants (INE 2018). Històricament ha rebut també el nom de "Benifaió d'Espioca" en relació amb la parròquia a la qual va pertànyer després de la conquesta, i de "Benifaió de Falcó", per la família dels Falcó de Belaochaga, senyors de Benifaió entre 1612 i 1872.<ref>{{Ref-llibre|títol=Documents per a la història de Benifaió els Falcó de Belaochaga : 1612-1872|url=https://www.worldcat.org/oclc/807562277|editorial=Ayuntamiento de Benifaió|data=2002|lloc=Benifaio|isbn=8493006734|cognom=Marí i Garcia, Enric.}}</ref>

Les primeres dades documentades sobre el poblament de Benifaió es remunten al {{segle|XV}}. Tant a les Corts d’Oriola de [[1488]] com a les actes de cort de [[1490]] i als censos de [[1493]]-[[1496]], a Benifaió es registren 48 “focs” o cases, aproximadament 216  habitants.<ref>Seguim el càlcul aproximat de 4,5 persones per "foc" o casa, com acostuma a calcular la demografia històrica.</ref>

Ja al {{segle|XVI}}, el cens de [[1510]] recull a Benifaió un cens de 54 focs,<ref>{{Ref-llibre|títol=El cens de 1510 : relació dels focs valencians ordenada per les corts de Montsó|url=https://www.worldcat.org/oclc/52224011|editorial=Universitat de València|data=2002|lloc=[Valencia]|isbn=8437053595|cognom=Valldecabres Rodirgo, Rafael|nom=|edició=|llengua=|pàgines=}}</ref> mentre que el cens de [[1565]] es registren 45 cases (poc més de 200  habitants).

Per al {{segle|XVII|s}} i seguint la ''Relación de las casas de christianos viejos y nuevos que ay en las ciudades, villas y lugares deste Reyno de Valencia… año 1609'', coneguda com el “[[Cens de Caracena]]”, a Benifaió es registren 62 veïns (cases o foc, aproximadament 280  habitants) tots ells considerats cristians vells.<ref>{{Ref-llibre|títol=Crecimiento de la población valenciana : análisis y presentación de los censos demográficos (1609-1857)|url=https://www.worldcat.org/oclc/31136994|editorial=Edicions Alfons el Magnànim|data=1994|lloc=Valencia|isbn=8478220984|cognom=Bernat i Martí, Joan Serafí.|nom=|edició=|llengua=|pàgines=139}}</ref> Estes dades coincidixen amb la informació, publicada també en [[1609]] per [[Gaspar Escolano|Gaspar Joan Escolano]], segons la qual Benifaió comptaria amb més de 60 veïns, en data no coneguda, però considerada sempre anterior a l’[[Expulsió dels moriscos|expulsió dels moriscs]], i sense especificar la seua confessió religiosa.<ref>{{Ref-llibre|títol=Crecimiento de la población valenciana : análisis y presentación de los censos demográficos (1609-1857)|url=https://www.worldcat.org/oclc/31136994|editorial=Edicions Alfons el Magnànim|data=1994|lloc=Valencia|isbn=8478220984|cognom=Bernat i Martí, Joan Serafí.|nom=|edició=|llengua=|pàgines=160}}</ref> Una exígua població que es mantingué al llarg de les èpoques medieval i moderna, fet que ens permet d’afirmar no comptava amb poblament morisc significatiu. Encara en [[1646]], dins el ''Vecindario del reino de Valencia''… es recull l’existència a Benifaió de sols 54 cases (aproximadament 240 ànimes).<ref>{{Ref-llibre|títol=Documents per a la història de Benifaió els Falcó de Belaochaga : 1612-1872|url=https://www.worldcat.org/oclc/807562277|editorial=Ayuntamiento de Benifaió|data=2002|lloc=Benifaio|isbn=8493006734|cognom=Marí i Garcia, Enric.|nom=|edició=|llengua=|pàgines=89-90}}</ref>

Una nova dada demogràfica de [[1692]], la ''Real Pragmática sanción, para que en este Reyno de Valencia se forme un nuevo Batallón, con nombre de Milicia efectiva de la Custodia del Reyno…'' promulgada el 26 de febrer de 1692, atribuïx a Benifaió la quantitat de 48 focs (218  habitants).<ref>{{Ref-llibre|títol=Real pragmatica saccion (sic) para qve en este reyno de Valencia se forme vn nvevo Batallón con nombre de la Milicia efectiva de la Custodia ...|url=https://www.worldcat.org/oclc/943683434|editorial=Servei d'Informació Bibliogràfica, Universitat de València|data=D.L. 2001|lloc=Valencia|isbn=9788437051628|cognom=Castilla (Reino)}}</ref>

Entre [[1712]] i [[1713]] es confecciona ''Vecindario de Campoflorido'',<ref>{{Ref-llibre|títol=Censo de Campoflorido : vecindario general de España.|url=https://www.worldcat.org/oclc/431663582|editorial=Instituto Nacional de Estadística|data=1995-1996|lloc=Madrid|isbn=8426030815}}</ref> de caràcter econòmic, ja que serviria per a assignar la recaptació de l’equivalent (fet que ha portat a dubtar del seu contingut) en el qual es troba Benifaió amb 42 contribuents (aproximadament 190  habitants).

A partir de la segona meitat del {{segle|XVIII|s}} (l’època de l’apogeu del conreu de l’arròs i de l’arribada de les aigües de la [[Séquia Reial del Xúquer]]) es registra, com a d’altres poblacions valencianes, un notable increment poblacional. Així, amb el conegut com a  ''[[Cens d'Aranda]]'' de [[1768]], realitzat a instància de [[Carles III d'Espanya|Carles III]] i confeccionat per l’administració eclesiàstica, a Benifaió queden registrats 902  habitants.<ref>{{Ref-llibre|títol=Crecimiento de la población valenciana : análisis y presentación de los censos demográficos (1609-1857)|url=https://www.worldcat.org/oclc/31136994|editorial=Edicions Alfons el Magnànim|data=1994|lloc=Valencia|isbn=8478220984|cognom=Bernat i Martí, Joan Serafí.|nom=|edició=|llengua=|pàgines=250}}</ref> Poc després, el  ''[[Cens de Floridablanca]]'', de [[1786]], recull les dades de 1.068  habitants.<ref>{{Ref-llibre|títol=El País Valenciano en el censo de Floridablanca (1787) : analisis demográfico, organización y presentación de los datos locales|url=https://www.worldcat.org/oclc/6196023|editorial=Instituto Valenciano de Estudios Históricos|data=1978|lloc=Valencia|isbn=8450027500|cognom=Castelló Traver, Josep-Emili.|nom=|edició=|llengua=|pàgines=264}}</ref>

[[Antoni Josep Cavanilles i Palop|Antoni Josep Cavanilles]] anotà també este increment poblacional a les seues ''Observaciones….'' Així, citava que, mentre en [[1740]] Benifaió no tenia més de 130 veïns (520 hab.), entre [[1793]] i [[1794]] advertia que ja comptava amb 260 veïns (1.040  habitants).<ref>{{Ref-llibre|títol=Observaciones sobre la historia natural, geografía, agricultura, población y frutos del reyno de Valencia,|url=https://www.worldcat.org/title/observaciones-sobre-la-historia-natural-geografia-agricultura-poblacion-y-frutos-del-reyno-de-valencia/oclc/1877990|editorial=Gráficas Soler|data=1975|lloc=Valencia|llengua=|nom=Antoni Joseph|cognom=Cavanilles|edició=|pàgines=187 (vol. I) i 360 (vol. II)|isbn=}}</ref>

Seguint els ''Datos Oficiales de 1842…,'' basats en registres dels partits judicials i recollits al ''[[Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar|Diccionario]]…'' de [[Pascual Madoz Ibáñez|Pasqual Madoz]], Benifaió comptaria ja amb 393 veïns, que sumarien 1.131  habitants.<ref>{{Ref-llibre|títol=Diccionario geográfico-estadístico-histórico Huelva|url=https://www.worldcat.org/oclc/432778348|editorial=Diputación Provincial de Huelva|data=1985|lloc=Huelva|isbn=8450523346|cognom=Madoz, Pascual, 1806-1870.}}</ref>

Després de l’arribada del ferrocarril en desembre de [[1852]] es va produir una nova explosió demogràfica. Quinze anys després, Benifaió havia duplicat la seua població. Segons el cens de [[1857]], decretat per [[Isabel II d'Espanya|Isabel II]] el 14 de març d’aquell any, a Benifaió hi havia 2.814  habitants registrats.<ref>{{Ref-llibre|títol=Crecimiento de la población valenciana : análisis y presentación de los censos demográficos (1609-1857)|url=https://www.worldcat.org/oclc/31136994|editorial=Edicions Alfons el Magnànim|data=1994|lloc=Valencia|isbn=8478220984|cognom=Bernat i Martí, Joan Serafí.|nom=|edició=|llengua=|pàgines=346}}</ref> Tres anys després, Benifaió tenia 2.939  habitants.