Manuel Pavía y Rodríguez de Alburquerque: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
ús incorrecte del gerundi
millores
Línia 7:
Durant la [[Primera República Espanyola|I República]] va combatre contra els [[Carlisme|carlins]] a [[Navarra]] i contra els moviments [[cantonalisme|cantonals]] a [[Andalusia]]. Fou designat capità general de [[Castella la Nova]] durant la presidència del republicà unitari [[Emilio Castelar]], un president amb qui va mantenir una bona relació, atès que tots dos compartien la idea que Espanya havia de solucionar els seus problemes amb «ordre, unitat i disciplina», si bé el mandatari considerava que tota acció havia de dur-se a terme dins de la legalitat i Pavía era conegut per la seva proclivitat a donar un cop militar si la legalitat no bastava per arribar a aquesta fi<ref name="books.google_1">[[Martí Gilabert, Francisco]]. [http://books.google.cat/books?id=8nQtmLMk_xoC&pg=PA112&dq=Manuel+Pav%C3%ADa+y+Rodr%C3%ADguez&hl=ca&sa=X&ei=N26AT9DpAYGGhQfgpqzIBw&ved=0CDkQ6AEwAQ#v=onepage&q=Manuel%20Pav%C3%ADa%20y%20Rodr%C3%ADguez&f=falseLa ''Primera República Española 1873-1874''. Ediciones Rialp, 2007.] En Google Books.</ref>
=== Cop d'estat dedel 1874 ===
{{AP|Cop d'estat de Pavía}}
El 3 de gener dedel 1874, quan Castelar va perdre una moció de confiança i es va procedir a l'elecció d'un nou president (el federalista [[Eduardo Palanca Asensi]]), Pavía va fer arribar una nota al president de les Corts, [[Nicolás Salmerón]], ordenant-li que «desallotgés el local».<ref name="books.google_1"/> Els diputats no van obeir l'ordre i van romandre en els seus seients, encara que van acabar fent-ho quan una dotació de la [[Guàrdia Civil]] es va presentar a l'hemicicle i els va desallotjar, dissolent les Corts i donant fi al règim parlamentari republicà.
 
Després del [[cop d'estat]], Pavía va convocar a tots els partits polítics —excepte cantonalistes, federalistes i carlistes—carlins— per formar un govern de concentració nacional, que donaria el poder al [[Francisco Serrano y Domínguez|general Serrano]], començant així una dictadura republicana que culminaria amb la restauració de la monarquia en la persona d'[[Alfons XII]].<ref>Palomero Caro, Rafael i Pérez Rodríguez, Josep Maria: ''Histocard 2. Història contemporània de Catalunya i d'Espanya''. Castellnou Edicions. Barcelona, abril del 2006. Col·lecció Minimanual, núm. 14. {{ISBN|84-9804-211-9}}. Plana 46.</ref>
 
Durant el regnat d'[[Alfons XII d'Espanya]] fou nomenat [[capità general de Catalunya]] el [[1880]], càrrec que va ostentar fins al [[1881]].
 
== Referències ==
{{Referències}}