Diferència entre revisions de la pàgina «Nomenclatura binomial»

m
Plantilla
m (Bot elimina espais sobrants)
m (Plantilla)
Els primers intents de classificació dels éssers vius van ser duts a terme ''Historia Animalium'',<ref>{{Ref-llibre|cognom=Gaza|nom=T.|títol=Artistotelis de natura animalium|url=|edició=|llengua=|data=1476|editorial=|lloc=Venècia|pàgines=|isbn=}}</ref> Aristòtil diferencià els animals en ''énaima'' i ''ánaima'', que es corresponen als actuals vertebrats i invertebrats, respectivament. Dins dels ''énaima'' (animals amb sang), hi inclogué els peixos, els tetràpodes i àpodes ovípars (rèptils i amfibis), els ocells i els mamífers. D'altra banda, els ''ánaima'' comprenien els animals coberts de conquilles (gasteròpodes, acèfals i zoòfits), els animals segmentats (verms i artròpodes no crustacis), els crustacis i els cefalòpodes. Així mateix, classificà els éssers en la Scala naturæ, un sistema jeràrquic i gradual que els ordena en ordre creixent i progressiu en dotze nivells segons la seva perfecció. Al capdamunt del sistema, considerà que l'ésser més perfecte a nivell d'organització era l'ésser humà, seguit dels quadrúpedes, els cetacis i la resta d'animals. Els tres darrers graus d'organització eren ocupats per les plantes superiors, les plantes inferiors i els éssers inanimats, respectivament.
 
Alguns científics, com els germans [[Johann Bauhin|Johann]] i [[Gaspard Bauhin|Caspar Bauhin]] al segle XVI i XVII, havien iniciat el camí cap a un sistema unitari de nomenclatura de les espècies (especialment Caspar). Cal esmentar, ja en el {{segle |XVII}}, la figura de [[John Ray]], insigne botànic que, en diverses obres (sobretot al ''Methodus plantarum nova'', 1682) va descriure d’una forma molt similar a la de Linnaeus, els conceptes de gènere i espècie. Fins al segle XVIII la comunitat científica no disposà d'una taxonomia ben definida ni una unitat quant a la designació, classificació, nomenclatura ni tractament dels diversos taxons.
 
[[Carl von Linné|Carl Linnaeus]], nom llatinitzat del científic suec Carl Nilsson Linnaeus (Råshult, 1707 - Uppsala, 1778) fou un eminent botànic, zoòleg i físic que creà les bases de la taxonomia moderna i establí el sistema de nomenclatura dels éssers vius que s'ha utilitzat fins als nostres dies.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Linnaeus|nom=Carolus|títol=Systema naturae per regna tria naturae|url=|edició=Primera|llengua=|data=1735|editorial=|lloc=Leyden|pàgines=|isbn=}}</ref> Per tal d'internacionalitzar la seva tasca utilitzà el llatí, la llengua pròpia dels científics del segle XVIII, i el grec clàssic com a base de la seva obra i de la seva nomenclatura. En tots els noms que incorporà als seus treballs mots d'altres llengües, ho féu a partir de la seva llatinització. Alumne de les universitats de Lund i Uppsala, va ser rector de la Universitat d'Uppsala i membre fundador de la Reial Acadèmia de Ciències Sueca. Dugué a terme diverses expedicions per Europa que li permeteren conèixer i recol·lectar abundant material que fou objecte del seu estudi. Entre les seves obres, destaquen ''Genera Plantarum'' (1737-1754), ''Philosophia Botanica'' (1751) i ''Species Plantarum'' (1753), que compta amb la descripció de més de 7.300 espècies i es considera el punt de partida de la nomenclatura botànica moderna. La seva obra per excel·lència és ''Systema Naturae'', del qual se'n va publicar la primera edició el 1735 (que només comptava amb 26 pàgines), en els anys posteriors noves edicions<ref>{{Ref-llibre|cognom=Linnaeus|nom=Carolus|títol=Fauna Svecica, sistens Animalia Sveciæ Regni: Quadrupedia, Aves, Amphibia, Pisces, Insecta, Vermes, Distributa per classes & ordines, genera & species, cum differentiis specierum, synonymis
582.294

modificacions