Església de Santa Caterina de Teulada: diferència entre les revisions

m
Plantilla
m (Plantilla)
m (Plantilla)
Arquitectònicament l'església consta en l'actualitat de dues parts ben diferenciades: la primitiva, del {{segle|XVI}}, i una sèrie d'ampliacions que van des del segle XVIII als nostres dies. La part primitiva s'eleva sobre una [[cripta]] que servia d'espai de soterrament per al clergat i les famílies distingides de Teulada fins a principis del segle XIX, se'ns presenta com un temple de [[Nau (arquitectura)|nau]] única orientada cap a llevant, amb quatre trams, altars entre contraforts, volta de mig punt a base d'arcs tercelets i un [[absis]] poligonal de cinc costats amb volta estrellada, que en la clau té l'[[escut d'armes]] de la parròquia com a testimoni d'una pintura daurada que recobria les nervadures de tradició gòtica. Aquestes neixen des de dalt d'una [[imposta]] que, rodejant tota la nau, separa els [[Pilar (arquitectura)|pilars]] de la volta. Aquests mateixos pilars es converteixen en [[contraforts]] i sustenten el cobriment del temple, tenint en la part davantera dos estries que de dalt a baix els decoren. La il·luminació natural de la fàbrica entra per una sèrie de finestres quadrangulars, decorades amb [[Vitrall|vidrieres]] que corren al llarg de cinc arcs cecs per cada costat i per sobre de la imposta, contrastant les formes corbes dels arcs amb les rectilínies de les finestres. Aquestes, d'altra banda, són de reduïdes dimensions a causa del caràcter defensiu del temple, ja que d'aquesta manera els murs són molt més resistents davant de qualsevol possible atac d'artilleria. La feble llum natural que entra per aquestes finestres s'ha vist reforçada mitjançant la instal·lació de tubs fluorescents per sobre de la imposta, que recorren la part antiga de l'església. Segons les últimes investigacions sabem que va treballar en aquest temple, i gairebé amb tota seguretat el va projectar, [[Joan Cambra]], important arquitecte que va deixar edificis molt notables com l'església de [[Pego]] i [[Sant Miquel dels Reis]] a [[València]].
 
Aquestes característiques recorden els temples del [[gòtic català]] d'una sola nau, altars entre contraforts, volta d'arcs tercelets i absis poligonal, són les pròpies d'una fàbrica renaixentista que, amb els arcs de mig punt i la imposta, encara conserva fresca, en l'estructura i la volta, la força del ja tardà gòtic valencià del segle XV, que es fa present en tota aquesta sèrie de reminiscències tant en aquest temple com en altres esglésies del [[País valencià]], totes elles d'una època que va des de les acaballes del segle XVI fins a finals del {{segle |XVII}}.
 
La primera ampliació intenta donar una forma de [[creu llatina]] com a prolongació de l'antiga planta gòtica. Ajuda a donar aquesta sensació de continuïtat l'allargament de la imposta al voltant d'aquesta zona ampliada. És en aquest moment (ca. segle XVIII) quan canvia l'orientació de l'altar major d'est a oest. Presumim que en aquests moments es va obrir la porta, d'estil [[neoclàssic]] coneguda com a Porta Nova. També llavors desapareixen totes les característiques defensives que aquesta església tenia com a fortalesa. En l'actualitat tan sols podem observar algun tram de muralla en la part posterior del temple.
2.733.238

modificacions