Revisió del 12:12, 16 jul 2020 modifica Wk (discussió \| contribucions) 3.033 edits m →‎Orígens familiars ← Edició anterior		Revisió del 13:13, 16 jul 2020 modifica desfés Wk (discussió \| contribucions) 3.033 edits afegeixo dades biografia Edició següent →
Línia 50: ==Biografia== ===Vida de palau=== Després de la [[revolta del comte d'Urgell]], el seu germà [[Jaume II d'Urgell\|Jaume]], va ser acusada de traïció, jutjada a [[Saragossa]], se li van confiscar tots els béns i fou obligada a residir a la fortificació de [[Morella]]. Tenia gran amistat amb la muller de l'infant [[Alfons el Magnànim\|Alfons]], [[Maria de Castella]], i quan aquest va esdevenir rei, el seu règim fou menys rigorós. N'Elionor vivia al [[Castell Formós]] de [[Balaguer]], palau dels [[Comtes d'Urgell]] amb la seva família. Poc després de la mort del seu pare (1408), el [[Martí l'Humà\|Rei Martí l'Humà]] va fer gestions per casar-la amb el futur [[Eduard I de Portugal]] però l'acord no va arrivar. ===La revolta del seu germà=== Després d'uns anys, n'Elionor es va retirar el [[1424]] a la ''[[Sant Joan de la Muntanya\|Cova de Nialó]]'', prop de l'ermita de [[Sant Joan de la Muntanya]] a [[Montblanc]]. No se sap ben bé si ella va fundar l'ermita o la va reconstruir sota l'advocació de Sant Joan. Allí es va fer deixebla de fra [[Pere Marginet]], ex-monjo de [[Monestir de Poblet\|Poblet]], que després d'abandonar el monestir va dur una vida de disbauxa dos anys fins que, penedit ([[1413]]), es va instal·lar a la cova propera de la Pena. El [[1429]] els dos ermitans van rebre la visita de la reina [[Maria de Castella\|Maria]], que volgué pregar amb ells i passar uns dies a l'ermita. Mort el rei Martí sense designar successor, uns compromissaris [[Compromís de Casp\|reunits a la població aragonesa de Casp]] va designar com a nou rei l’[[Ferran d'Antequera\|infant Ferran de Castella]]. Aleshores, el germà d'Elionor, Jaume d’Urgell, que es creia amb més drets a rebre la corona, va [[revolta del comte d'Urgell\|revoltar-se contra el nou rei]] però fou vençut al [[Setge de Balaguer (1413)\|Setge de Balaguer]] i empresonat. La família d'Urgell va ser acusada de traïció i se li van confiscar tots els béns. Jutjada i condemnada a [[Saragossa]], Elionor fou obligada a residir a la fortificació de [[Morella]] fins que van poder traslladar-se al [[Monestir de Sixena]]. Tenia gran amistat amb la muller de l'infant [[Alfons el Magnànim\|Alfons]], [[Maria de Castella]], i quan aquest va esdevenir rei (1416), el seu règim fou menys rigorós. ===Nialó, eremita=== Després d'uns anys a Sixena, a finals de [[1424]] decideix retirar-se a fer vida contemplativa amb unes [[beguines]] però aquestes no volen acompanyar-la i, Elionor finalment decideix traslladar-se a les [[Muntanyes de Prades]], a l'ermita de [[Sant Joan de la Muntanya]] a [[Montblanc]] amb dues serventes velles i dues donzelles. No se sap ben bé si ella va fundar l'ermita o la va reconstruir sota l'advocació de Sant Joan. La princesa d'Urgell feia estades de sol·litud i pregària a uno cova propera i que acabaria prenent el seu nom, la '''Cova de Nialó''' (''Cova de n'Elionor''). Allà es va fer deixebla de fra [[Pere Marginet]], anacoreta i monjo de [[Monestir de Poblet\|Poblet]], que després d'abandonar el monestir va dur una vida de disbauxa dos anys fins que, penedit ([[1413]]), s'havia instal·lat a una cova propera a [[Parc Natural de Poblet\|la Pena]]. ===Mort i llegat d'Elionor=== Elionor morí el [[28 de maig]] de [[1430]] víctima de la [[Pesta Negra\|pesta]] i fou enterrada a [[Monestir de Poblet\|Poblet]], en la capella dels Evangelistes, vinculada a la casa d'Urgell. Durant molts anys, van restar exposats damunt la seva tomba els instruments per a la penitència que ella havia emprat, els quals van desaparèixer, amb la tomba i les restes, durant la desamortització del monestir.<ref name="anuario">{{ref-publicació\|cognom=Vinyoles Vidal\|nom=Teresa\|títol=La princesa ermitana, Elionor d'Urgell\|publicació=Anuario de estudios medievales\|data=gener 2014\|pàgines=349-377\|volum=44\|exemplar=1\|doi=10.3989\|url=http://estudiosmedievales.revistas.csic.es/index.php/estudiosmedievales/article/viewFile/713/727\|consulta=26 maig 2018}}</ref> Actualment, a l'Ermita de Sant Joan de Montblanc hi ha una sala amb un text explicatiu de la princesa d'Urgell. També es pot visitar la cova on feu vida eremítica i on hi ha instal·lada una placa en record seu i una petita imatge deconeguda com la ''Mare de Déu de Nialó''.<ref name="anuario"/> == Referències ==

Elionor d'Aragó-Urgell: diferència entre les revisions