Khair ed-Din Barba-rossa: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Revertides les edicions de 212.106.247.154. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió. Etiqueta: Reversió |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 9:
== Biografia ==
{{millorar estructura|data=2013}}
El seu pare era turc i la seva mare, Catalina, era grega i vídua d'un sacerdot grec. De jove, es va dedicar al transport de mercaderies amb una nau pròpia; [[Selim I]] va prohibir la navegació privada per la [[mar Egea]] per impedir la fugida del seu germà Korkud, i llavors es va dedicar a transportar blat a l'Àfrica del nord, on va comprar 95 negres i els va vendre a [[Rumèlia]]; d'allí, amb dos naus, es va reunir amb el seu germà [[Arudj]] a [[Gerba]].
Va col·laborar amb el seu germà fins a la seva mort el [[1518]] i, llavors, Khair es va quedar com a governant de la [[regència d'Alger]],<ref>{{ref-llibre |cognom=de Sandoval |nom=Prudencio |títol=Historia de la Vida y Hechos del Emperador Carlos V. Maximo, Fortissimo Rey Catholico de Espana, y de las Indias, Islas, y Tierra Firme del Mar Oceano |volum=vol.1 |pàgines=98 |editorial=Verdussen |any=1681 |url=https://books.google.cat/books?id=r9tcAAAAcAAJ&pg=PA98&lpg=PA98&dq=Marino+de+Ribera+argel&source=bl&ots=bRsB4N4qRm&sig=ACfU3U2RzBxVYUY3O0h3UKnu3HFye5hmsQ&hl=ca&sa=X&ved=2ahUKEwiqopPiuLnmAhVMAWMBHX9XCkIQ6AEwAXoECAgQAQ#v=onepage&q=Marino%20de%20Ribera%20argel&f=false}}</ref> on [[Jornada d'Alger (1518)|va ser atacat]] per [[Hug de Montcada]], el [[virrei de Sicília]], però una tempesta va destruir la flota d'aquest i Khair va fer molts presoners.<ref>{{ref-web |url=http://www.eeif.es/veus/Alger/ |consulta=15 desembre 2019 |títol=Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera |editor=Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera}}</ref> Com a resposta, es va dirigir al sud del [[Regne de València]] per atacar les ciutats de [[Dénia]] i [[Alacant]]. L'any següent, [[1519]], va derrotar el soldà de [[Tremissèn]] que s'havia aliat amb els espanyols i avançava cap a [[Miliana]]. A la primavera següent, va ocupar [[Tenes (Numídia)|Tenes]], que s'havia revoltat, i va vèncer una flota espanyola de 18 naus. Fou llavors quan els espanyols el van començar a anomenar ''Barba-roja'' o ''Barba-rossa'', a causa del color de la seva barba [[pèl-roig|roja]], sobrenom que ja havia rebut el seu germà gran (Baba Arudj = ''Barba-rossa''). Va dividir el territori algerià en dues províncies el govern de les quals va confiar a Ahmad ibn al-Kadi (orient) i Muhammad ibn Ali (occident).
Línia 33:
L'abril de [[1535]], va preparar amb els francesos una expedició per saquejar [[Còrsega]] i conquerir [[Sardenya]] i [[Sicília]], que estaven en mans de la corona hispànica. [[Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic|Carles V]] va decidir actuar, va equipar una gran flota amb la qual va reconquerir [[la Goleta]] el [[14 de juny]] i el [[20 de juny]] va [[Jornada de Tunis|atacar Tunis]] amb el suport de les tribus àrabs i de 4.000 presoners cristians que van fugir de les presons. Khair ed-Din va fugir a [[Bona]] i d'allí va retornar a [[Alger]]. Com a resposta, va liderar una expedició contra les [[Illes Balears]] amb 32 vaixells: a Menorca va [[Saqueig de Maó|saquejar Maó]],<ref>{{Ref-llibre |cognom=Boronat i Barrachina |nom=Pascual| enllaçautor = Pasqual Boronat i Barrachina |títol=Los moriscos españoles y su expulsion |url=http://archive.org/stream/losmoriscosespa01borouoft#page/208/mode/2up |llengua=castellà |editorial=Imprenta de |data=1901 |pàgines=p.209 |isbn=}}</ref> i després tot el litoral de Mallorca va patir pillatges.<ref name="Diccionari"/> En aquesta campanya, va capturar i esclavitzar entre 600 i 800 persones.<ref name="Diccionari"/> Malgrat tot, la flota de [[Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic|Carles V]] li va prendre el port i la ciutat de Tunis.<ref name="Diccionari"/> Per aquest motiu, va haver de retornar a Istanbul, on va arribar el 15 d'octubre. Després va anar a [[Calàbria]], on va devastar La Castella.
El [[1536]] i fins al [[1537]], ho va dedicar a preparar la flota promesa a [[Francesc I de França]] per ajudar-lo en la seva expedició a Itàlia. Durant aquest temps, va estar a [[Vlorë|Valona]] i la flota (280 naus) es va concentrar a la costa albanesa; va enviar el seu lloctinent Lutfi Pasha a la Pulla, i ell mateix amb 60 galeres va atacar 20 naus carregades de provisions que venien d'[[Egipte]]. Va participar en el setge de [[Corfú (ciutat)|Corfú]] i va ocupar les illes de [[Nio]], [[Khea]] i [[Illa de Naxos|Naxos]].
El [[1538]], va ocupar les illes de [[Skiatos]], [[Skiros]], [[Tinos]], [[Andros]], [[Karpatos]], [[Kandeleusa]] i altres illes menors venecianes de la [[mar Egea]]; Creta fou saquejada una setmana i s'hi van fer 15.000 presoners. En la [[Batalla de Préveza]], es va enfrontar a una gran flota cristiana, que s'havia reunit per a una coalició entre el [[Papa]], [[Venècia]] i l'emperador, i que era comandada per l'almirall [[Andrea Doria]].<ref name="Diccionari"/> La batalla va tenir lloc el 27 de setembre i s'enfrontaren 120 naus otomanes contra 139 galeres i 70 vaixells cristians, però l'almirall imperial se'n va retirar després d'uns combats preliminars (Doria i Barba-rossa mantenien contactes secrets). Khair ed-Din va perseguir Doria fins a [[Santa Maura]]. El [[1539]], Barba-rossa va conquerir [[Herceg Novi|Castelnuovo]] (ocupada l'any anterior per la coalició cristiana), i el [[1540]] l'expedició que envià comandada per [[Piali Hamet]]<ref>Sir William Godfrey Fothergill ''The Rock of the Gibraltarians; A History of Gibraltar'', p.73–75. Fairleigh Dickinson University Press, 1987. Londres i Toronto {{en}} {{ISBN|0-8386-3237-8}}</ref> i [[Caramaní]] a [[Saqueig de Gibraltar (1540)|saquejar Gibraltar]] és derrotada al seu retorn en la [[Batalla de l'illa d'Alboran]].
| |||